Barcelona: funerària municipal

​L'Ajuntament vol enterrar els barcelonins a meitat de preu

Un estudi encarregat pel consistori calcula en 7.149 euros el cost mitjà d'una inhumació a la ciutat, i el govern de Colau estima que la funerària municipal ho podria fer per 3.811 euros | El regidor Eloi Badia preveu tenir en marxa el tanatori públic el segon semestre del 2019, i creu que el servei triomfarà: "La sensació és que morirem d'èxit"

per Jordi Bes , Barcelona, 4 d'abril de 2017 a les 11:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El cementiri del Poblenou de Barcelona, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


Enterraments a meitat de preu. Serà la targeta de presentació de la futura funerària municipal de Barcelona, la qual es preveu aprovar definitivament aquest abril i podria estar a ple rendiment durant el segon semestre del 2019. Un estudi que ha encarregat el consistori calcula en 7.149 euros el preu mitjà d'un enterrament a la ciutat –amb el cementiri i l'IVA inclosos-, i el govern d'Ada Colau estima que la futura empresa municipal, que s'encarregarà d'inhumacions i cremacions, podrà fer el mateix per 3.811 euros.


L'estudi s'ha presentat aquest dimarts en una jornada organitzada pel consistori sobre els serveis funeraris municipals. El regidor de Presidència, Eloi Badia, espera que el barceloní influeixi a la baixa en els preus i que serveixi per donar entrada a nous operadors. Naixerà amb un tanatori amb sis sales de vetlla i 21 treballadors, i els preus oscil·laran entre els 2.384 euros i 4.700 euros, si bé caldria afegir-hi aquí un 10% més del preu del cementiri. Segons Badia, fins i tot l'enterrament més senzill de 2.384 euros permetrà donar "un servei digne i de qualitat". El consistori vaticina que, amb aquests preus, la funerària triomfarà.

"La sensació és que morirem d'èxit i tindrà impacte en el sector", ha defensat Badia. D'entrada, el consistori calcula que els enterraments més barats –els de 2.384 euros- els demanaran el 40% de les famílies que decideixin contractar els serveis de l'Ajuntament, mentre que el 40% restant optaran per una gamma mitjana –d'uns 3.475 euros- i un 20% restant la superior –els 4.700 euros-. Badia està convençut del fet que encara que la majoria es decidissin pel barat, la funerària municipal seria rendible igualment.


El tanatori municipal es podria situar en el cementiri de Montjuïc, però el consistori també estudia altres opcions. Alguns partits reclamen que sigui més ambiciós, ja que es preveu que tingui 6 sales de vetlla, quan els principals operadors en sumen 88 en cinc tanatoris: Mémora (68) i Àltima (20). Badia no descarta ampliar el municipal o crear-ne un segon, i vol llogar-ne sales a altres operadors, cosa que permetria fomentar l'entrada de nous. Per aconseguir-ho, ha modificat les ordenances que vetaven l'arribada d'empreses sense tanatori propi.

Les dificultats de saber el cost de morir-se


Ara per ara saber què costa un enterrament a la ciutat no és tasca fàcil. Fins ara l'Ajuntament donava per bo el preu mitjà de 6.441 euros que havia calculat l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), cosa que el situava entre els més cars de l'Estat, ja que la mitjana és de 3.600 euros. A partir d'ara disposa d'un estudi que ha encarregat a la consultoria Global Economics Group i que li corrobora la xifra de l'OCU.

L'anàlisi s'ha fet a partir de la mostra de 44 factures reals dels dos operadors principals de la ciutat: Mémora i Àltima, que tenen una quota de mercat del 77% i el 16%, respectivament. Mémora opera a través de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB), el 85% de la qual és propietat d'aquesta empresa i el 15% restant encara és de l'Ajuntament. Tot i això, el consistori se'n vol desfer en paral·lel a la creació de la funerària municipal.

Els 7.149 euros de mitjana l'arriben a pagar només sobre el 20% de famílies que han d'abonar un enterrament, ja que la gran majoria dels difunts (més del 75%) tenien una assegurança per fer-hi front i el 4% restant són serveis de beneficència. És difícil saber el preu d'un enterrament sufragat amb una assegurança, però l'estudi ofereix algunes pistes: una assegurança de prima única té un preu mitjà de 5.327 euros, segons manté després d'estudiar els preus de Santa Lucía, Ocaso i Segurcaixa.

Com menys competència, més car

A més, el servei Electium de Mémora –una persona paga el seu propi enterrament prèviament- costa més de 9.000 euros, segons el pressupost que ha comunicat l'empresa als investigadors que han elaborat l'estudi, Juan Delgado i Héctor Otero. Revelen que, en funció de la competència en serveis funeraris que hi hagi en una ciutat, l'Electium oscil·la entre els 2.963 euros de Saragossa i els 9.385 euros de Barcelona. A Madrid, entre 3.950 i 4.725 euros; a Reus, 4.912, i a Salou, 5.016.

Aquest març es va fer públic un altre estudi elaborat pel catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat i l'economista Marc Oliveras a partir de les dades auditades de Serveis Funeraris de Barcelona i d'Àltima, i el resultat de la despesa mitjana per un enterrament a la ciutat diferent substancialment de l'estudi encarregat per l'Ajuntament. Aquest estudi xifra el cost en 3.190 euros sense IVA. En el municipal són 7.149 euros (5.934 sense IVA).

La metodologia no ha estat la mateixa. Per calcular el preu mitjà en l'estudi encarregat pel consistori, només es tenen presents els enterraments que les famílies paguen, però no els serveis que es fan mitjançant assegurança o de beneficència. En el del catedràtic de la UPF, es tenen en compte tots els supòsits per fer el preu mitjà, cosa que pot desvirtuar el preu final –els de beneficència tindrien cost zero- i no es faciliten amb l'IVA, que és del 21% per a tots els serveis excepte les flors, que és del 10%.

Notable en qualitat, suspens en preus

L'Ajuntament també ha sondejat l'opinió dels usuaris amb una enquesta a 351 persones que han contractat els serveis de les empreses funeràries durant el 2016, quan a la ciutat es van registrar 16.000 difunts. Els barcelonins puntuen la qualitat del servei amb una nota del 7,64 i situen el nivell de transparència de la informació rebuda en un 7,21, però en l'aspecte del cost dels enterraments opten per donar un suspens clar.

Al preu dels serveis funeraris li posen una puntuació de 2,09 i a la informació sobre opcions de descompte (beneficència), 2,10. Tampoc aproven les facilitats de pagament de l'import de la factura (4,62) ni l'accés a pressupostos previs de l'empresa contractada (4,86). Pel que fa a l'elecció d'una empresa per fer l'enterrament (Mémora o Àltima), el 79,5% declara que l'escull per proximitat al tanatori, però hi ha un 3,1% que ho fa per "obligatorietat" de l'hospital o residència, cosa que Badia considera una pràctica "irregular".

La síndica demana rebaixar l'IVA del 21%

El 74,55% d'enquestats voldrien tenir més possibilitats d'elecció, i el 95,38% estaria molt d'acord o d'acord en el fet que l'Ajuntament creï la funerària. La síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, va ser de les primeres a advertir dels preus disparats dels serveis funeraris i aplaudeix les mesures del consistori, però creu que es queda curt. Reclama rebaixar l'IVA del 21%, ja que creu que els enterraments "no es poden gravar com si fossin un article de luxe". També vol que es revisin els criteris per accedir a un servei de beneficència.
 
Una privatització mai revertida
La privatització dels Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) va iniciar-la l'antic govern socialista a l'Ajuntament el 1998, quan governava Joan Clos amb ICV i el suport de dos regidors del Partit per la Independència escindits d'ERC, entre els quals Pilar Rahola. Llavors ja se'n va desprendre del 49%, participació que va adquirir Mémora. Malgrat això, no va ser fins al 2011 que Mémora va fer-se amb el 85% i el consistori es va quedar amb el 15%, en una operació que va implicar que els Cementiris de Barcelona passessin a ser 100% públics. Aquella privatització va prosperar en el penúltim ple municipal del mandat del socialista Jordi Hereu amb el suport del PSC i ERC, l'abstenció de CiU i el PP, i el refús d'ICV-EUiA.

El regidor de Presidència, Eloi Badia, reconeix que el consistori "potser ha anat tard" i que, amb la privatització, "la qualitat es va mantenir però es va generar un monopoli". L'Ajuntament ha calculat quant costaria recomprar el 85% dels Serveis Funeraris, i estima que podria superar els 100 milions d'euros. No obstant això, el fons d'inversió britànic 3i ha posat en venda Mémora, però el conjunt del paquet a Espanya, una operació que podria superar els 500 milions d'euros. El consistori veu inviable intentar-ho, i ha apostat per crear una funerària pública. Aquesta via implicarà que es desfaci del 15% que manté a SFB, un paquet que valora en uns 28 milions d'euros. El ple d'aquest mes també ha de donar el vistiplau a iniciar la venda d'aquest 15%.
 

Una imatge d'arxiu del cementiri del Poblenou. Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació