29
de març
del
2017
Actualitzat
a les
11:16h
Manuel Valls, en una imatge d'arxiu. Foto: Reuters/Europa Press
Manuel Valls, exprimer ministre i candidat derrotat a les primàries del Partit Socialista Francès (PSF), ha anunciat aquest dimecres el seu suport a Emmanuel Macron, el candidat independent a l'Elisi. D'aquesta manera, Valls trenca formalment amb la disciplina del PSF i amb el seu aspirant a la presidència, Benoît Hamon, cap de l'ala esquerrana del partit . La decisió, que era esperada des de feia setmanes, suposa un abans i un després en la crisi que sacseja el socialisme francès.
Valls ha explicat el seu suport davant el fracàs de Hamon per reunir el gruix del camp progressista darrera seu i per la "marginalització" de la seva campanya. Ha assegurat que es posiciona davant "el risc que suposa per a la República" la candidatura de Marine Le Pen i "l'esfondrament moral del candidat conservador, François Fillon". Valls no vol que l'esquerra quedi bandejada de la segona volta. Macron ha acabat sent l'únic refugi dels qui se senten orfes d'un aspirant socialdemòcrata amb possibilitats.
Per Manuel Valls, la decisió no ha estat gens fàcil. L'antic primer ministre i l'exministre d'Economia Emmanuel Macron mai van tenir una relació fàcil, malgrat haver estat companys de govern. Tots dos competien per representar l'ala més centrada de l'executiu de François Hollande i esdevenir el presidenciable d'un ampli espectre que va del centre liberal fins a la socialdemocràcia. Ara, però, la realitat els ha agermanat. Macron ha agraït el suport, tot dient que no va voler ser candidat a les primàries socialistes perquè sabia que no serien útils per unir l'esquerra.
Macron li ha guanyat la partida a Valls. Aquest, però, conserva algunes cartes a la màniga. Si Macron guanya les presidencials el 7 de maig, necessitarà suports polítics. Després de les presidencials venen les eleccions legislatives i Macron no té un partit darrera, tan sols un moviment, En Marche!, nou de trinca i d'ideologia difusa.
Amb tot, Valls no és el primer dirigent socialista que dona suport a Macron. Des que l'exministre d'Economia apareix coma possible guanyador, els sectors més moderats del PSF s'hi han alineat. Ségolène Royal va manifestar els eu suport fa setmanes i diversos ministres de l'executiu també ho han fet, amb el titular de Defensa, Jean-Yves Le Drien, al davant.
Un espai a refundar
El moviment de Valls és un primer pas cap a la refundació del PSF, el partit que François Mitterrand va crar el 1971 i que convertir en una potent màquina de poder. Si, com tot indica, Hamon no se'n surt i queda apartat a la primera volta (23 d'abril), el PSF quedarà tocat de mort. Amb Macron a l'Elisi, el camp del centre esquerra haurà de repensar-se. A partir d'aquí, s'amunteguen els interrogants. En quin espai voldrà jugar Macron? Es proposarà liderar un nou gran partit socialdemòcrata? Jugarà a president sense partit? Comptarà amb les velles glòries del socialisme, com el mateix Valls, quan s'ha presentat com una força renovadora en la política francesa? En tot cas, primer cal guanyar i després necessitarà disposar d'una majoria a l'Assemblea Nacional. Per Valls, la història és una altra. Vençut dins d'un PSF que avui ja l'ha acusat de ser un home sense honor, lluita per sobreviure i posa a disposició de Macron la seva base de poder.