30
de març
del
2017
Actualitzat
el
31
de març
a les
14:40h
La condemna a un any de presó de la tuitaire Cassandra Vera per un delicte d’humiliació a les víctimes del terrorisme ha fet aflorar de nou el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió a la xarxa. Una sentència dictada per l’Audiència Nacional espanyola que confronta opinions i que per alguns experts consultats per NacióDigital amaga arguments polítics més enllà de tècnics.
El punt de partida que suscita el debat és el marc conceptual que el poder legislatiu atorga a Internet. El professor de Dret i Ciències Polítiques de la UOC Ismael Peña-López apunta que en aquest sentit hi ha una asincronia respecte a la percepció de l’usuari. Mentre que el legislador no té dubtes a l’hora de definir-lo com a mitjà de comunicació de masses a efectes del marc normatiu, els usuaris tenen més aviat la percepció de fer un ús particular i informal d’un mitjà social.
I és que les característiques peculiars d’Internet, que té capacitat d’arribar a tot el món, és el que augmenta, segons el legislador, el grau de rellevància dels continguts que s’hi publiquen d’una forma diferenciada respecte, per exemple, al d’una conversa de carrer. Peña-López creu, però, que la manca de consciència de l’usuari hauria de ser considerada atenuant en la sentència dels tuits de Carrero Blanco.
Casandra Vera ha estat condemnada a un any de presó Foto: Europa Press
En aquest cas, però, que el mitjà de difusió sigui Internet és determinant. De fet, l’article que s’aplica, el 578.2 del Codi Penal, preveu un agreujant pel fet de ser difós per la xarxa, criminalitzant l’ús del mitjà, tal i com remarca l’advocat penalista Andreu Van Den Eynde a NacióDigital. Però és significatiu l’impacte de les piulades de Cassandra? Peña-López i Van Den Eynde coincideixen que es sobredimensiona l’efecte perjudicial del missatge i alerten que hi ha una aberració a Internet fruit del desconeixement del poder judicial de la xarxa.
I encara més. Van Den Eynde apunta que el motiu de fons pel qual no s’aplica la prevalença de la llibertat d’expressió i es fa una ponderació discutible de la gravetat de l’ofensa és la intencionalitat política que amaga la sentència. L’advocat penalista posa com a exemple l’humor negre que inclou fer sàtira o parodia de temes relacionats amb la mort o desgràcies. I Peña-López ho vincula al fet de no haver fet net encara de la dictadura franquista. De fet, en aquest cas ha causat molta sorpresa la desproporció que un estat que no hagi trencat formalment amb el règim dictatorial pugui ara perseguir delictes com uns tuits degradants de la mort d'un dels seus jerarques.