05
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
7:04h
"És una persona molt capaç i ho ha demostrat sempre, però ara haurà de fer un pas inèdit per ell: saltar del carrer a les institucions. I això crec que no li resultarà gens fàcil". Matías Carnero sap de què parla. President d'UGT des de l'abril de 2016, coneix bé Javier Pacheco, que aquest vespre ha estat escollit nou secretari general de Comissions Obreres. Tots dos han arribat a la cúspide del sindicalisme després de curtir-se en les lluites obreres més dures, en el sector de l'automoció. Carnero, al capdavant de Seat, i Pacheco, liderant els treballadors de Nissan, han estat la punta de llança de les reivindicacions sindicals dels darrers anys, enmig d'una crisi que ha tenallat la fortalesa de la indústria catalana.
El president d'UGT ja s'ha enfrontat als perills del salt institucional. Ell va fer l'any passat la mateixa transició que ara haurà de començar a traçar Pacheco. Va passar de la factoria als despatxos, un camí que no sempre és fàcil de recórrer pels que estan acostumats a enfangar-se al carrer. "Les institucions costen molt. El to és diferent i els interlocutors també. No és el mateix parlar amb la patronal que amb un ajuntament i adequar-te al registre a mi no m'ha resultat fàcil i crec que tampoc ho serà per a ell", apunta Carnero. "Ve de sota, de l'activisme i la mobilització, i s'ha guanyat ser on és, però ara ve la part difícil", avisa el líder d'UGT, que fa tàndem a la direcció amb Camil Ros.
De mecànic a secretari general
La trajectòria de Pacheco és un repàs a la història recent del sector de l'automòbil català. Fill d'emigrants extremenys, va néixer a Barcelona l'any 1970. Després de superar els estudis de primària i secundària, va cursar un grau mitjà de formació professional en automoció. Amb el títol a la butxaca, va treballar com a mecànic per a diverses empreses fins que, el 1991, amb tot just 21 anys, va entrar a Nissan. Només posar els peus a la factoria de la Zona Franca, Pacheco va veure en el sindicalisme l'oportunitat de traduir en fets les reivindicacions i demandes d'un dels sectors més inconformistes i cohesionats de la indústria. "Al món del motor, com al de la metal·lúrgia, els sindicats encara són màquines molt ben engreixades", apunten fonts de CCOO.
Pacheco es va afiliar a Comissions i va convertir-se ràpidament en un dels elements més actius dins de l'organització. El 2001 els seus companys el van escollir secretari general del Comitè Intercentres de Nissan, una posició que el va catapultar fins a convertir-lo en un dels principals interlocutors amb l'empresa. És en aquest període quan va començar a construir la seva estratègia de negociació, que combina el diàleg amb la mobilització. "Ell ha fet sempre bandera d'un binomi a l'hora de parlar amb l'empresa: per una banda, no renuncia mai a asseure's a la taula i pactar però, de l'altra, sempre té un peu al carrer, a punt per alçar la pancarta i manifestar-se", explica Raúl López, un dels que ha treballat braç a braç al seu costat des dels anys 90 i l'home que el va succeïr com a líder de CCOO a Nissan.
Amb aquesta estratègia, Pacheco va afrontar algunes negociacions molt difícils, sobretot quan, el 2008, la crisi va fer trontollar la fortalesa del sector industrial català. A ell se li atribueixen dures reunions amb l'empresa per evitar retallades salarials i de personal enmig d'un clima hostil i cada vegada més crispat. "Si alguna cosa no li falta és valentia i capacitat de resistència", assegura López. Aquestes qualitats, admirades pels seus companys, el van entronitzar el 2009 com a secretari general de la Federació d'Indústria del sindicat, una responsabilitat que s'ha acabat convertint en la porta d'entrada a la secretaria general. De fet, ell ha estat l'única persona que s'ha presentat per rellevar Joan Carles Gallego, que deixa el càrrec després de nou anys.
Els reptes d'un horitzó incert
Si en alguna cosa coincideixen totes les fonts consultades és que Pacheco representa l'ala més "combativa" de CCOO. El seu bagatge al sector de l'automoció l'ha curtit i l'ha convertit en una persona poc disposada a deixar-se enganyar. "Davant les pressions o les exhibicions de força de l'empresa o la patronal, és quan treu la seva vena més contundent", avisa López. Pacheco va liderar les negociacions amb Valeo i Delfi per evitar el tancament d'aquestes dues factories. Va aconseguir reconduir la situació i això li ha valgut "molts punts" entre els treballadors, segons fonts del sindicat, que el veuen com l'home de consens que pot encarar els reptes que ara ha d'afrontar Comissions.
Tant CCOO com UGT reconeixen que viuen una situació difícil perquè la crisi ha liquidat part dels drets dels treballadors i, amb ells, la credibilitat de les organitzacions que els representen. Els que el coneixen tenen clar que l'estratègia de Pacheco per redirigir aquesta situació no serà diferent que la que utilitzava davant dels executius de Nissan o Delfi. "Té molt clar que ha arribat el moment de deixar d'estar a la defensiva per passar d'una vegada per totes a la ofensiva", assegura López, que creu que el nou secretari general de CCOO no renunciarà al diàleg, "però s'asseurà a la taula per marcar els temes de l'agenda, no per intentar defensar el que ja no hauria de ser qüestionable".
"És una persona honesta, de lluita tradicional, una cosa que hem perdut en els últims anys i que crec que val la pena recuperar", apunta Carnero, que ha aprofitat el congrés de CCOO per tornar a parlar amb el seu antic company i desitjar-li sort: "Això sí, sense que ens arribi a fer-nos ombra a nosaltres!". El president d'UGT reconeix que els reptes que han d'afrontar els sindicats són "molt grans", però creu que Pacheco ho farà bé perquè "és reivindicatiu i lluitador, però també un bon negociador, dels que ara fan molta falta".
Els "perills" del procés sobiranista
Tant López com Carnero coincideixen a assenyalar que Pacheco no és una persona de perfil sobiranista o independentista. Defensa el dret a decidir però "té clar que no equival al dret a la independència", segons el líder d'UGT. "Els sindicats no ens podem deixar arrossegar per aquesta tendència a la confrontació ni ens hem de ficar en una guerra que no és la nostra", defensa Carnero. En la mateixa línia, López apunta que Pacheco "és partidari del dret a decidir per damunt de tot perquè creu que les persones s'han de poder organitzar tant individualment com a nivell polític". "Ara bé, el que ell reivindica en nom de tot el sindicat és que les administracions parlin per evitar la confrontació i permetre que la gent s'expressi lliurement de manera pactada", afegeix el seu antic company de factoria.
El president d'UGT ja s'ha enfrontat als perills del salt institucional. Ell va fer l'any passat la mateixa transició que ara haurà de començar a traçar Pacheco. Va passar de la factoria als despatxos, un camí que no sempre és fàcil de recórrer pels que estan acostumats a enfangar-se al carrer. "Les institucions costen molt. El to és diferent i els interlocutors també. No és el mateix parlar amb la patronal que amb un ajuntament i adequar-te al registre a mi no m'ha resultat fàcil i crec que tampoc ho serà per a ell", apunta Carnero. "Ve de sota, de l'activisme i la mobilització, i s'ha guanyat ser on és, però ara ve la part difícil", avisa el líder d'UGT, que fa tàndem a la direcció amb Camil Ros.
De mecànic a secretari general
La trajectòria de Pacheco és un repàs a la història recent del sector de l'automòbil català. Fill d'emigrants extremenys, va néixer a Barcelona l'any 1970. Després de superar els estudis de primària i secundària, va cursar un grau mitjà de formació professional en automoció. Amb el títol a la butxaca, va treballar com a mecànic per a diverses empreses fins que, el 1991, amb tot just 21 anys, va entrar a Nissan. Només posar els peus a la factoria de la Zona Franca, Pacheco va veure en el sindicalisme l'oportunitat de traduir en fets les reivindicacions i demandes d'un dels sectors més inconformistes i cohesionats de la indústria. "Al món del motor, com al de la metal·lúrgia, els sindicats encara són màquines molt ben engreixades", apunten fonts de CCOO.
Pacheco es va afiliar a Comissions i va convertir-se ràpidament en un dels elements més actius dins de l'organització. El 2001 els seus companys el van escollir secretari general del Comitè Intercentres de Nissan, una posició que el va catapultar fins a convertir-lo en un dels principals interlocutors amb l'empresa. És en aquest període quan va començar a construir la seva estratègia de negociació, que combina el diàleg amb la mobilització. "Ell ha fet sempre bandera d'un binomi a l'hora de parlar amb l'empresa: per una banda, no renuncia mai a asseure's a la taula i pactar però, de l'altra, sempre té un peu al carrer, a punt per alçar la pancarta i manifestar-se", explica Raúl López, un dels que ha treballat braç a braç al seu costat des dels anys 90 i l'home que el va succeïr com a líder de CCOO a Nissan.
Amb aquesta estratègia, Pacheco va afrontar algunes negociacions molt difícils, sobretot quan, el 2008, la crisi va fer trontollar la fortalesa del sector industrial català. A ell se li atribueixen dures reunions amb l'empresa per evitar retallades salarials i de personal enmig d'un clima hostil i cada vegada més crispat. "Si alguna cosa no li falta és valentia i capacitat de resistència", assegura López. Aquestes qualitats, admirades pels seus companys, el van entronitzar el 2009 com a secretari general de la Federació d'Indústria del sindicat, una responsabilitat que s'ha acabat convertint en la porta d'entrada a la secretaria general. De fet, ell ha estat l'única persona que s'ha presentat per rellevar Joan Carles Gallego, que deixa el càrrec després de nou anys.
Els reptes d'un horitzó incert
Si en alguna cosa coincideixen totes les fonts consultades és que Pacheco representa l'ala més "combativa" de CCOO. El seu bagatge al sector de l'automoció l'ha curtit i l'ha convertit en una persona poc disposada a deixar-se enganyar. "Davant les pressions o les exhibicions de força de l'empresa o la patronal, és quan treu la seva vena més contundent", avisa López. Pacheco va liderar les negociacions amb Valeo i Delfi per evitar el tancament d'aquestes dues factories. Va aconseguir reconduir la situació i això li ha valgut "molts punts" entre els treballadors, segons fonts del sindicat, que el veuen com l'home de consens que pot encarar els reptes que ara ha d'afrontar Comissions.
Tant CCOO com UGT reconeixen que viuen una situació difícil perquè la crisi ha liquidat part dels drets dels treballadors i, amb ells, la credibilitat de les organitzacions que els representen. Els que el coneixen tenen clar que l'estratègia de Pacheco per redirigir aquesta situació no serà diferent que la que utilitzava davant dels executius de Nissan o Delfi. "Té molt clar que ha arribat el moment de deixar d'estar a la defensiva per passar d'una vegada per totes a la ofensiva", assegura López, que creu que el nou secretari general de CCOO no renunciarà al diàleg, "però s'asseurà a la taula per marcar els temes de l'agenda, no per intentar defensar el que ja no hauria de ser qüestionable".
"És una persona honesta, de lluita tradicional, una cosa que hem perdut en els últims anys i que crec que val la pena recuperar", apunta Carnero, que ha aprofitat el congrés de CCOO per tornar a parlar amb el seu antic company i desitjar-li sort: "Això sí, sense que ens arribi a fer-nos ombra a nosaltres!". El president d'UGT reconeix que els reptes que han d'afrontar els sindicats són "molt grans", però creu que Pacheco ho farà bé perquè "és reivindicatiu i lluitador, però també un bon negociador, dels que ara fan molta falta".
Els "perills" del procés sobiranista
Tant López com Carnero coincideixen a assenyalar que Pacheco no és una persona de perfil sobiranista o independentista. Defensa el dret a decidir però "té clar que no equival al dret a la independència", segons el líder d'UGT. "Els sindicats no ens podem deixar arrossegar per aquesta tendència a la confrontació ni ens hem de ficar en una guerra que no és la nostra", defensa Carnero. En la mateixa línia, López apunta que Pacheco "és partidari del dret a decidir per damunt de tot perquè creu que les persones s'han de poder organitzar tant individualment com a nivell polític". "Ara bé, el que ell reivindica en nom de tot el sindicat és que les administracions parlin per evitar la confrontació i permetre que la gent s'expressi lliurement de manera pactada", afegeix el seu antic company de factoria.