Salut

Salut duplica els recursos per fer front a l'augment de sensesostre amb trastorns mentals

El Departament invertirà 908.000 euros més a finançar els equips que atenen les persones sense llar amb problemes psiquiàtrics | Toni Comín reconeix que "el problema creix", però assegura que "també millora la capacitat per combatre'l"

per Jordi de Planell, 29 de març de 2017 a les 12:42 |
El conseller de Salut, Toni Comín, atén els mitjans de comunicació davant del Centre de Salut Mental Sant Joan de Déu, a Barcelona | Jordi de Planell
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Departament de Salut duplicarà els recursos destinats a atendre les persones sense sotre amb trastorn mental. El conseller Toni Comín ho ha anunciat aquest matí en una roda de premsa al Centre de Salut Mental Sant Joan de Déu de Barcelona, l'equipament que acull l'Equip d'Atenció per als Sensellar (ESMES). Aquesta unitat, creada el 2007, disposarà del doble de recursos -tant personals com materials- per acompanyar les 3.000 persones sensesostre que es calcula que hi ha a Barcelona, 1.000 més que abans de la crisi. "El problema creix, però la nostra capacitat per combatre'l també millora", s'ha felicitat Comín.

Actualment, l'ESMES disposa de dos psiquatres i dos infermers. A partir d'ara, comptarà amb un equip de vuit persones, entre professionals de la salut mental i auxiliars. "Estem molt contents perquè podrem arribar a totes les persones amb trastorn mental que viuen al carrer", ha apuntat la coordinadora de la unitat, Francesca Asensio. El seu objectiu és detectar els sensesostre amb problemes psiquiàtrics i atendre'ls al carrer per ajudar-los a superar el seu trastorn. Segons les dades del Departament de Salut, gairebé la meitat dels 3.000 sensellar que hi ha a Barcelona pateixen algun problema d'aquest tipus.


"L'ESMES és el braç de la xarxa de salut pública que surt de l'ambulatori i de l'equipament sanitari i se'n va al carrer a buscar els pacients directament", ha explicat Comín. Pel conseller, l'augment del pressupost ajuda a fer aquesta articulació "més robusta" i reforça "el perfil assistencial i comunitari del sistema". "Com que no aconseguim que aquestes persones vagin al seu CAP, musculem un equip que surt a atendre'ls allà on són ells", ha afegit.

Un procés de dos anys

L'itinerari que segueixen les persones que viuen al carrer i pateixen algun trantorn mental és molt llarg i està dividit en dues grans fases: la detecció i l'atenció. En la primera, l'ESMES treballa en coordinació amb els serveis socials per identificar les persones sensellar que requereixen aquest tipus d'atenció. Un cop detectats, els infermers i psiquiatres s'adrecen a ells al carrer i intenten establir-hi un vincle de confiança per començar a tractar la seva patologia. "És un procés dur perquè els professionals hem de sortir del despatx i intentar aconseguir una relació de complicitat amb el pacient", apunta el psiquiatra David Clusa.

De fet, un dels reptes de l'ESMES és superar les resistències dels sensellar, sovint molt poc receptius a rebre cap tipus d'ajuda, i menys de l'administració. Per això el procés de rehabilitació es pot allargar entre dos i tres anys, en funció del cas. L'objectiu final és aconseguir que les persones sensesostre "es reincorporin a la xarxa assistencial de salut mental regular", en paraules de Comín. En definitiva: assegurar-se que vagin amb regularitat al centre ambulatori per seguir el seu tractament sense que sigui necessari atendre'ls al carrer.


De l'esquizofrènia als trastorns bipolars

La majoria de persones sense llar pateixen una doble problemàtica: social i sanitària. Per una banda, "es troben en una situació de desatenció i exclusió social molt aguda", tal i com ho descriu el conseller de Salut, i, de l'altra, fan front "a dificultats mèdiques molt diverses". L'ESMES ha d'atendre persones amb patologies greus en la majoria de casos, com ara trastorns bipolars, depressions severes o brots esquizofrènics. "Molts d'ells tenen, a banda d'un problema de salut mental, altres afeccions, sobretot pulmonars o hepàtiques", puntualitza Clusa.

Resoldre les patologies que pateixen és un primer pas per garantir que es puguin reinserir socialment. Les dades del Departament de Salut apunten que les persones amb trastorn mental greu són més vulnerables a perdre l'habitatge perquè "presenten més dificultats per establir vincles socials i afectius", segons Comín. Per això ha recordat que una de les prioritats del seu departament és atendre aquests pacients "a través del desenvolupament un nou model comunitari que els interpel·li directament". Els comptes del 2017 contemplen 70 milions d'euros més per desplegar aquesta estratègia, "l'increment pressupostari més gran de la història en matèria de salut mental", en paraules del conseller.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació