Escòcia: anàlisi

​La dutxa escocesa

«Les demandes d’Edimburg no semblen ara tan fàcils d’incorporar a l’agenda de Westminster com ho van ser la legislatura passada»

May i Sturgeon es reuneixen el dia abans que Escòcia demani un altre referèndum

| 28/03/2017 a les 12:34h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, Escòcia, independència, referèndum, Nicola Sturgeon, Theresa May
Theresa May i Nicola Sturgeon | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament escocès votarà dimarts demanar la transferència competencial per organitzar un referèndum d’independència. Tot indica que la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, no tindrà problemes per aconseguir el suport de la cambra i formular la demanda a Londres, tot just abans que la Primera Ministra del Regne Unit, Theresa May, activi el mecanisme de l’art.50 del Tractat de la Unió Europea per sortir-ne.

Des de fa anys Catalunya segueix l’evolució política d’Escòcia amb atenció. L’independentisme català ha remarcat el tarannà democràtic dels britànics a l’hora de seure a negociar tot recordant l’acord entre Cameron i Salmond del 2012 per a la celebració del referèndum del 2014. Des de Madrid, tot i les reticències a admetre una eventual entrada d’Escòcia a la UE, s’ha assenyalat l’absència d’un marc constitucional restrictiu i d’una estratègia unilateral com elements que distanciaven el cas de Catalunya. 

Les darreres notícies podrien fer canviar opinions a uns i altres. I és que les demandes d’Edimburg no semblen ara tan fàcils d’incorporar a l’agenda de Westminster com ho van ser la legislatura passada. 

El temps és important

El moviment de Sturgeon demanant un nou referèndum, tot i ser previsible, no ha agradat gens a Londres. La contradicció és interessant: el Govern britànic està en plena preparació per executar el Brexit i May ha de visitar Escòcia aquests dies per explicar com el Regne Unit es separarà de la UE i perquè serà positiu per a la ciutadania. Cal recordar que Escòcia va votar per quedar-se a la UE amb una majoria del 62% el passat mes de juny. 

En aquest context, May no vol debilitar la seva posició obrint un front nou intern en plena negociació amb Brussel·les i la seva resposta inicial ha estat que ara “no és el moment” . Sembla ser que, si per a Salmond va ser relativament còmode donar-se temps a l’acord del 2012 per fer campanya, i tot amb el vist-i-plau de Cameron,  aquesta vegada el temps importa. May vol que un eventual segon referèndum se celebri el més tard millor, quan hagin acabat les negociacions del Brexit. En canvi, Sturgeon vol accelerar els temps per no sortir de la UE ni haver de reivindicar participar a les negociacions d’una decisió que el poble escocès ha rebutjat.  

Possible desacord, cap al “dret a decidir” escocès?

Però la veritable novetat és que, de fet, aquesta vegada no és clar si Londres autoritzarà la cessió competencial. Legalment el Parlament britànic no està obligat a cedir la competència per legislar sobre un referèndum d’independència. En aquest context, alguns constitucionalistes han argumentat (ja ho van publicar el 2012) que el  Parlament escocès disposa de poders per legislar de manera autònoma en aquesta matèria. Però de fer-ho, el referèndum passaria a ser una consulta i no seria legalment vinculant. De fet, les darreres decisions de la Cort Suprema, com la del mateix art.50 del Tractat de la Unió Europea, han anat en la direcció d’interpretar de manera restrictiva els poders dels territoris autònoms.
Per tant, resulta fins i tot incert si Edimburg disposaria de poders per preguntar als escocesos sobre una qüestió d’aquesta transcendència pel conjunt del Regne Unit. Els sona?
La negativa a autoritzar un referèndum a Escòcia podria en certa manera “espanyolitzar” la situació escocesa i generar una nova demanda de “dret a decidir” a la catalana (encara) dins la Unió Europea. Aquests dies ja hem vist alguns constitucionalistes apuntar la necessitat de resoldre “políticament” la situació i no pas fent servir interpretacions estrictes de la legalitat.   

Més independentistes, però més incertesa

Tot i que no han passat ni tres anys del darrer referèndum d’independència, tot plegat succeeix en un context ben diferent. L’independentisme és ara molt més fort socialment a Escòcia. Si fem cas de les enquestes, supera el 45%, disposa d’una majoria més sòlida a Holyrood des del 2016 i d’una hegemonia absoluta entre els parlamentaris escocesos a Westminster des del 2015. Econòmicament, sense tants beneficis pel preu del petroli i amb el sectors industrial i agrícola, entre d’altres, pendents del desenllaç del Brexit, la incertesa és ara més elevada que el 2014. D’altra banda, l’unionisme recorda la promesa del “once in a generation” i la derrota independentista (44,7%) per deslegitimar una nova convocatòria. Escòcia ja va triar, diuen. 

Sigui com sigui, la pilota serà a partir d’aquesta setmana a la teulada del Govern britànic. Cameron autoritzà un referèndum a Escòcia estant convençut que el guanyaria (un càlcul que gairebé fallaria com li passà amb el referèndum sobre la UE). Ara un segon referèndum desestabilitzaria la posició britànica, però negar-lo a la majoria parlamentària a Escòcia capgiraria una situació fins ara emmarcada en l’àmbit dels acords democràtics. Negociar sobre el temps i sobre el paper d’Escòcia a l’execució de la sortida de la UE semblaria la posició més assenyada si May no vol “espanyolitzar” el conflicte. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Unilateral ja ho era Salmond
Salmònides, 29/03/2017 a les 10:35
+2
-0
Caldria recordar que Alex Salmond va començar dient que ell faria el (primer) referèndum amb acord del Parlament de Westmister o sense. És cert que va haver acord, però sogons el SNP d'aleshores (i suposo que el d'ara) no és imprescindible.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
01/01/1970
Els treballadors de la Corporació Catalana de Comunicació que no es vegin afectats per l'expedient de regulació s'hauran de rebaixar el sou d'un 30 a un 40% per posar-se al nivell dels treballadors d'Hermes.
01/01/1970
Colau diu en l'acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust que "la vida i l'amor han de guanyar la partida a l'odi i la destrucció"
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent