La caixa B

La desviació pressupostària de l'exèrcit supera el cost de l'oferta de Rajoy per a Catalunya

La despesa militar s'eleva 1.385 milions més del previst davant els 1.050 milions per anys que Rajoy ha previst per rodalies i corredor mediterrani | La retallada amagada de 5.315 milions en els pressupostos del 2017, els escassos increments en dependència, ocupació o investigació, els impostos indirectes... entre altres dades ocultes als comptes espanyols

per Roger Tugas Vilardell , 2 d'abril de 2017 a les 20:06 |
Pràctiques de l'exèrcit espanyol | Exèrcit de Terra
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Divendres vam tenir un primer petit tast dels pressupostos de l'Estat avalats pel PP i C's. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en va presentar les grans xifres cofoi i satisfet, deixant per a la propera setmana la majoria de detalls. Malgrat tot, ja hi ha alguns elements que es poden treure a la llum, respecte allò fet públic i altres documents pressupostaris. Com, per exemple, que el ministeri de Defensa es va gastar de més el 2016 una quantitat superior a les promeses anuals de Mariano Rajoy en infraestructures a Catalunya o que els comptes per a l'exercici vigent inclouen retallades per valor de 5.500 milions. Recorden el debat de les partides ocultes per al referèndum dels pressupostos catalans? Doncs els pressupostos espanyols tenen retallades ocultes. A "La caixa B" d'aquesta setmana, mirem de treure punta als pocs elements que coneixem d'aquests pressupostos, però també repassem algunes contractacions curioses dels últims dies.

1.395 milions de més gastat per Defensa
L'Estat ha incorporat en els pressupostos del 2017 les promeses en infraestructures a Catalunya fetes aquesta setmana? No ho sabrem fins dimarts, quan el projecte de llei entri al Congrés i se'n coneguin els detalls. Malgrat tot, sí que sabem ja que, en cas de complir amb allò avançat per Mariano Rajoy, difícilment la inversió que inclogui serà superior ni tan sols a allò gastat de més el 2016 pel ministeri de Defensa. I és que aquesta setmana també s'ha conegut l'execució pressupostària dels diferents departaments i, com ocorre sempre, el que ara està liderat per Dolores de Cospedal és el que més s'ha desviat respecte allò pressupostat, ja que ha reconegut obligacions 1.385,1 milions superiors al seu sostre de despesa permès. Força per sobre que els 1.050 milions anuals promesos per Rajoy en infraestructures a Catalunya aquesta legislatura.

Sigui com sigui aquesta desviació no és nova. De fet, en el primer mandat del president espanyol, entre 2012 i 2015, el ministeri de Pedro Morenés va acumular desviaments pressupostaris que gairebé arriben als 9.000 milions d'euros (més del doble que la inversió anunciada per Rajoy). L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero també permetia gastar al ministeri de Defensa més d'allò aprovat, però el diferencial era menor. A què es deu això? Bàsicament a què Rajoy pressuposta cada any una partida que quasi tendeix a zero per a missions a l'exterior i per pagar armament encarregat anys anteriors i, per això, al llarg de l'any ha d'anar modificant el sostre de despesa per fer front a aquestes obligacions. De fet, si la desviació el 2016 va ser de només 1.395,1 milions és perquè, com veurem, el Tribunal Constitucional li va impedir augmentar el crèdit per pagar l'armament encarregat. Si no fos així, la desviació hauria arribat als 2.111,9 milions, el doble que les inversions anuals promeses per Rajoy.
 
MILIONS GASTATS PER SOBRE DEL PRESSUPOST APROVAT PEL MINISTERI DE DEFENSA
 
5.314,5 milions de retallada
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar divendres que els pressupostos del 2017 no incloïen retallades, ja que, segons va destacar, tan sols redueixen en 187 milions la despesa no financera prevista per als departaments en relació a l'execució feta el 2016. Aquesta comparativa, però, no s'aguanta, ja que les comparatives sempre es fan en relació als comptes aprovats, no als executats. De fet, normalment la despesa efectuada és superior a la prevista i, per això, els governs presenten sempre els nous pressupostos referint-se a les dades aprovades per a l'exercici anterior, per així poder presentar augments de despesa superior. No s'hi val a canviar la metodologia quan convé. I en relació als pressupostos aprovats per al 2016, la retallada en la despesa no financera dels departaments és de 3.490 milions, dels 58.164 milions als 54.674 milions, ja que es consoliden les tisorades fixades durant el curs i se n'afegeix alguna més.

A banda, però, cal tenir present que aquesta despesa prevista per al 2017 haurà d'incloure alguna pagaments ja compromesos i no inclosos l'any passat. Es tracta dels programes especials d'armament (PEA), els quals es van començar a implementar durant l'executiu de José María Aznar -i mantinguts per governs posteriors- per tal d'incentivar la indústria armamentística amb encàrrecs per quantitats molt elevades i a lliurar a mig termini. El seu pagament ronda els 900 milions anuals, però aquests mai s'incorporaven en els pressupostos aprovats -per una qüestió d'imatge- i, a mig exercici, el govern espanyol n'aprovava el pagament via decret. El Tribunal Constitucional, però, va anul·lar aquesta fórmula l'estiu passat i va obligar l'executiu central a preveure els abonaments en els pressupostos.

Per això, els comptes d'aquest 2017 hauran d'incorporar els 716,8 milions que calia haver pagat el 2016 -però que van quedar a deure, davant el veto de l'alt tribunal- i els 1.107,7 milions corresponents a aquest any. En total, per tant, 1.824,5 milions més en armament que, si s'han d'incloure en els pressupostos sense augmentar la despesa total, caldrà retallar d'altres departaments. I això que el ministeri de Defensa ja va augmentar la despesa prevista el curs passat en 1.164 milions, fins als 5.734,3 milions.

Entre retallades ja anunciades -però maquillades- i noves despeses d'armament a incorporar, per tant, els comptes de l'Estat hauran de fer lloc a 5.314,5 milions respecte els del 2016. Queda clar que l'etapa de les retallades no ha acabat a l'Estat, ni de bon tros.
100 milions més per a dependents
Pel que fa a les despeses concretes, Montoro va ser divendres poc concret i només va avançar alguna dada. Una d'elles és l'increment en 100 milions per dotar la dependència. L'increment, però, és clarament insuficient, ja que les retallades que acumula aquest àmbit en els pressupostos de l'Estat assolien els 400 milions durant el mandat de Mariano Rajoy, des del 2012. En el mateix període, però, la Generalitat ha incrementat la seva aportació en 545 milions, 67 milions dels quals en els últims pressupostos. D'aquesta manera, la llei de la dependència seguirà sense complir-se, ja que aquesta estableix que la meitat del finançament públic ha de venir de l'Estat i l'altra de les comunitats. En canvi, a Catalunya, la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, ha denunciat que el 82% dels recursos arriben de la Generalitat i només el 18% del govern espanyol.
+5,5% en ocupació

Així mateix, el ministre d'Hisenda va afirmar que les polítiques actives d'ocupació augmentarien la seva partida un 5,5%. És tan sols una mica més que una desena part de la retallada aplicada fins ara a la despesa per a foment de l'ocupació, durant el govern de Mariano Rajoy, qui ha reduït aquestes partides un 51% respecte els comptes del 2011, malgrat la urgència social de donar resposta a la problemàtica de l'atur.

Igualment, les polítiques d'I+R+D incrementaran la despesa un 4,1%. Com en l'anterior cas, però, aquesta notícia és insuficient, ja que la tisorada aplicada per Rajoy en aquest camp ha estat del 24%. I aquesta tendència venia d'abans, ja que un estudi de l'OCDE ja alertava que Espanya era l'estat europeu que més havia retallat en investigació i recerca entre 2009 i 2013.
13.041 milions més en impostos indirectes
Pel que fa als ingressos, Montoro va treure pit que havia aquest 2017 ja es recuperaria la recaptació tributària de fa 10 anys, però que ho faria havent retallat l'impost de societats i l'IRPF. Així, doncs, com s'ha compensat això? Bàsicament amb els increments aprovats a l'IVA. I és que, si bé l'Estat va recaptar el 2007 uns 119.979 milions en impostos indirectes (IRPF i Societats, bàsicament) i 78.861 en impostos directes (IVA i Especials), aquestes quantitats passaran a ser aquest curs de 106.617 milions i 91.902 milions, respectivament.

O el que és el mateix, en deu anys els impostos indirectes, els que són més progressius i es paguen en funció de la riquesa o dels guanys, s'han reduït un 11,1%, mentre que els impostos directes, els que són regressius i paga tothom per igual -bàsicament, grava el consum-, s'han incrementat un 16,5%. Una política tributària clarament en favor de les rendes altes -per bé que Montoro justifica que més recursos en mans de les empreses i els empresaris permeten crear més llocs de treball-.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

10.473.055 €
La privatització del servei d'emergències del 112 costarà a la Generalitat 10,5 milions d'euros en dos anys. Així es desprèn del contracte formalitzat aquesta setmana entre l'executiu i el Grupo Norte Agrupación Empresarial de Servicios, qui s'encarregarà de la seva gestió, des dels centres de l'Hospitalet de Llobregat i Reus. Precisament, la setmana vinent la CUP defensarà una moció al Parlament que insta a estudiar la creació d'una empresa pública que gestioni els serveis telefònics de les emergències a Catalunya i, en concret, el 061 i el 112.
384.780 €

Tribunal Constitucional Foto: José M. Gutiérrez


Cada cop que veieu el peculiar edifici del Tribunal Constitucional, no us pregunteu quant costa il·luminar-lo i escalfar-lo? Perquè no es poden suspendre tantes lleis catalanes a les fosques i passant fred! Precisament, aquesta setmana l'alt tribunal ha licitat per 326.700 euros el servei anual d'energia elèctrica i per 58.080 euros el servei anual de gasoil per a la calefacció.
162.140 €
El govern espanyol s'ha compromès a augmentar el seu pressupost militar en els propers anys. Ara bé, no és gens fàcil -lògicament- que la valoració de l'exèrcit augmenti i s'hi vulguin incorporar nous membres. Per això, el ministeri de Defensa ha licitat l'elaboració d'una campanya de "proximitat de les Forces Armades, reconeixement i captació", per mirar de millorar-ne la imatge i sumar nous soldats. Segons els plecs, aquesta campanya ha de transmetre idees "de forma directa i clara, buscant credibilitat, modernitat, sinceritat i proximitat" i es visualitzarà especialment el Dia de les Forces Armades (prop del 30 de maig) i el 12 d'octubre.
121.000 €
Mariano Rajoy és més del plasma que de la compareixença pública. Però quan compareix, ha d'estar ben il·luminat. Per això, el govern espanyol ha licitat aquesta setmana per 121.000 euros un servei d'il·luminació per a les compareixences públiques del president del govern espanyol, de la vicepresidenta i del portaveu.
14.000 €
La població gitana a Viladecans és notable i no sempre la convivència és fàcil. Per això, l'Ajuntament ha contractat a Ètic Habitat els serveis d'un mediador gitano per "construir ponts d'entesa que evitin els conflictes o que els minimitzin" entre aquesta comunitat i les altres del municipi, especialment fent participar els gitanos en els espais vinculats a l'educació i els serveis socials i millorant-ne la formació i el treball. En principi, el servei durarà mig any, entre març i setembre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació