Trump versus Congrés: deu claus per entendre el pols polític a Washington

El legislatiu dels Estats Units és el principal camp de batalla on es decidirà el futur immediat de la nova presidència republicana

Donald Trump i el president de la Cambra, Paul Ryan.
Donald Trump i el president de la Cambra, Paul Ryan. | Europa Press
02 d'abril del 2017
Actualitzat el 04 d'abril a les 7:25h
El sistema constitucional nord-americà es basa en la separació de poders i en un delicat equilibri entre ells (executiu, legislatiu, judicial). Les tensions entre les diverses branques del poder són habituals als EUA. La nova Administració, però, està posant a prova el funcionament normal de les institucions. Des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, els xocs amb el Congrés han estat constants.

S'han engegat comissions d'investigació sobre els lligams de l'equip de campanya del nou president amb Rússia i el mandatari ha vist rebutjat el seu projecte alternatiu de reforma sanitària a l'Obamacare, mentre continua al Senat el procés de confirmació del jutge Gorsuch per al Tribunal Suprem.  

Els propers mesos, les tensions entre la Casa Blanca i el Capitoli, seu del Congrés a Washington, es faran més explícites encara. Caldrà conèixer el funcionament d'un legislatiu en què es desenvoluparà un "joc de trons" sense concessions. Us oferim una breu guia per no perdre's pels passadissos.
 
Un escaquer enverinat
1.-Com s'estructura el Congrés?
El legislatiu nord-americà és bicameral. El Congrés està format per dues cambres, l'alta, el Senat, constituït per cent senadors, dos per cada estat, per garantir la igualtat entre tots els territoris que formen la Unió. Els senadors tenen un mandat de sis anys i són renovats per terços. La Cambra de Representants és la cambra baixa, formada per 435 representants, elegits pels districtes per sistema majoritari cada dos anys. La Cambra és decisiva per aprovar els pressupostos. El Senat és crucial per ratificar alts càrrecs del govern i els membres del Tribunal Suprem.

2.-Pot el president dissoldre el Congrés? I el Congrés, pot destituir el president?
La Constitució dels EUA és vella i sàvia. Es va elaborar per facilitar el govern del poder executiu i alhora per controlar-lo i impedir la tirania. El president disposa de molts recursos per exercir el poder, però no pot dissoldre el Congrés i convocar eleccions legislatives anticipades. Alhora, no existeix la moció de censura en el legislatiu dels EUA. Però els membres del govern, proposats pel president, han de passar un examen al Congrés i ser ratificats. El president, en canvi, pot ser sotmès a un judici polític, l'impeachment, que el pot destituir per una majoria de dos terços del Congrés. El president pot també vetar una determinada llei del Congrés. Aquest veto pot ser eliminat per dos terços dels congressistes. La suma del bloc demòcrata i d'un sector important dels republicans podria neutralitzar Trump.

3.-Quants impeachment hi ha hagut?
Al llarg de la història s'han votat dos impeachment. Un va ser contra Andrew Johnson, un president que va arribar a la Casa Blanca per l'assassinat d'Abraham Lincoln. A Johnson se'l veia massa proper al sud i va salvar el càrrec per un sol vot. L'altre va ser contra Bill Clinton, acusat de perjuri i obstrucció a la justícia en el cas Lewinsky, que també va aconseguir sobreviure políticament. Richard Nixon, acusat de l'escàndol d'espionatge del Watergate, va dimitir l'agost del 1974 abans que s'iniciés el seu processament.

4.-Per què són tan incertes moltes de les votacions al Capitoli?
La política nord-americana és molt diferent a l'europea. Els congressistes no estan sotmesos a disciplina de vot. En les votacions més ideològiques la majoria de demòcrates i republicans voten bastant en bloc, però no sempre, i amb excepcions que, amb un legislatiu molt dividit, suposen emoció fins al final. Hi ha un altre factor decisiu: cada legislador es deu al seu electorat i pensa més en salvar el seu escó en les properes eleccions que en les consignes que rebi. Els demòcrates elegits en estats més aviat conservadors solen desmarcar-se del seu partit en temes importants. Joe Manchin, de Virgínia Occidental, ha anunciat que votarà a favor del jutge conservador Gorsuch. En canvi, una republicana com Susan Collins, de la liberal costa est, hi és reticent. El novembre del 2018 es trona a renovar el Congrés (tota la Cambra i un terç del Senat). Actualment, els republicans disposen de 52 senadors per 48 dels demòcrates, i a la Cambra tenen 237 representants per 193 demòcrates (hi ha cinc vacants).  

5.-Quina és la principal amenaça a Trump en el Congrés?
Sens dubte, la investigació iniciada sobre la intervenció russa en el procés electoral. Els comitès d'intel·ligència de la Cambra i el Senat ja treballen en el tema i han començat les audiències per escoltar testimonis i analitzar proves. És especialment perillosa per la Casa Blanca la bona entesa que han establert al Senat el president del comitè, el republicà Richard Burr, i el demòcrata Mark Warner. Tots dos s'han proposat treballar junts i arribar fins al final.

6.-Què és el Freedom Caucus?
Demòcrates i republicans formen el seu grup al Senat i a la Cambra i elegeixen els seus líders. Però en cada  partit es formen caucus o grups organitzats que juguen un paper determinant en els debats i votacions. El Freedom Caucus aplega més d'una trentena de representants republicans de línia llibertària radical, que són els contraris a tota política de defensa del sector públic. Per això van oposar-se a l'Obamacare però també al projecte propugnat per Trump, que consideraven massa moderat. Mark Meadows és el seu cap. Són una trentena, però ningú ho sap exactament perquè no donen la xifra exacta dels seus membres. És un corrent al qual en algunes votacions s'adhereixen més o menys republicans.

7.-Quins altres grups republicans organitzats funcionen al Congrés?
El més potent és el Republican Study Committee, que aplega uns 170 membres de la Cambra i representa el conservadorisme més identificat amb els postulats de Ronald Reagan (valors tradicionals i religiosos, política dura en seguretat i relacions exteriors,  i defensa de les retallades d'impostos). És el que representa el bloc majoritari del partit, però en el seu si hi ha des de conservadors radicals a d'altres més moderats.

També existeix el Tuesday Group, amb prop de 50 representants i que és de línia centrista i on Trump té forts opositors. Hi ha també el Republican Main Street Partnership, que aplega els moderats de la Cambra i el Senat, com John McCain.

8.-I entre els demòcrates?
A la Cambra, l'ala esquerra demòcrata s'estructura en l'anomenat Progressive Caucus, amb prop de 80 membres, amb forts lligams amb les minories organitzades. Inclou des de partidaris de Barack Obama a dirigents crítics per l'esquerra i partidaris de Bernie Sanders.

Hi ha la New Democrat Coalition, que reuneix prop de 50 demòcrates de centre i entre esquerra, com Steny Hoyer, el número dos de la minoria demòcrata. Aquí es troben molts partidaris de Hillary Clinton. Més a la dreta hi ha els anomenats Blue Dogs, demòcrates conservadors -actualment 18- elegits en estats que solen votar republicà a les presidencials.

9.-Qui són els principals "tenors" del Congrés?
Paul Ryan és el principal rostre del legislatiu com a president de la Cambra. És un republicà de Wisconsin, que va edificar la seva carrera com a conservador jove i agressiu, enemic de tota política fiscal. Però ha passat el temps i Ryan exerceix ara com a speaker assenyat, la moderació del qual es veu accentuada al costat d'un Trump incontrolat que no acaba de trobar el to i amb qui o té empatia. Però Ryan també afronta dificultats: una minoria ultra li planta cara de manera creixent. A l'altre costat, Nancy Pelosi és la líder de la minoria demòcrata a la Cambra. De Califòrnia, prové del Progressive Caucus, l'ala esquerra del seu partit. És carismàtica i una magnífica recaptadora de fons per a les campanyes electorals. Però als seus 76 anys, alguns la veuen massa gran i excessivament vinculada a l'establishment.

Al Senat, els líders principals mantenen ara un pols per la confirmació o el rebuig del jutge Gorsuch. Mitch McConnell lidera la majoria republicana. És un conservador dur, de Kentucky, molt astut, que fa esforços per evitar el cos a cos amb Trump. Lidera la minoria demòcrata un demòcrata de Nova York, Chuck Schumer, que no li va al darrera al republicà en el coneixement de tots els trucs del Capitoli.     

10.-Quin és el paper del vicepresident?
La figura del vicepresident dels Estats Units ha estat sovint menystinguda. Ja ha quedat superada la llegenda d'un pare que tenia dos fills que un dia van deixar la casa, un no va fer res a la vida i l'altre va estudiar lleis i va acabar de vicepresident dels EUA, i de cap del dos se'n va tornar a sentir res. Des que la televisió ocupa un espai central en la política, la figura del vicepresident en exercici és mediàtica. La vicepresidència pot ser una bona plataforma per preparar la campanya a la presidència del número dos. Però és que, a més, el vicepresident pot ser decisiu en el laberint polític de Washington. Presideix el Senat i té vot de qualitat, que en un Congrés tan polaritzat pot ser determinant.

Mike Pence, un republicà conservador d'Indiana, sap que és una peça troncal en l'actual escenari. Ho va ser per confirmar la nova secretària d'Educació, Betsy DeVos, després de l'empat a 50 que es va produir al Senat. Però ho serà per intentar apaivagar les tensions entre la Casa Blanca i el Capitoli. Quan el vicepresident és algú que coneix el Congrés, el seu paper és important per ajudar el president a construir majories. I per damunt de tot, el vicepresident és qui succeeix el president si aquest mor o és destituït pel Congrés.
 
Arxivat a