02
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
03
d'abril
a les
12:37h
Marta del Campo va aterrar a la Mina cinc anys enrere. Va entrar a treballar a l'institut Fòrum 2004 com a professora d'anglès i, fins el curs passat, es feia càrrec de tutoritzar un dels vuit grups que omplen de vida les aules del centre. En total, 190 estudiants. Des del setembre, però, el seu dia a dia ha fet un tomb: és la nova directora de l'institut-escola de Sant Adrià de Besòs, el centre creat aquest curs resultat de la fusió del Fòrum 2004 i l'antiga escola Mediterrània. El salt de Del Campo el resumeix un estudiant de 14 anys que juga a futbol al pati. "Ella és l'exemple de la igualtat d'oportunitats. Va arribar com a professora d'anglès i ara és directora. Això demostra que tothom pot arribar un vulgui", resumeix entre rialles.
Exemple o no del triomf de l'ascensor social, el que segur que representa Del Campo és la "sacsejada" que, en paraules de l'exdirector de l'institut Fòrum 2004, han patit els dos centres educatius del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. Amb un 80% d'alumnat d'ètnia gitana, feien front a unes taxes d'abandonament escolar molt altes acompanyades d'uns elevats índexs d'absentisme. El Departament d'Ensenyament va decidir revertir aquesta situació fusionant-los en un institut-escola, l'instrument educatiu que la conselleria ha reinventat per reduir el fracàs escolar en zones d'alta complexitat social i econòmica.
El curs vinent Ensenyament té previst posar en marxa sis centres més d'aquest tipus a Barcelona, Tarragona, Lleida i Gavà. El secretari de Polítiques Educatives del Departament, Antoni Llobet, explica que són una bona eina per "garantir el canvi d'etapa de primària a secundària en entorns d'alta complexitat", ja que es cursen totes dues en el mateix centre, "assegurant una certa continuïtat i prioritzant l'acompanyament dels alumnes sense que hi hagi cap element distorsionador". La conselleria dota els institut-escola de més recursos: d'una banda, amplia la plantilla docent i, de l'altra, redueix la ràtio d'alumnes per aula.
L'administració actual ha fet una aposta decidida per aquests centres, però el projecte ve de lluny. Es van començar a gestar el 1932, en temps de la Generalitat republicana. El primer institut-escola es va engegar llavors i estava situat a l'actual Palau del Governador del Parc de la Ciutadella de Barcelona, just al davant del Parlament. La Guerra Civil i la dictadura franquista van enterrar aquest model al fons d'un calaix, fins que, el 2009, el segon govern tripartit el va recuperar en el darrer tram de la legislatura. Des de llavors se n'han posat en marxa una vintena (quatre en els darrers dos anys), alguns per optimitzar recursos en zones en què només hi ha un centre educatiu i d'altres -la majoria- per combatre el fracàs escolar en zones desafavorides.
La Mina, un exemple en construcció
El de la Mina és l'exemple més recent d'institut-escola. La fusió es va materialitzar al setembre i encara no hi ha marge per avaluar l'èxit o el fracàs de la iniciativa. El que sí que ja ha quedat provat, però, és que la tenacitat de l'equip docent ha estat capaç de reduir els continus retards en l'arribada dels estudiants i l'absentisme a les aules. Del Campo es lleva a tres quarts de set del matí amb l'objectiu de ser a dos quarts de nou a l'entrada de l'edifici de l'antic institut. Rep els alumnes i demana explicacions als que arriben tard. Els més puntuals i regulars entren en una llista de quinze persones i són premiats al final del trimestre "amb una sortida sorpresa".
Mitja hora després, a les nou en punt, la directora ja ha salvat els 500 metres que separen l'edifici de secundària del de primària per rebre els estudiants més petits, que arriben acompanyats de les seves famílies. "En el cas de l'institut, t'has de treballar la confiança dels nois perquè venen sols. En canvi, a l'escola, el repte és guanyar-te a la família", explica Del Campo. Per això ella espera durant més de mitja hora per saludar els tocatardans i traslladar-los la importància d'arribar quan toca. Fent pedagogia -i plantejant alguns ultimàtums- han "aconseguit reduir el número de famílies que arriben tard d'una vintena a tres o quatre", segons la directora.
El següent repte és retallar les taxes d'abandonament, que van molt associades a l'origen cultural dels estudiants. Aproximadament el 80% dels 600 alumnes de l'institut-escola de Sant Adrià de Besòs són gitanos, una cultura determinada pel pes de la tradició. Entre les estudiants, el risc de ser arrossegades per un model de vida prefabricat encara és més gran. "Les nenes tenen clar que elles estan educades per això: per portar la casa i cuidar tant del marit com dels fills", explica Del Campo. "És un procés molt ràpid, tenen pressa per començar a construir aquesta vida, i nosaltres els intentem fer entendre que es pot tenir una família sense renunciar a tenir una feina", afegeix la directora.
Ara bé, si una cosa té clara la responsable de l'institut-escola és que les etiquetes i l'estigmatització del col·lectiu no contribueixen a superar aquestes dinàmiques ancorades en la tradició. Del Campo creu que "les famílies fan el que consideren millor pels seus fills: els preparen per a la vida tal i com els l'han ensenyat a ells". Un model que, això sí, "xoca amb la igualtat d'oportunitats i la coeducació" que es promou des de l'escola. Una confrontació educativa que, segons la directora, només es pot superar "amb activitats concretes, xerrades... Fent molta pedagogia entre les famílies".
"Superar la frontera de Diagonal Mar"
Una de les activitats que promouen des del centre són les sortides. Fer excursions és un instrument útil per "superar la frontera del barri", en paraules de Del Campo. La directora defensa que "està molt bé estar arrelat a una zona", però creu que és molt important "veure que el món és gran i que hi ha moltes coses més enllà de l'entorn en què un es mou habitualment". Per això l'institut-escola organitza sortides que superin el centre comercial Diagonal Mar, "el punt que no solen traspassar", per conèixer una realitat que transcendeixi el barri. A la revista trimestral del centre hi ha recollides imatges de les excursions fetes fins ara, com visites al Caixafòrum o sessions de natació al poliesportiu municipal del Besòs.
Però obrir els ulls dels alumnes també és possible sense sortir de les aules. Cristina Peret, mestra a l'escola des del 2011, explica que un dels exercicis que està duent a terme la nova direcció és "la creació de nous models gitanos que surtin del relat habitual". L'objectiu? "Que els nens i nenes s'identifiquin amb altres persones i aconsegueixin superar el rol que teòricament els ha estat assignat". Per assolir aquesta fita, una de les figures fonamentals al centre és la d'Iván Cortés, un jove gitano nascut a la Mina que fa de promotor escolar. Ell s'encarrega de traçar un vincle afectiu i de confiança entre la institució educativa i el col·lectiu gitano. I, de pas, es converteix en un nou model: "Ja hi ha tres alumnes gitanos que diuen que de grans volen ser profes com ell", segons Peret.
La clau del model? El sentiment de pertinença
L'objectiu final de totes aquestes estratègies és trencar barreres i superar les resistències d'algunes famílies. El model de l'institut-escola pretén "intentar fer el centre més acollidor per als nens, millorar el clima i, al final, que tot això es noti en el rendiment acadèmic". Que l'ambient sigui més familiar passa, sobretot, per desenvolupar un "sentiment de pertinença" entre els alumnes perquè se sentin "identificats amb l'escola", tal i com explica el professor de música José Miguel Pérez, que és tutor d'un dels grups de secundària. "Si generes un vincle afectiu amb ells, els tens guanyats", rebla.
Les dades i els estudis acadèmics corroboren l'èxit del model. Una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona de l'any 2012 suggereix que aquest tipus de centres afavoreixen la integració dels alumnes en entorns vulnerables i tenen un impacte positiu en el seu rendiment. En particular, apunten que potser no és necessari estendre aquest sistema a tot el territori, sinó implantar-lo en contextos de complexitat social i econòmica, com el cas de la Mina. Els experts creuen que és especialment positiu a l'hora de garantir la continuïtat en els estudis i evitar que en el pas de primària a secundària s'escapin una gran quantitat d'alumnes. "Amb l'institut-escola el trencament entre sisè de primària i primer d'ESO es converteix en un trànsit com el de qualsevol altre curs", apunta Del Campo.
Un projecte que acaba de començar
Però l'institut-escola de Sant Adrià del Besòs tot just acaba d'arrencar. La plantilla de professors, formada per una seixantena de docents, està treballant en el disseny del pla estratègic que ha de marcar el full de ruta pels propers quatre anys. Junts elaboren els eixos fonamentals que regiran el centre a partir de la missió, la visió i els valors que han definit conjuntament. Del Campo transpira il·lusió i optimisme per la implicació que ha demostrat tot el claustre. "Les sessions formatives eren voluntàries i hi han vingut 56 dels 60 docents", explica. Ara el repte és elaborar un pla que respongui a les nombroses necessitats del centre i encari una realitat complexa per garantir la formació dels joves "vinguin d'on vinguin i pensin el que pensin".
Exemple o no del triomf de l'ascensor social, el que segur que representa Del Campo és la "sacsejada" que, en paraules de l'exdirector de l'institut Fòrum 2004, han patit els dos centres educatius del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. Amb un 80% d'alumnat d'ètnia gitana, feien front a unes taxes d'abandonament escolar molt altes acompanyades d'uns elevats índexs d'absentisme. El Departament d'Ensenyament va decidir revertir aquesta situació fusionant-los en un institut-escola, l'instrument educatiu que la conselleria ha reinventat per reduir el fracàs escolar en zones d'alta complexitat social i econòmica.
La directora de l'institut-escola de Sant Adrià de Besòs, Marta del Campo. Foto: Eva Domínguez
El curs vinent Ensenyament té previst posar en marxa sis centres més d'aquest tipus a Barcelona, Tarragona, Lleida i Gavà. El secretari de Polítiques Educatives del Departament, Antoni Llobet, explica que són una bona eina per "garantir el canvi d'etapa de primària a secundària en entorns d'alta complexitat", ja que es cursen totes dues en el mateix centre, "assegurant una certa continuïtat i prioritzant l'acompanyament dels alumnes sense que hi hagi cap element distorsionador". La conselleria dota els institut-escola de més recursos: d'una banda, amplia la plantilla docent i, de l'altra, redueix la ràtio d'alumnes per aula.
L'administració actual ha fet una aposta decidida per aquests centres, però el projecte ve de lluny. Es van començar a gestar el 1932, en temps de la Generalitat republicana. El primer institut-escola es va engegar llavors i estava situat a l'actual Palau del Governador del Parc de la Ciutadella de Barcelona, just al davant del Parlament. La Guerra Civil i la dictadura franquista van enterrar aquest model al fons d'un calaix, fins que, el 2009, el segon govern tripartit el va recuperar en el darrer tram de la legislatura. Des de llavors se n'han posat en marxa una vintena (quatre en els darrers dos anys), alguns per optimitzar recursos en zones en què només hi ha un centre educatiu i d'altres -la majoria- per combatre el fracàs escolar en zones desafavorides.
La Mina, un exemple en construcció
El de la Mina és l'exemple més recent d'institut-escola. La fusió es va materialitzar al setembre i encara no hi ha marge per avaluar l'èxit o el fracàs de la iniciativa. El que sí que ja ha quedat provat, però, és que la tenacitat de l'equip docent ha estat capaç de reduir els continus retards en l'arribada dels estudiants i l'absentisme a les aules. Del Campo es lleva a tres quarts de set del matí amb l'objectiu de ser a dos quarts de nou a l'entrada de l'edifici de l'antic institut. Rep els alumnes i demana explicacions als que arriben tard. Els més puntuals i regulars entren en una llista de quinze persones i són premiats al final del trimestre "amb una sortida sorpresa".
Mitja hora després, a les nou en punt, la directora ja ha salvat els 500 metres que separen l'edifici de secundària del de primària per rebre els estudiants més petits, que arriben acompanyats de les seves famílies. "En el cas de l'institut, t'has de treballar la confiança dels nois perquè venen sols. En canvi, a l'escola, el repte és guanyar-te a la família", explica Del Campo. Per això ella espera durant més de mitja hora per saludar els tocatardans i traslladar-los la importància d'arribar quan toca. Fent pedagogia -i plantejant alguns ultimàtums- han "aconseguit reduir el número de famílies que arriben tard d'una vintena a tres o quatre", segons la directora.
A l'institut-escola de la Mina hi ha matriculats 600 alumnes, un 80% dels quals d'ètnia gitana. Foto: Eva Domínguez
El següent repte és retallar les taxes d'abandonament, que van molt associades a l'origen cultural dels estudiants. Aproximadament el 80% dels 600 alumnes de l'institut-escola de Sant Adrià de Besòs són gitanos, una cultura determinada pel pes de la tradició. Entre les estudiants, el risc de ser arrossegades per un model de vida prefabricat encara és més gran. "Les nenes tenen clar que elles estan educades per això: per portar la casa i cuidar tant del marit com dels fills", explica Del Campo. "És un procés molt ràpid, tenen pressa per començar a construir aquesta vida, i nosaltres els intentem fer entendre que es pot tenir una família sense renunciar a tenir una feina", afegeix la directora.
Ara bé, si una cosa té clara la responsable de l'institut-escola és que les etiquetes i l'estigmatització del col·lectiu no contribueixen a superar aquestes dinàmiques ancorades en la tradició. Del Campo creu que "les famílies fan el que consideren millor pels seus fills: els preparen per a la vida tal i com els l'han ensenyat a ells". Un model que, això sí, "xoca amb la igualtat d'oportunitats i la coeducació" que es promou des de l'escola. Una confrontació educativa que, segons la directora, només es pot superar "amb activitats concretes, xerrades... Fent molta pedagogia entre les famílies".
"Superar la frontera de Diagonal Mar"
Una de les activitats que promouen des del centre són les sortides. Fer excursions és un instrument útil per "superar la frontera del barri", en paraules de Del Campo. La directora defensa que "està molt bé estar arrelat a una zona", però creu que és molt important "veure que el món és gran i que hi ha moltes coses més enllà de l'entorn en què un es mou habitualment". Per això l'institut-escola organitza sortides que superin el centre comercial Diagonal Mar, "el punt que no solen traspassar", per conèixer una realitat que transcendeixi el barri. A la revista trimestral del centre hi ha recollides imatges de les excursions fetes fins ara, com visites al Caixafòrum o sessions de natació al poliesportiu municipal del Besòs.
Però obrir els ulls dels alumnes també és possible sense sortir de les aules. Cristina Peret, mestra a l'escola des del 2011, explica que un dels exercicis que està duent a terme la nova direcció és "la creació de nous models gitanos que surtin del relat habitual". L'objectiu? "Que els nens i nenes s'identifiquin amb altres persones i aconsegueixin superar el rol que teòricament els ha estat assignat". Per assolir aquesta fita, una de les figures fonamentals al centre és la d'Iván Cortés, un jove gitano nascut a la Mina que fa de promotor escolar. Ell s'encarrega de traçar un vincle afectiu i de confiança entre la institució educativa i el col·lectiu gitano. I, de pas, es converteix en un nou model: "Ja hi ha tres alumnes gitanos que diuen que de grans volen ser profes com ell", segons Peret.
La clau del model? El sentiment de pertinença
L'objectiu final de totes aquestes estratègies és trencar barreres i superar les resistències d'algunes famílies. El model de l'institut-escola pretén "intentar fer el centre més acollidor per als nens, millorar el clima i, al final, que tot això es noti en el rendiment acadèmic". Que l'ambient sigui més familiar passa, sobretot, per desenvolupar un "sentiment de pertinença" entre els alumnes perquè se sentin "identificats amb l'escola", tal i com explica el professor de música José Miguel Pérez, que és tutor d'un dels grups de secundària. "Si generes un vincle afectiu amb ells, els tens guanyats", rebla.
José Miguel Pérez, professor de música, al pati de l'antic institut Fòrum 2004. Foto: Eva Domínguez
Les dades i els estudis acadèmics corroboren l'èxit del model. Una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona de l'any 2012 suggereix que aquest tipus de centres afavoreixen la integració dels alumnes en entorns vulnerables i tenen un impacte positiu en el seu rendiment. En particular, apunten que potser no és necessari estendre aquest sistema a tot el territori, sinó implantar-lo en contextos de complexitat social i econòmica, com el cas de la Mina. Els experts creuen que és especialment positiu a l'hora de garantir la continuïtat en els estudis i evitar que en el pas de primària a secundària s'escapin una gran quantitat d'alumnes. "Amb l'institut-escola el trencament entre sisè de primària i primer d'ESO es converteix en un trànsit com el de qualsevol altre curs", apunta Del Campo.
Un projecte que acaba de començar
Però l'institut-escola de Sant Adrià del Besòs tot just acaba d'arrencar. La plantilla de professors, formada per una seixantena de docents, està treballant en el disseny del pla estratègic que ha de marcar el full de ruta pels propers quatre anys. Junts elaboren els eixos fonamentals que regiran el centre a partir de la missió, la visió i els valors que han definit conjuntament. Del Campo transpira il·lusió i optimisme per la implicació que ha demostrat tot el claustre. "Les sessions formatives eren voluntàries i hi han vingut 56 dels 60 docents", explica. Ara el repte és elaborar un pla que respongui a les nombroses necessitats del centre i encari una realitat complexa per garantir la formació dels joves "vinguin d'on vinguin i pensin el que pensin".