27
de març
del
2017
Actualitzat
a les
22:05h
Alberto Fernández dissabte passat en el congrés dels populars catalans. Foto: PP/Flickr
Ha passat ja el congrés del Partit Popular català, celebrat el cap de setmana. Però això ha estat tan sols l'inici d'una batalla política de llarg abast pel control de les direccions territorials. En els propers mesos tindran lloc els congressos provincials, que s'han de convocar en breu per renovar la cúpula del partit en cada circumscripció.
Dels quatre congressos previstos, serà el de Barcelona el que pot dur més maldecaps a la direcció de Xavier García Albiol i on les espases estan en alt. Però cada "província" és un univers amb unes dinàmiques pròpies que donaran molt de joc. Des de la direcció del partit s'està treballant per assolir candidatures unitàries a tots els congressos.
Barcelona, resistirà el fernandisme?
Pot ser la mare de totes les batalles congressuals. Les comarques barcelonines hauran de renovar la seva direcció. Dos potents sectors es troben cara a cara. D'una banda, l'actual president, Alberto Villagrasa, amb aliances sòlides (Dolors Montserrat, Antonio Gallego); de l'altra, Manuel Reyes, el candidat d'Alberto Fernández. García Albiol, però, va sorprendre dissabte amb una direcció catalana d'integració amb Reyes, Villagrasa i Gallego. Albiol no vol fractures i farà els possibles per evitar un congrés provincial amb vencedors i vençuts.
El fernandisme, totpoderós fins fa ben poc, se sent inquiet potser per primer cop en molts anys. Els resultats dolents del PP a la ciutat de Barcelona ha afeblit Alberto Fernández, que tot i això disposa d'una aliada lleial en la persona d'Àngels Esteller, una altra vicesecretària general.
Lleida, la petjada de José Ignacio Llorens
Parlar del PP de Lleida és fer-ho de José Ignacio Llorens, "etern" diputat al congrés. Supervivent de la vella Alianza Popular, de verb inflamat, entorn, a favor o en contra de Llorens solen ubicar-se els moviments interns en l'organització lleidatana del partit. Fa vuit anys, el 2008, Llorens va apostar per les actuals dirigents del partit, Dolors López, presidenta provincial, i Marisa Xandri, diputada al Parlament, per apartar les restes de partidaris de l'òrbita de Josep Piqué, amb Maria Josep Horcajada al davant.
Ara, però, sembla que Llorens s'acosta a Horcajada, que calcula les forces per llançar-se contra López i Xandri. Tot plegat dibuixa un escenari incert sense descartar al final una llista unitària que Llorens diu i repeteix que vol aconseguir.
Girona, territori Millo
L'actual president del partit és Enric Millo, delegat del govern espanyol. Fonts del PP apunten que Millo acarona la possibilitat de presentar altre cop la seva candidatura. Conservaria, d'aquesta manera, el control directe sobre la seva base territorial de poder. Al seu costat té un pes pesant en la formació en el territori, Concepció Veray, un cognom amb pedigrí entre la dreta espanyola a Girona, filla de Jaume Veray, que va ser l'home de Manuel Fraga a la circumscripció i diputat d'Alianza Popular.
Si Millo es fes a un costat, podria agafar embranzida Sergi Santamaría, diputat al Parlament i més desvinculat de Millo. Alguns se sorprenen al partit que Millo vulgui continuar al davant de l'organització gironina. Però aquesta és una posició que sempre garanteix dispsoar d'una força interna en cas de dificultats.
Tarragona, control ferm d'Alejandro Fernández
No s'esperen canvis en el PP de Tarragona. L'actual president, Alejandro Fernández, que és també portaveu del grup popular al Parlament i va començar com a dirigent de Noves Generacions el 2003, ha sabut bastir una àmplia coalició de forces interna que aplega des de figures amb llarga trajectòria com Rafael Luna, que va ser secretari general del partit a Catalunya i ara acaba de ser recuperat per García Albiol per a la nova executiva, o el reusenc Sebastià Domènech, junt amb quadres nous com l'actual diputat al Congrés Jordi Roca. Fernández, a més, ha dut el seu partit a governar la ciutat de Tarragona en coalició amb l'alcalde del PSC Josep Fèlix Ballesteros.