ciència en societat: anàlisi

Catalunya, punt de pas de les migracions primaverals

Els ocells que fan llargs desplaçaments en primavera per anar a reproduir-se a l’Europa septentrional, enriqueixen de fauna els espais marjals catalans

| 29/03/2017 a les 17:20h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, migracions, ciència en societat, anàlisi, ciència, fauna
Un grup de cigonyes, ocell migratori, parades dalt d'un arbre a Vic | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La primavera astronòmica comença quan la posició de la Terra respecte del Sol permet que els raigs arribin de forma similar a tota la superfície del planeta i el dia és tan llarg com la nit (equi-nox). A partir d’ara, a l’hemisferi nord els dies són més llargs que la nit i el Sol arriba amb més força; el desglaç i els canvis atmosfèrics duraran fins a l’estabilitat meteorològica estival.

Els canvis primaverals provoquen canvis en el comportament animal. A la Mediterrània, el més espectacular és la migració dels ocells. Aquest desplaçament massiu d’animals no es dóna a l'hemisferi sud, ja que les masses continentals no arriben a latituds tant altes.


La migració és una estratègia evolutiva que permet a moltes espècies explotar uns nínxols molt precisos: els ocells que migren cap als països septentrionals per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els polls, es beneficien amb les explosions primaverals d'insectes, i tampoc no troben tants depredadors com a lloc on hivernen. Ara bé, per establir un territori propi i trobar parella, han d’apressar-se per arribar als llocs de cria tan aviat com sigui possible.

L’origen de les migracions s’associa a la darrera glaciació, quan el retrocés dels gels va allunyar progressivament les zones de tundra, amb una explosió de vida a la primavera, de les zones tropicals, que proveeixen de riquesa alimentària i clima benigne per hivernar. El desglaç va fer que les aus s’haguessin de desplaçar a distàncies cada cop superiors.

El trajecte que han de fer exigeix enormes demandes energètiques; per això, abans de la migració és crucial que els ocells guanyin pes per poder travessar dues grans barreres geogràfiques: el desert del Sàhara i el Mar Mediterrani. El Sàhara, el desert més gran del món, és travessat dues vegades l'any per més de dos mil milions d'ocells.

Molts migradors que passen l’hivern a la zona occidental d’Àfrica travessen l’estret de Gibraltar, de manera que la península Ibèrica és zona de pas obligat. Resseguint la costa mediterrània, troben refugi a les zones humides on descansen i troben aliment, i on esperen condicions meteorològiques favorables quan no ho són.

L’esforç migratori obliga els ocells a passar força estona del viatge a terra; això fa que la distribució i la qualitat de les zones de parada sigui probablement el factor més important que determina les estratègies de la migració. Les zones humides són essencials, doncs, en el corredor nord-sud occidental per tal que les aus puguin arribar en condicions favorables a les seves àrees de nidificació.

La Mediterrània, un punt de biodiversitat i endemismes, durant les estacions migratòries és també una àrea clau per a una gran varietat d'espècies. L’abril és quan es pot veure la màxima diversitat d’ocells; arriben els que hi estiuegen, les migradores són de pas i les que pugen a les muntanyes per tenir un estiu més fresc encara no han marxat. És el moment de fer les maratons ornitològiques.

A Catalunya els migradors s’aturen bàsicament al Delta de l’Ebre, al del Llobregat i als Aiguamolls d’Empordà. És en els moments de migració quan es poden veure estols de flamencs prop de l’aeroport de Barcelona. També es poden veure centenars de cigonyes als prats de la Cerdanya, especialment quan la tramuntana bufa forta i fa difícil de travessar el Pirineu.

Les aus migradores acostumen a compartir els aiguamolls on reposen amb famílies que viuen de la pesca i l’agricultura. I, els aiguamolls estan en franca regressió arreu.

L’Ebre ha reduït el cabal fins a una mitjana del 60%, i els sediments són retinguts als embassaments, que minven la seva capacitat. Això genera problemes amb les riades estacionals i minva l’aportació de sediments al mar, cosa que al seu torn fa disminuir la pesca.

El delta veu reduïda la seva superfície any rere any. S’estima que en aquest segle, la meitat podria restar negada sota el mar. La pèrdua del delta comportarà la pèrdua de biodiversitat de les zones d’aiguamoll i de pesca en la seva zona d’influència. Calen esforços de les diverses administracions per a preservar aquest indret de rellevància mediambiental i social, protegit per la convenció de Ramsar i la Xarxa Natura 2000.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Cristina Junyent
30/11/2017
Cristina Junyent
13/10/2017
Cristina Junyent
27/09/2017
Cristina Junyent | 2 comentaris
30/08/2017

COMENTARIS

Inhabilitades!
Abderraman, 30/03/2017 a les 13:52
+1
-3
Si aquestes aus no passen pel Corredor Madriterráneo se'ls aplicarà la desobediència al Tribunal Constitucional.
Els ocells
Anònim, 30/03/2017 a les 22:48
+2
-0
No són indepes, ells veuen el món com una sola cosa. Les fronteres són línies imaginàries que hem inventat els homes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres