La fi d'ETA

El desarmament d'ETA: un cas insòlit dins dels processos de pau

L'absència de negociació amb l'Estat obre un escenari imprevisible que l'allunya de les vies de resolució aplicades a Irlanda del Nord o Colòmbia

Experts com Pere Ortega i Vicenç Fisas apunten que és un pas necessari però no definitiu i que caldrà diàleg per reconciliar la societat

ETA anuncia que ja ha entregat totes les armes a la «societat civil»

| 07/04/2017 a les 07:28h
Arxivat a: Política, ETA, País Basc, desarmament
Moment en què ETA va lliurar part del seu arsenal, el 2014 | Arxiu ND
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El desarmament d’ETA és un pas "positiu" i "necessari" per a la pacificació del conflicte basc. Així ho sustenten els experts en processos de pau consultats per NacióDigital, que també coincideixen a remarcar el caràcter insòlit d’aquest cas, que no ha estat acompanyat de cap negociació amb l’Estat com sí que ha passat amb organitzacions armades com l’IRA o les FARC. Una particularitat que fa que el desarmament que es completarà aquest 8 d'abril després que l'arsenal ja hagi estat lliurat a la "societat civil" plantegi moltes incerteses pel que fa a la manera com s’efectuarà, però sobretot, als escenaris que s’obriran un cop l’organització hagi culminat l’entrega.
 

Tres membres d'ETA durant l'anunci del cessament definitiu de la violència el 2011. Foto: Arxiu ND


El desarmament és un dels últims graons per al restabliment de la pau en un conflicte però no el definitiu. Cal que l’organització faci pública la seva dissolució i, encara més important, que la societat basca iniciï un procés de reconciliació en el qual és imprescindible el paper actiu del govern basc i de l’Estat. I aquí és on es fa més difícil preveure què passarà, segons els experts, perquè per ara l’executiu de Rajoy es nega rotundament a entaular cap negociació. Tan és així que ETA -que al llarg de més de mig segle de vida ha causat 829 morts- ha anunciat finalment que el desarmament el farà de forma “unilateral”. “Per més reprovables que siguin les accions, cal negociar per arribar a la pau”, assegura el president del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, Pere Ortega.

I és que en el cas basc, la negativa de l’estat espanyol i també francès no només ha obligat una comissió d’experts i representants de la societat civil a vetllar pel desarmament sinó que ha posat en perill en més d’una ocasió la culminació del procés, amb la detenció d’alguns dels mediadors. “És insòlit, cap govern s’ha negat mai a negociar i encara menys ha posat obstacles per dificultar un procés d’aquestes característiques“, lamenta l’analista de processos de pau Vicenç Fisas.

En qualsevol desarmament, les parts entaulen un diàleg per pactar la manera com s’entregaran les armes, els mecanismes per verificar que el procés es culmini amb garanties i algunes contrapartides que normalment solen anar vinculades a garantir la reinserció dels membres de l’organització a la societat o a pactar penes de presó. A Colòmbia, per exemple, un dels pactes a què s’ha arribat ha estat limitar a dos anys les penes de presó per als membres de les FARC. En el cas de les reivindicacions d’ETA, que històricament ha reclamat l’acostament dels presos -342 actualment, segons l'associació Etxerat-, seguiran sense ser ateses per l’executiu de Rajoy, que ja ha proclamat que no acceptarà contrapartides al desarmament.   
 

Manifestació a Bilbao en contra de la política penitenciària dels presos bascos. Foto: Arxiu ND
 

Un procés llarg i unilateral

L’inici del desarmament d'ETA es remunta a finals de 2011, poc després de l’anunci del cessament definitiu de la violència, com recorda el periodista de Berria Enekoitz Esnaola. Aleshores ja hi havia sobre la taula la proposta i el govern de Zapatero s’havia mostrat disposat a parlar-ne. Amb l’arribada del PP al capdavant de l’executiu espanyol, les converses es van estroncar. Constatat aquest fet, ETA va iniciar una via amb mediadors internacionals per dur a terme el seu desarmament de forma “unilateral i verificada”.

Des de llavors fins ara, no hi ha hagut cap canvi en l'actitud del govern espanyol. No és el cas de l'executiu francès que després de molts anys d'aferrar-se a la negativa, i empesa per la pressió social dels darrers mesos, finalment ha acabat optant per no obstaculitzar la culminació del desarmament. "La societat civil s'ha organitzat i ha creat un clima molt favorable per al diàleg a Iparralde (País Basc del Nord)", explica el periodista basc.

La nova postura del govern francès dificulta ara qualsevol maniobra d'última hora de l'executiu espanyol a l'espera de poder albirar les primeres conseqüències polítiques del desarmament. 

Entregar les armes des de la clandestinitat

Revelar les localitzacions on es troba l’armament és una operació molt delicada per a qualsevol organització armada, sobretot si segueix sent clandestina com és el cas d’ETA ja que pot facilitar informació que motivi la persecució dels seus membres o del seu entorn.

Generalment, les armes es troben amagades en espais oberts, com boscos, però alguns cops poden estar ubicades en terrenys privats. I aquí és on en el cas d’organitzacions clandestines la policia posa el punt de mira per poder restringir el cercle de les investigacions tot i que, segons els experts, la majoria de l’arsenal d’ETA -ubicat en territori francès- ja està controlat per la policia i els serveis d’intel·ligència.
 

Una operació policial en què es va descobrir un «zulo» d'ETA, al nord de Paris. Foto: EP


En el cas del desarmament d'ETA, que es culminarà aquest dissabte, institucions basques i verificadors internacionals han treballat a contrarellotge per poder completar el procés amb garanties. Tot i que se'n desconeixen els detalls de l'operació, el periodista de Berria apunta que s'espera que les autoritats del govern francès rebin un document amb les localitzacions de l'arsenal -s'estima que l'organització encara conserva el 85% de les armes-, per tal que la policia francesa pugui fer-se'n càrrec. El cos policial ja ha advertit que ningú excepte la policia pot tenir contacte directe amb l'arsenal ja que podria ser constitutiu de delicte. I a partir d'aquí el més habitual és que es procedeixi a la destrucció de les armes, tot i que el caràcter excepcional d'aquest procés dificulta preveure què passarà.  

Un conflicte que no es pot tancar en fals

El desarmament d'ETA obre un escenari que els experts no dubten que posarà sobre la taula nous interrogants. Per una banda, hi ha el propi procés que seguirà l'organització armada que està abocada a iniciar una reflexió sobre el seu final. I, per l'altra, la culminació tan esperada del procés de pau al País Basc.

Tant Fisas com Ortega coincideixen que el conflicte no es pot tancar en fals i que el diàleg és una condició sine qua non. “Passar pàgina implica arribar a acords”, afirma Ortega. “Caldrà fer passos per avançar en la pacificació de la societat basca, perquè durant molts anys ha estat dividida. Les víctimes, en la majoria dels casos, no es reconciliaran però la societat ho ha de fer”, afegeix.

Tard o d’hora, apunten els experts, algun govern espanyol haurà d’entomar aquest repte. Però res els fa denotar més escepticisme que imaginar que aquest moment arribarà aviat. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Los mejores aliados de ETA...
Inadaptado, 07/04/2017 a les 11:08
+16
-21
los separatistas catalanes sin duda, por artículos como este, en este diario y en otros diarios separatistas. Es verdaderamente repulsivo como se intenta hacer ver que ETA al final es una organización pacífica o algo parecido.
Me podéis explicar que es lo que tiene que negociar el gobierno español con ETA, tras más de 800 asesinatos en 50 años? Les damos la independencia, el referéndum? Por favor. Aquí no va a haber negociación alguna, porqué sería una falta de respeto hacia las víctimas. Aquí lo que se exige a esta banda de asesinos es que entreguen TODAS las armas, que se disuelvan y que desaparezcan para siempre. Solo eso. Y no habrá contrapartidas. La guerra que ellos iniciaron la han perdido, y la han perdido con todas las consecuencias.
NO a cap acord amb el terroristes
Anònim, 07/04/2017 a les 11:43
+13
-18
Espero que els terroristes d'ETA i els seus suports polítics (també ERC i CUP) no puguin treure cap avantatge política del numeret del seu "lliurament d'armes". ETA ha de ser completament derrotada, també en el terreny polític.
Els que volen un acord polític volen salvar l'organització terrorista de la seva completa i total derrota política.
ETA ha sido derrotada
Anònim, 07/04/2017 a les 12:10
+8
-13
Mal que les pese a algunos.

Al de les 11:08 que es qualifica d'inadaptado
Anònim, 07/04/2017 a les 12:18
+22
-9
el millor aliat del terrorisme d'ETA és el mateix Estat espanyol (sempre ha estat així), que sense l'activitat i existència d'ETA se li acaben els arguments de negar el dret col·lectiu dels pobles , TOTS els pobles, a l'autodeterminació. No saben com fer-s'ho. Ara el conflicte -dit territorial- és democràtic i exclusivament polític....una autèntica desgràcia per a l'estat i els unionistes.
tot per no res
Belphegor, 07/04/2017 a les 12:29
+6
-10
Mil morts per a res, per res ..quin desastre...!
Més complexe del que sembla
Anònim, 07/04/2017 a les 13:06
+9
-4
Mai, i repeteixo, mai .. creuré justificable el que van fer els assassins d'ETA.
Però tot això és més complicat del que sembla, i negociar (que no significa donar inmunitat, encara que alguns ho pensin, i altres ho insinuin..) el desarmament d'una organització terrorista que pot donar lloc a la seva dissolució no és cap ofensa per ningú.
És una tasca molt difícil, que més d'un Govern ha hagut de fer en la seva història.
Però aquí també hi ha molts interessos polítics,... si no, recordeu com des del PP s'acusava a ETA dels atemptats de l'11M?, inclús dies després que tota la premsa internacional deien que havia estat AlQaeda!
És molt fort insinuar que un partit polític (en el poder) no pugui estar interessat en que s'acabi tot aquest malson,... però a vegades, hom pot tenir la sensació que la seva negació rotunda pot ser només una disfressa de fortalessa, mentre amaga certs tocs d'interés per mantenir una figura amb la qui espantar als seus votants.
Només espero estar equivocat, ... i que sigui com sigui s'acabi amb aquesta xacra.
A la firmante del artículo
Anònim, 07/04/2017 a les 15:49
+8
-13
Estoy seguro de que, si a Usted, la ETA le hubiese asesinado a su padre,a su hermano o a un hijo, no habría escrito este artículo, en los términos en los que lo ha hecho.
Sr. anònim de 15:49
fideli, 07/04/2017 a les 19:49
+4
-6
..la banda armada que li va assassinar al pare va ser l'estat Español nascut el 01 04 1939..no ho contempla això?...vaja, la demagògia i la hipocresia cavernària española davant de tot...
@ 19:49
Anònim, 07/04/2017 a les 21:47
+6
-3
NO. ETA asesinó durante la dictadura y, más aún, en democracia.Usted no es un demagogo, es otra cosa.
qui ho diu?
fideli, 08/04/2017 a les 01:48
+0
-3
qui no diu vè. "una altra cosa"?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Iceta es presenta per al PSC a les eleccions del 21-D | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat del PSC al 21-D assegura que "ningú impedeix" a Puigdemont tornar a Catalunya: "El que no sabem és quines serien les conseqüències" | Avisa d'un nou 155 si surt un altre govern independentista: "Li hem de dir a la gent que si la Generalitat vulnera la legalitat, hi haurà una actuació per restablir-la" | No es compromet a recuperar tots els organismes i competències que s'han liquidat amb l'aplicació de l'article de la Constitució: "Ho veurem en cada moment"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 23:47 Dolors Bassa: «Si guanyen els del 155 viurem en una presó». El Torín d'Olot aplega 200 persones en l'acte central a la Garrotxa d'Esquerra en què també hi han intervingut Lluís Amat, Toni Castellà i Roger Torrent.



 
 22:11 PÒQUER DE CAMPANYA 16 de desembre: moment Junqueras, l'ANC es mulla, Colau a l'atac i Vargas Llosa reincideix; el pòquer de campanya d'aquest dissabte a càrrec de Ferran Casas.
 21:38 La CUP demana unitat a JxCat, ERC i els «comuns» i crida a «lluitar cara a cara contra l'estat». El candidat cupaire, Carles Riera, i la número 8 per Barcelona, Maria Rovira, retreuen a Catalunya en Comú que "menteixi a la cara de la gent" i li demana que "deixi el camí dels colpistes". Ho explica Aida Morales.
 21:11 Pedro Sánchez i Miquel Iceta eviten esmenar Josep Borrell i situen el PSC com el vot útil del bloc unionista. Ho explica Jordi Bes. El líder del PSOE afirma que els socialistes són l'autèntica esquerra i no pas els "comuns".
 21:10 Junts per Catalunya convida la ciutadania a «acompanyar» el Govern legítim per tornar a Palau. La candidatura presidencial respon a ERC que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat. Informa Oriol March.
 21:03 LA CARAVANA El conseller Obi Wan Raül Kenobi torna al front de Sant Cugat. La contracrònica de Roger Tugas de l'homenatge d'ERC a Raül Romeva al seu municipi.
 20:58 El candidat de la CUP, Carles Riera, demana a Junts per Catalunya i ERC que es comprometin, i envia un missatge als tribunals espanyols: "Ara el TS diu que inclou els CDR dins del sumari; doncs se'ls gira molta feina perquè els CDR som totes".
 20:51 VÍDEO JxCat respon a les represàlies contra Jordi Sànchez amb la reemissió del missatge des de Soto del Real. Elsa Artadi, directora de campanya de la candidatura, assegura que s'esta "violant" drets individuals i polítics.
 20:49 Pluja de targetes censals «falses»: és possible una tupinada?; per Aida Morales. Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau. La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments.
 20:29 
 20:14 
 20:10 
 20:09 ÚLTIMA HORA Jordi Sànchez denuncia represàlies a la presó després d'entrar en campanya. El seu advocat assegura que l'han canviat de mòdul per la gravació emesa en l'acte de Junts per Catalunya.
 19:58 Els nous amics de Manuel Valls. Pep Martí explica que l'exdirigent socialista francès deixa enrere el seu suport al PSC i explicita la simpatia pel sector dur de l'unionisme en els actes amb Ciutadans i el PP.
 20:04 
 19:46 
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
Entrades anteriors »
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
La candidatura presidencial diu als republicans que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat | Puigdemont exigeix a Iceta que es disculpi per les paraules de Borrell sobre una "desinfecció" de Catalunya: "Han passat de dir que som una nació a dir que som una infecció"
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes