"ETA ja és una organització desarmada". Així arrenca la carta enviada a la BBC -datada el 7 d'abril i de només cinc paràgrafs-, en la qual ETA anuncia una decisió històrica: que ja ha entregat "les armes i els explosius" a la "societat civil". L'episodi final s'escenificarà aquest dissabte a Baiona, en un acte convocat pels "artesans de la pau", els mediadors entre l'organització i les autoritats franceses.
Els verificadors comunicaran la localització dels amagatalls a França i el llistat d'armes, el pas que s'esperava des del 17 de març, quan va transcendir les intencions de la banda de posar punt final a la seva activitat. Com explica Irene Ramentol, el desarmament de l'organització és un cas insòlit en els processos de pau, per l'absència de negociació amb l'Estat. Espanya no ha mogut més fils que els policials, estratègia que obre un escenari imprevisible, diferent de les vies de resolució aplicades a Irlanda del Nord o Colòmbia. I el govern de Mariano Rajoy ha continuat aquest divendres fidel al mateix guió: ha avisat els etarres que no obtindran "cap benefici polític" encara que es desarmin. En qualsevol cas, la d'ETA és una història de legitimitat perduda, per no haver comprès que després de la dictadura el camí de la lluita armada no acostaria Euskadi a la plena autonomia.
L'hora dels "comuns". L'espai liderat per Ada Colau afronta aquest dissabte l'assemblea fundacional del nou partit, punt de partida d'un procés de gestació que es completarà en els propers mesos. Les negociacions per arribar al congrés d'aquest 8 d'abril no han estat senzilles. El sector oficialista de Podem Catalunya, amb Albano Dante Fachin al capdavant, no serà a l'assemblea perquè s'ha desmarcat de la confluència, una decisió que no comparteix Pablo Iglesias. En canvi, sí que sumaran forces dirigents crítics de Podem, i les formacions Barcelona en Comú, ICV i EUiA. Els "comuns" definiran el seu esquelet ideològic -també en clau nacional- i escolliran la nova executiva, que liderarà amb tota probabilitat Xavier Domènech. Us n'informarem puntualment.
Moviments a la dreta no-sobiranista. L'esquerra es muscula per afrontar futurs escenaris electorals i la dreta, avui atomitzada i en plena recomposició, també. L'exconseller de la Generalitat i exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó va liderar aquest dijous la presentació del moviment Lliures, que es constituirà en partit en els pròxims mesos. Li van fer costat noms propis que havien estat a Unió -ara una força en extinció- i també l'exconseller Boi Ruiz. El nou partit es defineix com a liberal i humanista, catalanista, així com defensor de la propietat, i la reducció i eliminació d'impostos. Pep Martí explicava en aquest article que, en l'acte fundacional, les referències a la suposada deriva radical de la política catalana van ser constants. "No permetrem que Catalunya caigui en mans de l'esquerra", va clamar Fernández Teixidó.
La internacionalització del procés. Carles Puigdemont ha intensificat en el darrer més l'ofensiva per internacionalitzar el procés sobiranista. Després del viatge als Estats Units, aquest divendres ha transcendit que el president de la Generalitat s'ha reunit amb el mediador i Nobel de la Pau Jimmy Carter a Atlanta per explicar el cas català. La trobada amb l'expresident dels Estats Units es produeix després que dijous Puigdemont participés a la reunió anual d'ambaixadors del Carter Center. El Govern continua trobant espais de difusió del procés malgrat l'ofensiva silenciadora de l'aparell diplomàtic espanyol.
La reaparició d'Aznar. Enfrontat a la Moncloa i la cúpula del PP, divorciat del partit i encallat en el discurs més reaccionari en contra del sobiranisme, José María Aznar ha tornat aquesta setmana a l'escena mediàtica de la mà de Bertín Osborne, que li va fer un homenatge televisiu, com a tots els personatges que passen pel seu programa. L'audiència no el va acompanyar. En la crítica televisiva d'aquest divendres a NacióDigital, Toni Vall hi dedica atenció: "El senyor va dir el que li va donar la gana, va enfarinar-se en la seva pròpia immundícia intel·lectual, en el relat fictici, indecent i immoral que s’ha construït sobre la recent història d’Espanya".
Vist i llegit
Dimecres es van commemorar 25 anys de l'inici de la guerra de Bòsnia, probablement la ferida que més ha costat de cicatritzar als Balcans. El periodisme i la literatura han elaborat moltes aproximacions al conflicte dels bosnians. Potser per l'impacte que va causar aquella guerra en l'autor, us recomano la mirada de Juan Goytisolo a Cuaderno de Sarajevo, un llibre que recull el viatge que va fer l'escriptor a la capital de Bòsnia el 1993. Degustat fa dues dècades, el seu relat és plenament vigent. A Goytisolo el va convèncer per viatjar a Sarajevo l'escriptora nord-americana Susan Sontag, que li va recomanar que busqués sobre el terreny les explicacions que l'autor cercava per l'actitud contemplativa de la comunitat internacional davant del genocidi. Si voleu fer memòria, us proposo també que recupereu el 30 minuts que van fer Carles Bosch i Roser Oliver el 2007 per analitzar la Bòsnia que encara no havia digerit la guerra.
La frase de la setmana
"Aquest text només té una missió: que el director de TV3 no sigui escollit per motius polítics o partidistes". La frase és de Jéssica Albiach, diputada de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), i la va pronunciar al Parlament per defensar la moció del seu grup, que dijous va reclamar la reprovació de Vicent Sanchis, designat recentment màxim responsable de la televisió pública. La iniciativa, que va rebre el suport de tota l'oposició -inclosa la CUP-, evidencia que el nomenament del periodista, amb una àmplia trajectòria professional, genera discrepàncies. El posicionament de l'hemicicle, que va demanar "reconsiderar" l'elecció de Sanchis, ha generat incomoditat a Junts pel Sí.
El nom propi
Jorge Fernández Díaz, Daniel de Alfonso i Gabriel Rufián. El triangle format per l'exministre de l'Interior, l'exdirector de l'Oficina Antifrau i el portaveu d'ERC al Congrés va capitalitzar dimecres el protagonisme en la sessió estrella de la comissió d'investigació sobre l'"operació Catalunya". Fernández Díaz i De Alfonso van embolcallar-se en el victimisme i van agitar la teoria de la conspiració per negar la seva participació en la guerra bruta contra el sobiranisme -l'exministre també va exculpar Mariano Rajoy- i Rufián va emprar la duresa verbal per evidenciar que les gravacions de les seves converses revelaven tot el contrari. De la compareixença, però, n'ha quedat el debat sobre les formes utilitzades pel diputat. Les imprecisions de l'exministre i el magistrat han esdevingut qüestió secundària. El diari Público -que el juny passat va difondre les gravacions del diàleg entre Fernández Díaz i De Alfonso- va elaborar un article il·lustratiu amb les deu mentides de la compareixença.
Els imperdibles
Si us agrada el teatre i us interessen els textos amb missatge i càrrega de profunditat, teniu cita obligada aquest cap de setmana a la Sala Atrium. La Companyia El Martell, dirigida per Laia Alsina Ferrer, estrena Ah! (Judit), un obra que qüestiona els límits de la violència. Enllaçant escenes aparentment inconnexes, el treball examina formes de violència exercides pel sistema institucional. El text ens fa reflexionar sobre la situació límit dels refugiats, les víctimes de les bales de goma o la precarietat laboral, entre tantes d'altres injustícies. El nostre cap de cultura, Esteve Plantada, n'ha preparat aquesta peça. Gaudiu-ne!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?