Barcelona: ple

Colau obté l'aval de l'oposició per combatre la «impunitat» del franquisme

En el ple d'aquest divendres ha prosperat una declaració institucional per interposar accions penals pels crims contra la humanitat durant la dictadura | El text ha obtingut el vistiplau del grup Demòcrata, ERC i la CUP, mentre que Ciutadans i el PP no hi han donat suport

per Jordi Bes , 31 de març de 2017 a les 16:52 |
L'alcaldessa, Ada Colau, i la tinent d'alcalde Laia Ortiz en el ple | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern d'Ada Colau ha arrancat en el ple d'aquest divendres l'aval de l'oposició a la seva ofensiva judicial contra la "impunitat" del franquisme. El ple ha donat el vistiplau a una declaració institucional de suport a la interposició d'accions penals perquè els jutjats investiguin els "delictes comesos en el context de crims contra la humanitat per part de la dictadura franquista". L'Ajuntament també es compromet a "mostrar el suport i a acompanyar" les iniciatives ciutadanes en la mateixa línia que encara s'han d'iniciar o ja començades.

La declaració, que va avançar aquest dijous NacióDigital i que en el ple ha llegit el tinent d'alcalde Jaume Asens (BComú), ha rebut el suport del govern municipal, que formen BComú i el PSC, i del grup Demòcrata, ERC i la CUP, mentre que Ciutadans i el PP no l'han signat. El text l'ha impulsat la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina, i hi donen suport una dotzena d'entitats, entre les quals Amical de Mauthausen i Altres Camps, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, CCOO i la CGT de Barcelona.


En la declaració, l'Ajuntament es compromet a interposar les accions penals perquè es determinin les circumstàncies en les quals van ser perpetrats els crims franquistes, qui van ser els responsables directes i indirectes, i es procedeixi, si s'escau, a la seva imputació, processament, judici i condemna. El text afegeix que aquestes accions es tiraran endavant sense interferir en les actuacions obertes de la querella argentina pels crims de la dictadura, cosa que està sota investigació de la jutgessa Maria Romilda Servini.

El fet que la iniciativa es presenti com a declaració institucional fa que els grups no la voten, sinó que només la subscriuen, de manera que Asens l'ha llegit en el ple sense que s'hagi produït cap votació. Ha arribat en un moment en el qual Colau ha endegat la iniciativa més contundent de la seva estratègia de recuperació de la memòria històrica: l'Ajuntament es querellarà en un jutjat d'instrucció de Barcelona contra Carlos Rey González, el militar que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich el 4 de gener de 1974.


A més, el fet que el ple hagi abordat la declaració justament aquesta setmana ha fet que també serveixi d'homenatge a Enric Pubill i Arnó, històric militant del PSUC i president de l'Associació d'Expresos Polítics de Catalunya que va morir aquest dimecres als 86 anys. Pubill va ser pres polític i va estar onze anys empresonat durant el règim franquista, primer a la Model i després a Burgos.

En l'exposició de motius de la declaració, es remarca que la justícia espanyola ha investigat crims contra la humanitat comesos en diferents llocs del món, però s'ha negat a fer-ho sobre els franquistes "mitjançant arguments insostenibles que traeixen la clara doctrina que s'ha establert al respecte". Això ha fet que les víctimes hagin hagut de recórrer en defensa els seus drets a instàncies internacionals.


"Acabar aquí i ara" amb la impunitat

Es ressalta que tant la querella argentina com les múltiples resolucions de repulsa i condemna a la impunitat per part dels mecanismes adscrits al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides "compleixen un paper fonamental en el reclam de la veritat, justícia i reparació", però adverteix que són "insuficients" i afegeix: "És necessari acabar aquí i ara amb la impunitat del franquisme".

Per això reclama que les institucions públiques sensibilitzin sobre la matèria i presentin querelles criminals davant els Jutjats d'Instrucció de Barcelona. "No volem que la impunitat de la dictadura sigui més una característica del nostre sistema democràtic", remarquen.

Un total de 16 entitats van demanar el desembre al govern de Colau que interposi una querella criminal perquè es jutgin els crims del franquisme a la ciutat, amb la intenció que s'acabi optant per una causa general, però el consistori vol anar pas a pas per garantir que les seves actuacions tiren endavant, i ara se centra en la de Puig Antich.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació