Estats Units

EUA-Catalunya: del català que va governar Califòrnia al «Massachusetts d'Europa»

Les diverses visites dels presidents de la Generalitat als Estats Units dibuixen l'evolució política de Catalunya

per Pep Martí , 29 de març de 2017 a les 13:39 |
Carles Puigdemont, Raül Romeva i el delegat als EUA, Andrew Scott, a la cambra de representants dels EUA | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president Carles Puigdemont visita els Estats Units per donar a conèixer la situació a Catalunya en el cor polític de la primera superpotència. És un viatge amb molta transcendència, en el transcurs del qual el president està mantenint contactes amb líders del Congrés i àmbits acadèmics, amb una conferència a Harvard. Però la relació entre els EUA i Catalunya des de la recuperació de la Generalitat ve de lluny i té un component econòmic cada cop més rellevant.

En el vessant econòmic, com mostren les dades d'Acció, l'agència de competitivitat de la Generalitat, les relacions en els últims anys han anat a més. Les exportacions catalanes als EUA han crescut els darrers anys, si es fa l'excepció del 2013, i el 2016 han augmentat un 0,4% respecte a l'any anterior, arribant als 2.156 milions d'euros. Catalunya va importar productes per valor de 2.665 milions d'euros. Les exportacions als EUA representen el 3,3% del total, mentre que les importacions el 3,4%.


Els Estats Units també es fixen en Catalunya per invertir. L'any passat es van gastar gairebé 900 milions d'euros, que van representar el 18,4% de la inversió total rebuda a Catalunya. Per contra, Catalunya va invertir 190 milions d'euros (el 6,1% del total), sobretot a la indústria d'alimentació i al comerç majorista de productes farmacèutics.

Per fomentar les relacions comercials la Generalitat té cinc seus d'Acció als EUA: a Nova York, Boston, Washington, Miami i Silicon Valley. En l'àmbit privat, fins a 813 empreses dels Estats Units tenen seu a Catalunya i, a l'inrevés, hi ha 725 filials d'empreses catalanes als EUA.


Reforçar el lligam polític

Qui acompanya aquests dies Puigdemont és Andrew Davis, que va ser designat delegat de la Generalitat als Estats Units el 2008. Doctor en Filosofia per la universitat de Nottingham, al Regne Unit, és de Boston i ha estat un activista de Democrats Abroad, l'organització del Partit Demòcrata a l'exterior. Davis dirigeix la que va ser la quarta delegació de la Generalitat, després de les de París, Berlín i Londres. Segons ell, "la relació entre Catalunya i els EUA té un valor estratègic per la Generalitat" i "la percepció nord-americana sobre la realitat política catalana ha canviat i es coneix més", però matisa que "estem parlant del que podem anomenar la comunitat transatlàntica que és Washington".   


Davis subratlla que "la relació de la Generalitat amb els Estats Units ho és tot menys improvisada. No estem aquí des d'ahir". I recorda que "ja fa més de trenta anys, el 1986, amb la visita del president Pujol a Califòrnia, que es va signar un acord d'agermanament amb Catalunya, a proposta del Senat californià, que va ser molt transcendent".
 
De Balaguer a San Francisco

Els lligams històrics han jugat un paper important en la relació EUA-Catalunya. En el cas de Califòrnia, a més, és molt clar. Va ser un català de Balaguer, Gaspar de Portolà, el primer governador de l'estat, entre 1767 i 1770. Portolà va arribar encapçalant una expedició per ordre del rei Carles III, va "descobrir" Monterrey i San Diego, i va arribar fins al port de San Francisco. El català va ser enviat per parar els peus a les apetències russes i angleses sobre el territori, que aleshores pertanyia al virregnat de la Nova Espanya. Aquest vincle va facilitar que  Califòrnia fos el primer cap de pont d'un vincle entre els Estats Units i Catalunya que es va fer més fort. Pujol va travar una bona relació amb l'aleshores governador George Doukmejian, un republicà bastant conservador.   

Jordi Pujol a la Casa Blanca

El febrer del 1990, el president de la Generalitat va tornar als EUA. Va volar a Washington per mantenir contactes d'alt nivell. El viatge va produir-se en un moment de tensions amb el govern central. Feia només dos mesos que el Parlament de Catalunya havia aprovat una declaració en favor del dret d'autodeterminació (desembre de 1989). Però la visita presidencial es va produir dins del marc autonòmic. Davant del rebombori generat per la declaració del Parlament, el mateix Pujol va escriure una carta al rei en què treia rellevància a la declaració i subratllava la lleialtat a la corona i a la unitat d'Espanya. Els temps han canviat.

A Washington, Pujol va estar acompanyat tothora per l'ambaixador de Madrid, Julián Santamaría, i es va allotjar a l'ambaixada d'Espanya. Pujol es va entrevistar amb Lawrence Eagleburger, el segon de la secretaria d'Estat. Però el plat fort es va produir el 5 de febrer. Pujol va ser rebut pel president dels Estats Units, George Bush pare, a la Casa Blanca. Van ser menys de deu minuts, el que es coneix com a photo opportunity, una trobada ràpida que es "concedeix" a presidents regionals i dirigents locals. Però va ser un èxit de relacions públiques, possible després de molts esforços i la feina eficaç d'un lobby, The Keefe Company.  

Ambler Moss, de la sisena flota a la diplomàcia

En les relacions entre els EUA i Catalunya també hi han tingut un paper destacat personatges que mereixen un capítol a part. Un d'ells és el nord-americà Ambler Moss. Va conèixer Catalunya sent un tinent de la sisena flota i s'hi va enamorar des que va fer el primer passeig per les Rambles. Moss mai va oblidar la imatge de la ciutat i anys després, quan era diplomàtic de carrera, va ser vicecònsol dels EUA a Barcelona. Va ser entre 1964 i 1966 i Moss va entrar en contacte amb l'oposició antifranquista i es va interessar per la cultura i la llengua catalana, que va aprendre. L'Institut d'Estudis Catalans el va fer membre corresponent. Com a diplomàtic, va ser un dels qui va negociar amb Panamà la recuperació del canal, designat pel president Jimmy Carter per dur a bon port les converses amb el general Omar Torrijos.

Moss sempre ha estat un amic de Catalunya. Va ser professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Miami, i des d'allí va fer factible l'obertura d'una oficina del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), integrat ara en Acció,  i un viatge del president Pujol a Miami. El novembre del 2014 va ser una de les personalitats internacionals que es van pronunciar en favor del dret a decidir dels catalans.     

De Califòrnia a Massachusetts

En el congrés de CDC del març del 2012, quan el gir cap al sobiranisme encara no estava donat, Mas va afirmar que si un dia existissin els Estats Units d'Europa, Catalunya seria Massachusetts. Dir això significava moltes coses: era l'atracció per un dels estats punters en tecnologia, símbol de la modernitat de la costa est, i també certa proximitat, que Convergència sempre va mostrar, envers el partit Demòcrata, que té en aquell estat un dels seus feus.

Uns mesos després, Mas visitava Massachusetts i Nova York en una visita de contingut econòmic per promoure la marca Catalunya, la destinació turística i la puixança catalana en biotecnologia. L'expressió "Massachusetts d'Europa" va fer fortuna. D'alguna manera, es passava de l'etapa de les presentacions i el record històric a definir models de país.    

John Brademas, la fascinació per l'anarcosindicalisme

Un dels punts d'atracció de Catalunya en molts nord-americans de l'àmbit acadèmic ha estat l'empremta de la Guerra Civil. Han estat molts els investigadors anglosaxons -des de Gabriel Jackson a Herbert Southworth- que van endinsar-se en la recerca del conflicte, amb una especial atenció als fets que es van produir a Catalunya. Potser el record del que va suposar la Brigada Lincoln, format per nord-americans antifeixistes que van venir a combatre a la guerra, hi va tenir la seva part.

Un dels investigadors que van estudiar la guerra a Catalunya va ser John Brademas. Polític i historiador, va quedar fascinat per la història del moviment anarcosindicalista català. Fou membre del Congrés pel Partit Demòcrata i rector de la Universitat de Nova York, i la Universitat de Barcelona el va fer doctor honoris causa. Amic de l'alcalde Pasqual Maragall,  va crear la càtedra Barcelona-Nova York vinculada a la universitat de la ciutat nord-americana.

Interès bipartidista pel procés

El president Puigdemont ha mantingut contactes amb congressistes dels dos partits: els republicans Dana Rohrabacher i Francis Rooney, i el demòcrata Elliott Engel, destacats membres del comitè d'Exteriors de la Cambra de Representants. Els ha explicat la situació a Catalunya i què vol la majoria dels catalans. Es tracta d'un contacte de gran contingut polític. De fet, Rohrabacher és un dels congressistes que va posicionar-se en favor d'escoltar les reivindicacions catalanes i del dret d'autodeterminació.

Amb membres del Congrés ja es va entrevistar el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, en una visita als EUA feta el setembre. Romeva acompanya el president Puigdemont en la seva visita. Hi ha molta feina feta des d'aquell primer viatge a Califòrnia. Els diferents continguts dels viatges presidencials als EUA expliquen també l'evolució política de Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació