Albano Dante Fachin: el vers lliure de Podem, contra les cordes

El secretari general de Podem Catalunya viu els seus dies més complicats: Iglesias l'ha desautoritzat, els "comuns" ja no el consideren un interlocutor vàlid i els crítics del partit se n'han desmarcat | La decisió de trencar l'acord amb l'espai liderat per Ada Colau i no sumar-se al nou partit condemna Fachin a l'aïllament

Albano Dante Fachin, secretari general de Podem Catalunya
Albano Dante Fachin, secretari general de Podem Catalunya | Adrià Costa
Sara González / Joan Serra Carné
02 d'abril del 2017
Actualitzat el 03 d'abril a la 13:13h
"Encara no han entès [els comuns] que l'Albano és qui més s'assembla a les bases de Podem". La reflexió, explicada per un diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) als passadissos del Parlament, radiografia la personalitat d'Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) i explica per què l'activista es va imposar el juliol passat a les primàries de la formació lila a Catalunya. Directe i vehement, Fachin no tenia l'etiqueta de candidat oficialista ni comptava amb l'aval explícit de Pablo Iglesias quan va postular-se per dirigir els cercles de Catalunya. Més aviat era un vers lliure, inclassificable com ha estat sempre en els equilibris de poder de Podem. "Jo no tenia aquesta connexió amb les bases", recorda una antiga dirigent que va participar en el procés fundacional del partit. Ras i curt.

Fachin mai ha respost a l'estratègia d'Iglesias ni tampoc ha estat l'abanderat d'Ada Colau en el procés de confluència del nou partit, per molt que l'entorn de l'alcaldessa de Barcelona recordés mesos enrere, sempre en privat, que Fachin "era dels seus". Resulta, però, que el secretari general de Podem Catalunya ha passat de ser la figura més propera als "comuns" a convertir-se en el principal maldecap de Xavier Domènech per la confecció del nou partit. Els "comuns" i també els companys de Podem s'han acostumat a desxifrar-lo en comunicats o entrevistes més que en reunions o assemblees. Hi ha companys de militància que admeten que fa temps que han desistit de comprendre'l.

En tan sols vuit mesos, Fachin ha desobeït Iglesias -que tenia emparaulat amb Domènech que Podem s'integraria al nou partit-, ha trencat amb l'espai polític que lidera Colau i ha fet neteja a la direcció del seu propi partit, que avui és una formació, a la pràctica, escindida. Aïllat al partit i al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot -on manté diferències polítiques i personals amb diversos diputats-, el secretari general de Podem viu aquests dies a la corda fluixa. Iglesias ja l'ha desautoritzat en públic i els "comuns" no el consideren un interlocutor vàlid, discrepàncies que també són visibles al partit, on diversos sectors proposen que es faci efectiu un relleu. Són els pitjors dies de Fachin com a secretari general. 
 

Albano Dante Fachin amb Pablo Iglesias en un acte de Podem a Badalona. Foto: Adrià Costa


De Cafèambllet a fer mítings amb Colau

Fa menys de dos anys, el nom d'Albano Dante Fachin era sinònim d'activisme en defensa de la sanitat pública. Alguns en desautoritzaven el fons i les formes, d'altres n'aplaudien la determinació. Ell i la seva parella, Marta Sibina (avui diputada d'En Comú Podem al Congrés) eren els editors de la revista Cafèambllet, des d'on denunciaven irregularitats i conflictes d'interessos a la sanitat catalana. La seva tasca de formigueta va sumar adhesions i rebuig a parts iguals: els incondicionals hi veien periodisme militant, els detractors ho consideraven propaganda antigovernamental. Algunes afirmacions de Fachin i Sibina van acabar els jutjats, com les denúncies dirigides a Josep Maria Via, president del Parc Salut Mar i exintegrant del consell assessor d'Artur Mas. Finalment, però, van quedar-ne absolts.

Amb l'etiqueta d'activista compromès, va obtenir visibilitat. Podem s'hi va fixar. Era el maig del 2015 i Ada Colau ja havia madurat un projecte polític -Barcelona en Comú- que acabaria guanyant les eleccions municipals. Fachin va participar en aquella campanya electoral: el primer dissabte de campanya va compartir míting amb Iglesias i Colau a Nou Barris, en una de les cites centrals d'aquells comicis a Barcelona. Pocs dies després, la primera executiva de Podem el presentava com a candidat a projectar. Gemma Ubasart i Marc Bertomeu van signar el manifest de suport a la seva candidatura. Ubasart dimitiria després com a secretària general; Bertomeu ha acabat purgat de la direcció de Podem pel mateix Fachin.

En aquelles dates de la primavera del 2015, el present eren les eleccions municipals, però a l'horitzó ja es divisaven els comicis plebiscitaris del 27 de setembre. Colau va acabar convertint-se en alcaldessa i es va desmarcar del projecte de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) en el test electoral de les catalanes. Fachin, actiu de Podem, va formar part de la llista pactada pel seu partit, ICV i EUiA. Tot i que els resultats van ser decebedors, l'activista es va convertir en diputat. Començava una nova etapa.

El Parlament i els ultimàtums

Fachin és inflexible en el fons i vehement i informal en les formes, un segell que va estampar des del primer dia al grup parlamentari de CSQEP. Diputat novell, tenia entre cella i cella aportar la frescor d'aquell qui ve del carrer en contrast amb diputats experimentats i més encotillats com Joan Coscubiela, amb qui ha hagut de treballar colze a colze.

Els enfrontaments no van trigar en arribar. El diputat, que reconeix que se sent còmode en la discrepància i els debats irosos, va posar en marxa el gener del 2016, just tres mesos després d'estrenar-se al Parlament, la seva primera "Operació llum morada", un ultimàtum en el qual amenaçava de trencar el grup si Podem no tenia més visibilitat en detriment de Coscubiela. El conflicte el va fer públic a bombo i platerets amb un comunicat incendiari enviat a les bases. La sacsejada va ser considerable en una confluència que encara no s'havia recuperat del daltabaix electoral del 27-S. La crisi es va tancar en fals i el grup parlamentari ha fet autèntics malabarismes per soterrar pugnes internes i conflictes irreparables que arriben al terreny personal.
 

Fachin (Podem) i Joan Coscubiela (ICV) mantenen una relació tensa pels equilibris de poder a CSQEP. Foto: ACN


Però si hi ha un punt d'inflexió en el qual Fachin es va sentir legitimat per plantar cara i reclamar més perfil per a Podem aquest va ser el triomf a les primàries de Podem Catalunya. Durant mesos, va ser l'aspirant que més va pentinar el territori cercle a cercle per guanyar-se el suport de les bases apel·lant a l'orgull de pertinença al partit i fent valer el seu paper d'ariet contra la corrupció des de la revista Cafèambllet. La victòria sobre Jéssica Albiach, Raimundo Viejo i Óscar Guardingo va ser indiscutible. I això que en alguns debats ni tan sols era ell qui portava la veu cantant de la seva candidatura, sinó que cedia el paper a membres de l'equip.

Reforçat en les primàries sense ni tan sols ser el candidat d'Iglesias, Fachin va aterrar al Parlament després de l'aturada estival amb voluntat d'executar un altre pols al grup parlamentari. Va reobrir la crisi una setmana abans de la qüestió de confiança plantejada per Carles Puigdemont per demanar més protagonisme dels diputats de Podem en la tasca parlamentària. I se'n va sortir: ell mateix i la diputada Àngels Martínez van portar la veu cantant en el debat de política general.

Relacions deteriorades amb els socis

A mesura que la construcció del nou partit ha anat avançant, la relació de Fachin amb el grup parlamentari i amb els actors de la confluència s'ha anat deteriorant. En el moment en què més poder té al partit veu el risc que la identitat de Podem hagi de passar en un segon pla i quedi solapada per la formació de nou encuny de Xavier Domènech i Ada Colau. És a partir del gener passat quan Fachin, que havia de ser l'home dels “comuns” per arrossegar les bases de Podem cap a a la confluència passa a ser el principal problema del projecte de suma.

Avesat als missatges irreverents, els ultimàtums i les negociacions in extremis -més per via Telegram que no pas en persona-, Fachin es garanteix una direcció de fidels, marca distàncies amb Revolta Global -els anticapitalistes que el van ajudar a ser secretari general-, expulsa Marc Bertomeu de la cúpula -Albiach la va deixar per incorporar-se de la mà d'Íñigo Errejón al consell ciutadà estatal de Podem- i inicia el pols amb els "comuns". Ha reivindicat que Podem mereix tenir un lloc destacat en la confluència perquè és capaç d'"interpel·lar més gent" que no pas Barcelona en Comú, ICV o EUiA. Pel camí, ha intentat focalitzar els obstacles de la suma en els mecanismes de participació i el codi ètic mentre, en privat -tal com expliquen dirigents del nucli impulsor-, exigia més quotes de poder.

Finalment, Fachin ha trencat amb el projecte de Colau per garantir-se un paper rellevant a Podem Catalunya. A mesura que ha anat accentuant aquest perfil, ha anat perdent suports i situant el partit en un atzucac. Perquè Pablo Iglesias, que està "decebut" amb el paper exercit pel seu líder català, ha deixat clar que Xavier Domènech i Ada Colau seran els seus interlocutors a Catalunya, un escenari que aboca el partit a una foscor morada. Fachin sembla haver entrat en un carreró sense sortida.
 

Albano Dante Fachin Foto: Isaac Meler

Arxivat a