Nou partit dels «comuns»: entrevista

L'ADN dels «comuns»: els activistes prenen la paraula per crear un nou partit

El politòleg Marc Grau, de la candidatura de Domènech, representa el món de l'activisme cridat per l'espai polític liderat per Ada Colau | L'assemblea fundacional del 8 d'abril donarà el tret de sortida a un projecte que aspira reformular l'espai progressista i plantar cara a "l'hegemonia del centre-dreta"

per Sara González , Barcelona, 6 d'abril de 2017 a les 19:00 |
Marc Grau, abans de l'entrevista a NacióDigital | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tenia al cap la darrera temporada de The West Wing: Josiah Bartlet es retira com a president dels Estats Units i el seu cap de gabinet ha de construir un nou candidat, Matt Santos. Una sèrie apassionant per a un politòleg com Marc Grau, que als seus 33 anys és un dels rostres desconeguts pels quals Xavier Domènech compta en la seva candidatura. "Això que passa a la darrera temporada de la sèrie ho podrem fer mai?", va preguntar a un amic i company de professió. Ho veien com un escenari remot i es van dedicar a ser professors d'universitat fins que el líder d'En Comú Podem se'ls va creuar pel camí.

Com ell, altres van decidir fer el pas i embrancar-se en l'aventura de crear un nou partit amb l'objectiu de disputar l'hegemonia a les forces polítiques que fins ara han tingut la supremacia en l'escenari polític català. Amb aquesta voluntat naixeran dissabte sota el segells dels "comuns", gent "del carrer" que un dia es van proposar irrompre a les institucions, amb el permís dels partits, que continuen tenint pes en la confluència. Després de les municipals i de les eleccions generals, fer-se un lloc en el debat nacional és la gran assignatura pendent.


De la desafecció a la implicació

Grau representa a aquell sector de la població ancorat en la desafecció que a partir de l'esclat de la crisi van participar activament del moviment del 15-M. "Tenia la sensació que la classe política ens havia abandonat i que el país era un nyap. Va ser aleshores, a partir de les mobilitzacions del 15-M i les mobilitzacions sobiranistes, que vam arromangar-nos per intentar contribuir a les institucions", relata.


Expert en polítiques públiques, va ser regidor de Terrassa en Comú i ara és coordinador del grup d'En Comú Podem al Congrés, una peça clau de l'engranatge dels "comuns" que acostuma a moure's fora del focus mediàtic. Els seus companys asseguren que ell és el "cap de màquines", una de les persones que té clar l'esbós de l'estructura del nou partit i una de les persones que ha assumit bona part de les negociacions de la confluència.
 

Marc Grau a l'entrevista de NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo


L'intent de minimitzar l'absència de Podem

Grau fa esforços per minimitzar l'absència de la direcció de Podem en el projecte i assegura que la confluència ha estat "més fàcil" del que pensaven. No ho sembla, però ell ho argumenta: "Els processos de confluència són molt poc agraïts per als partits. Tenen la pulsió de la supervivència i poden arribar a viure les confluències com si estiguessin suïcidant-se". Però en aquest cas, afirma, ICV i EUiA han tingut una "gran maduresa". Que finalment no hi sigui la direcció d'Albano Dante Fachin, malgrat que hagi estat un trencament sonat a nivell mediàtic, assegura que és "anecdòtic".

"Hem de tenir en compte que hem fet en tres mesos el que no havíem pogut fer en un any. Era tot tan difícil, que el fet que no hi siguin determinades persones, en comparació amb la magnitud de tot plegat, és poc més que una anècdota", insisteix.

L'error de la direcció de Fachin, argumenta Grau, és haver intentat "fer encaixar una confluència en un esquema de coalició" sense tenir en compte que les coalicions, de vegades, "sumen debilitats". La confluència implica una renúncia a la identitat pròpia per construir-ne una de nova. En la negociació amb Fachin, afirma, no hi havia "debat ideològic" i es va "treballar per incorporar" totes les demandes que feia el secretari general de Podem. Argumenta que Fachin feia "reivindicacions de partit" i que va acabar utilitzant "com a excuses" qüestions procedimentals per desmarcar-se de la confluència.

Ara que els ponts amb la direcció de Podem estan totalment dinamitats, Grau considera que el millor termòmetre per mesurar si s'ha aconseguit o no una veritable confluència serà comprovar d'aquí a uns mesos si les bases de Podem s'han sentit "interpel·lades" pel nou partit.   

La construcció d'una "nova època"

"Hi ha nervis, tenim la percepció de moment històric", admet en ser preguntat per l'assemblea fundacional del nou partit aquest dissabte. Per a ell, la construcció de la nova formació és "la principal missió política que tenia tota una generació". Fa la següent radiografia: la societat ha canviat molt però el sistema polític no s'ha reajustat. "S'ha de redefinir el projecte progressista del segle XXI. El nou partit ha de ser una eina per construir una nova època", sentencia. 

I això com es fa? Grau defensa que l'eix nacional, l'eix social i la nova política formin un trident inseparable. Insisteix especialment en aquesta "nova política". No es pot, al seu judici, construir una "Catalunya nova" si se segueix pivotant en vells esquemes.

El repte d'afrontar el conflicte nacional

Els partits independentistes acusen els "comuns" de tenir un posicionament "indefinit" davant de l'eventual celebració d'un referèndum sobre la independència a Catalunya i el cert és que els actors de la confluència admeten que hi ha disparitat d'opinions sobre aquesta qüestió. Grau és clar: "Jo sóc independentista, sempre ho he estat". Però admet que el posicionament sobre aquesta qüestió dins d'un partit que es defineix com a sobiranista sí és un dels "grans reptes" que hauran d'afrontar els pròxims mesos.

Malgrat hi hagi pluralitat interna en aquesta qüestió, si hi ha unanimitat en el diagnòstic: "La nostra missió és acabar amb el bloqueig en termes de construcció nacional i de sobirania". Relata que si ell ha estat "sempre" independentista és com a "pretext" per construir "una nova època" que deixés enrere la Catalunya que representava Convergència. "Ara, el gran error del procés ha estat entregar l'hegemonia discursiva a Convergència i comprar-li el frame que diu 'primer independència i després ja veurem'", afirma. I afegeix, en una velada referència a ERC: "Aquest és el pecat original. Si tu has de fer concessions a Convergència perquè segueixi sent independentista és que potser no ho era i, per tant, desconfia".

Sigui com sigui, lamenta que, un cop s'ha "comprat" aquest discurs, el país ha quedat abocat el "plebiscit constant" i això ha comportat una "despolitització". "A la gent de dretes això ja li agrada però la gent d'esquerres ho vivim amb incomoditat", assegura. Toca, assegura, sortir de la "bombolla" del plebiscit i admet que aquest és un dels difícils reptes que tenen els "comuns" al davant. Perquè les "bombolles", assegura, fan que el procés quedi "aïllat" i sigui "impermeable a influències exteriors i innovacions per airejar-lo i donar-li potència". Repolititzar, redefinir les polítiques públiques i un concepte ampli de sobiranies són tres elements que, assegura, els "comuns" porten sota el braç per impulsar un procés constituent.

I què passarà si es celebra un referèndum unilateral? "Si és amb garanties, ho celebrarem perquè tindrem una bona eina per resoldre el conflicte nacional. Si no es compleixen les garanties, serà una mobilització i, com sempre, hi serem".
 

Marc Grau a l'entrevista de NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació