Procés català

Puigdemont: «Avui no hi ha res més conservador que el PSC»

El president de la Generalitat assegura a "L'Avenç" que no se sap "què li hauria passat a una Convergència que hagués decidit continuar defensant l'estatut d'autonomia del 79 i la manera de fer política de peix al cove"

per Redacció , 2 d'abril de 2017 a les 16:25 |
Carles Puigdemont, entrevistat per la revista «L'Avenç» | Jordi Play
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La revista L'Avenç compleix 40 anys des que va començar a publicar-se amb periodicitat mensual l'abril de 1977 i ho celebra amb un número especial dedicat a les relacions Catalunya‐Espanya en el qual destaca una entrevista al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. No és el primer cop que la revista publica una conversa amb un president català. L'Avenç va distribuir un número 0 gratuït el desembre del 1976 dedicat a la Generalitat de Catalunya i que incloïa una entrevista al president Josep Tarradellas, aleshores encara a l'exili.

L'entrevista a l'actual president, de Josep M. Muñoz amb fotografies de Jordi Play, repassa tota la seva trajectòria fins a dia d'avui i es podrà trobar als quioscs i llibreries a partir del proper dilluns 3 d'abril. També es podrà descarregar en format digital en aquest enllaç. De moment, NacióDigital avança 10 fragments de les declaracions de Carles Puigdemont (feu clic en cada pestanya per llegir més sobre les frases destacades):

 
"La nostra generació es polititza en democràcia. I això ens comença a desacomplexar. Anem al Fossar de les Moreres a cridar 'independència', a mobilitzar-nos amb una idea de catalanitat radical –no vull dir radical de gestos i d'expressió, sinó de convicció. De catalanitat insubornable, no transaccionable. En aquest sentit, l'anada a la final de Basilea, al batxillerat, la visc com una gran gesta èpica i anys després la mirada que hi tinc és la que vaig escriure en aquest article, on deia: quina sort hem tingut com a generació que no hem de fer com els nostres pares o avis que han de recordar veritables tragèdies que els han marcat. A nosaltres ens marcarà el Barça, és a dir, la normalitat".
"Hi ha una frase que el meu pare em va dir quan jo era un 'rebel', també en termes de religió, i discutíem molt: 'Finalment, del cristianisme, queda't amb una cosa: estima els altres com a tu mateix. La resta no és tan important, però aquesta és la frase nuclear del pensament cristià'. I, en això, m'hi reconec. En tot allò que té a veure amb les arrels cristianes de Catalunya, que són perfectament compatibles amb altres visions del món, m'hi reconec".
"Nosaltres no teníem tele, la vèiem a casa dels veïns o al bar. A casa no hem tingut mai bondats materials: ni cotxes, ni apartaments. Hem sigut gent molt humil i molt simple. En canvi, els llibres sempre han estat objecte de culte. Encara tinc un llibre infantil que em va regalar el meu pare, que va ser el primer llibre que vaig triar jo mateix.
"Jo vaig separar perfectament les dues coses [periodisme i política en la seva etapa a El Punt]. No tothom ho va veure així. Però els qui es pensaven que potser perquè tenia una filiació política, de la qual no em vaig amagar mai, obeiria al dictat, s'equivocaven. Com s'equivocaven els qui, des del partit, pensaven que podien tenir un submarí i els qui, des de fora, pensaven que podia ser un propagandista. Això a alguns els va molestar. Però com que jo sabia com feia les coses i perquè les feia, no em va despistar mai ni un mil·límetre de la meva feina de periodista".
"No tinc cap problema, sinó tot al contrari, a tenir una excel·lent relació amb la realitat metropolitana de Barcelona. Aquesta qüestió ni m'interessava ni la compartia [les "querelles de palau entre una banda i l'altra de la plaça de Sant Jaume"]. Ara, els Jocs van ser una gran operació i una plataforma per explicar-nos al món. Quan en Vicent [Partal] diu «ara ja som escocesos», està dient que encara no som lituans o eslovens, però ja som aquella entitat territorial que quan algú veu un whisky made in Scotland no té dubte d’on és. No sap si és una nació independent o no, però sap que hi ha una nació que es diu Escòcia.
"Jo he estat sempre progressista, però no he estat mai de l'esquerra dogmàtica. On m'he sentit? No ho sé. Sempre he definit Convergència com un partit amb les fronteres de goma i, per tant, quan les fronteres són elàstiques, vol dir que pots forçar-les una mica i no passa res. Jo he pogut ser independentista dins d'un partit que no n'era. He pogut discrepar de coses que el partit veia d'una altra manera i no ha passat res. Hi he conegut gent d'opinions molt diverses i això m'ha fet sentir còmode. Sóc un antidogmàtic total. Tinc al·lèrgia a l'ortodòxia. Convergència és el més semblant a la manera de fer política que a mi m'agrada".
"Jo no em canviaria pel PSC, en aquests moments. Avui no hi ha res més conservador que el PSC, el partit que menys ha canviat. És més, fins i tot ha anat en contra seva, ha prescindit de gent i d'actors importants per no haver de canviar. Ha preferit no canviar a canviar amb la societat, per no tenir riscos. En aquest sentit, no sabem què li hauria passat a una Convergència que hagués decidit continuar defensant l'estatut d'autonomia del 79 i la manera de fer política de peix al cove".
"Jo valoro, també avui, l'obra que va fer Pujol com a president. Però en aquell moment, i no ara, jo ja n'era crític, per moltes raons. Per la durada, per la manera que tenia de governar. Jo ja ho deia en aquell moment. Però no sóc dels que m'apunto ara a dir que tot el pujolisme ha d'anar a la paperera de la història. Hi ha hagut un Pujol que em trobo l'altre dia a Tolouse, quan els empresaris me'n parlen, i em diuen que en tenen un record d'un constructor d'una part d'Europa, amb una mentalitat d'estat, una persona que ajuda a fer gran el paper de les regions a Europa. És un president que agafa una Catalunya deprimida en molts aspectes, en infraestructures i en serveis públics, i que aconsegueix, amb el seu mandat, una Catalunya que no té res a veure amb aquella en què jo vaig créixer".
"Avui, feliçment, ja fa uns quants anys que hem superat aquella pulsió provinciana de l'antibarcelonisme. Recordo que, quan era alcalde de Girona, m'havien demanat de fer una conferència a Barcelona i el títol el tenia clar: 'Can Fanga ha mort, visca Barcelona'. Això, dit per un alcalde de Girona! Crec que hem aconseguit mantenir una relació molt profitosa amb Barcelona, com a capital del país, com una de les ciutats millors del món, i és absurd que ens hi posem de cul, sobretot en un moment en què Girona ja té prou personalitat i prou fortalesa com per no sucumbir a l'enorme pes que té Barcelona. Ara Girona ja es pot relacionar amb aquest monstre colossal que és Barcelona sense por a perdre la identitat".
"La meva més que intuïció és que hi hauria clarament una victòria del sí. Per què, quina és l'alternativa a un projecte complex, difícil, però tanmateix projecte de futur com és la independència d'un estat modern? Doncs és una autonomia devaluada d'un estat molt poc modern. Que, a més a més, la seva democràcia presenta cada vegada més problemes. Perquè tot el seu sistema mediàtic, judicial, polític s'ha acostumat massa a arribar als límits de les costures del vestit democràtic".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació