31
de març
del
2017
Actualitzat
a les
20:16h
Imatge del solar annex a la Llotja. Foto: ACN
El projecte immobiliari de la Llotja de Lleida és una de les operacions que la Fiscalia Anticorrupció està investigant per escatir les raons del forat milionari que van deixar els responsables de Catalunya Caixa entre el 2000 i el 2007. Es calcula que els directius de l'entitat van provocar pèrdues quesuperenels700 milionsd'euros, i és en aquest context que el fiscal ha començat a gratar en el procés de finançament de la Llotja-centre de convencions-Torres de Lleida, el complex que l'executiu d'Àngel Ros va impulsar l'any 2006 i que va vendre com un nou símbol de la ciutat que li donava una pàtina de modernitat i relligava, alhora, cultura i activitat econòmica.
La Paeria havia creat dos anys abans el Centre de Negocis i Convencions (CNC), una empresa que, segons l’acta de constitució, tenia com a missió "promoure, construir i gestionar i explotar el servei del centre de negocis, convencions i congressos". A partir d'aquesta base va obrir la convocatòria del concurs públic el 12 de setembre del 2006 per tal que es presentessin ofertes per una finca urbana situada a l'Avinguda Tortosa s/n i propietat del CNC, representada per l'alcalde Àngel Ros. La parcela tenia un sostre edificable de 27.290,31 metres quadrats i la licitació mínima era de 32,6 milions d'euros, uns diners que van ser superats amb escreix, però, per CERBAT SL, la societat de promocions i construccions nascuda l'any 1995 a partir de la fusió de Procam, la immobiliària de Catalunya Caixa que tenia el 51% de l'accionariat, i la societat Construccions Batlle Cervera SA (propietat d'Antoni Cervera i Josep Batlle), que es quedava amb el 49%.
La promotora va decidir el 17 d'octubre del 2006 presentar-se al concurs públic per aconseguir el projecte de la Llotja, una decisió que va ser ratificada el 31 d'aquell mes pel Consell d'Administració de Catalunya Caixa, que va acordar presentar dues ofertes; una en nom de CERBAT SL, que era de 49,59 milions, i l'altra en nom de la Procam, que pujava a 49,3 milions. L'oferta de CERBAT va ser la que es va acabar enduent el concurs, que es va segellar un 12 de març del 2007 amb la firma del representant del CNC, Àngel Ros, i els promotors Antoni Cervera i Eduardo Aznar Berruezo, director executiu de Procam.
Bonus d'1,2 milions per l'adjudicació de l'obra
Catalunya Caixa va finançar el projecte al 100%, si bé la Fiscalia Anticorrupció desvela que l'entitat li va pagar un bonus d'1,24 milions d'euros a Cervera, propietari de Batlle Cervera SA i president del consell d'administració de CERBAT SL, per haver aconseguit l'adjudicació de l'obra. En aquesta mateixa línia, segons ha pogut saber NacióDigital, el fiscal Fernando Maldonado indica que el pagament d'aquesta comissió es va rubricar el 29 d'abril del 2010 amb la firma d'Eduard Mendiluce (Catalunya Caixa), Aznar Berruezo (Procam) i Antoni Cervera (CERBAT SL).
D'aquests diners "extra" també n'era coneixedor l'altre propietari de Batlle Cervera SL, Josep Batlle. "Tenia coneixement de la inclusió del bonus d'1,2 milions en el contracte de gestió", tot i que el magistrat fa constar en l'informe els dubtes de Batlle en relació a aquest cobrament atès que, assegura l'empresari, "no es van fer les obres ni es va obtenir la llicència d'obres".
El fiscal denuncia "possible tracte de favor en l'adquisició d'habitatges"
Els dubtes i denúncies de Maldonado en relació a les irregularitats en la trama de la Llotja no s'acaben aquí. El fiscal apunta també en el seu informe un "possible tracte de favor en l'adquisició d'habitatges". Aquí, el magistrat posa sobre la taula el nom d'Aznar Berruezo, que va adquirir un habitatge a la societat Areny 21 SL, representada per Antoni Cervera. Va ser el 27 de desembre del 2006 per un valor de 162.273,27 euros, uns diners que es van pagar en dos xecs bancaris; un de 148.632,40 euros datat del 22 de desembre del 2006 i l'altre de 25.000 euros datat el 3 de gener del 2007. Aquest total va ser carregat als comptes d'Aznar Berruezo i la seva parella, encara que el fiscal indica que "després de la contestació bancaria no es disposen de dades sobre l'entitat que els va compensar ni la persona que els va presentar a cobrament".
Com a membres d'Areny 21 SL, que va cessar la seva activitat a finals del 2011, hi havia Antoni Cervera, Josep Batlle, Antoni Fort, Miquel Mesegué i Albert Simó, l'arquitecte de Modificació puntual del Pla parcial d’ordenació SUR 42, Torre Salses.