Literatura

Jaume Cabré: «Literàriament, prenc les decisions en un procés de total inseguretat»

L'autor de "Les veus del Pamano" i "Jo confesso" torna a l'actualitat amb "Quan arriba la penombra", un conjunt de relats que passen de la intriga criminal a l'humor negre

| 04/04/2017 a les 12:32h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, relats, literatura catalana, Proa, penombra, Jaume Cabré, literatura, Destino, contes
Jaume Cabré presenta nou llibre, «Quan arriba la penombra» | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Si Jo confesso era un intent d'entendre el mal, a Quan arriba la penombra, Jaume Cabré es concentra en la mort", explica Josep Lluch, l'editor de la nova obra de l'escriptor, que apareix simultàniament a Proa i a Destino. Sis anys després d'una novel·la que va acabar de consolidar l'autor com un dels referents més internacionals de les lletres catalanes, Cabré (Barcelona, 1947) presenta una col·lecció de relats de diversa extensió i complexitat, però amb una atmosfera compartida que els endinsa en la mort violenta, l'assassinat i l'atzar macabre.
 

Sense deixar de tenir una relació amb la reflexió sobre el mal, Quan arriba la penombra també continua entenent l'art com a refugi. La coberta mateixa, un detall d'un retrat d'Antonello da Messina a la National Gallery que reforça la poderosa força de la mirada en tots els contes, acaba de dotar el conjunt d'una unitat –"inexplicable encara", en veu de l'autor– que va creixent en el contacte entre relats, ampliat durant la mateixa escriptura. "Prenc les decisions en un procés de total inseguretat", afirma Cabré.

"El fet de decidir que una narració entra en un recull i que no la descartes va venint de conte a conte, fins que t'adones que cal confrontar-los, l'un al costat de l'altre". Un procés que creix en la necessitat –malgrat aquesta consciència d'obra i d'essència unitària– de fer coses noves. "Sempre he procurat no repetir-me, però sí que és veritat que hi ha obsessions que apareixen sense voler, com la música. Ara bé, mai no he tingut el desig de fer Senyoria 2. La novel·la és un món que queda al llibre, i així ha de ser. Quan acabo una obra, sempre he tingut la necessitat d'escriure una altra cosa".
 

Jaume Cabré, al jardí de l'Ateneu Barcelonès Foto: ACN

 
Tretze relats i alguna narració descartada

Els tretze relats del conjunt són de mida desigual i de complexitat diversa. De la gravetat tràgica a la intriga criminal, també passant per l'humor negre. "El que més m'interessa és l'atmosfera, el rastre que cada història va deixant en el lector. Un llibre de contes sempre el pots agafar per on vulguis, però l'ordre que fa l'autor té la seva importància", malgrat que encara pugui ser desconeguda, més intuïda que premeditada. "En aquest àmbit, em sento una mica com un entrenador de futbol. Tens bons futbolistes, un que es lesiona, un que no és l'adequat pel partit, etc. I arriba un moment que has de descartar".
 
L'obra, malgrat aquestes especificitats internes, es relaciona amb tota l'obra de Jaume Cabré, tal i com assenyala Josep Lluch. Aquesta imbricació passa per diversos nivells. Un, a nivell obvi i anecdòtic, amb aclucades d'ull que generen un passadís que va directe al Jo confesso. D'altres, des del punt de vista estilístic, per l'ús dels registres narratius. "En tots els relats hi podem trobar la seva pròpia mirada: dèries, motius recurrents, certs temes que acaben de reblar aquesta unitat, sempre dins de la singularitat del llibre".
 
Quan arriba la penombra, la nova obra de Jaume Cabré
Quan arriba la penombra és un conjunt d'històries tocades per la foscor i per la revolta, però també per la ironia, la fantasia i el joc. Hi veiem, per exemple, un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d’un educador, un candidat al Nobel davant d’una visita inoportuna, un escriptor que amenaça el seu editor, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra, o també un personatge que es refugia dins d’un quadre de J. F. Millet. Algunes d’aquestes històries es piquen l’ullet i conformen una obra plena de sensibilitat i de coratge.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales
01/01/1970
La xarxa dels Grups de Defensa i Resistència consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
01/01/1970
El president del govern espanyol defensa que "parlant es pot entendre la gent" però insisteix que "dins de la llei"
Manifestació a Perpinyà per la llibertat dels presos | Brice Lafontaine
01/01/1970
Desenes de persones han sortit al carrer aquest matí per exigir l'alliberament dels presos i el retorn a casa dels dirigents independentistes a l'exili
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos