27
de març
del
2017
Actualitzat
el
28
de març
a les
10:40h
En els inicis d’Internet a Catalunya, els primers enginyers de telecomunicacions, advocats, periodistes i membres del Capítol Català de la Internet Society -l’organisme internacional que regula el funcionament de la xarxa- van veure clarament la importància de tenir un domini que identifiqués les pàgines web en llengua catalana.
Després d'anys de lluita, i a la cerca desesperada d'aconseguir el domini estatal .ct -que reconeixeria Catalunya com un estat a Internet tal com el .es d'Espanya, el .fr de França o el .uk de Gran Bretanya- finalment es va obtenir el .cat. La fita ja era prou important per significar-la i tots els que van estar implicats en els inicis van considerar-ho un èxit. Era el 2005 i, per primera vegada, l'Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) -l’organisme internacional que aprova els dominis- concedia un domini a una comunitat lingüística i cultural.
Des del 2001 i fins al 2005, la Internet catalana va anar agafant embranzida i, finalment, 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones van donar suport a la petició del .cat. El 16 de setembre del 2005, l’Associació puntCat (ara Fundació puntCat) va anunciar la primera pàgina web sota la marca catalana. Des de llavors, mitjans online, institucions públiques i empreses van poder desterrar el .es o el .com de les seves webs.
Els dominis catalans
La Fundació punt.Cat va començar les seves activitats l'any 2006 amb l'objectiu d'impulsar la identitat catalana a Internet i normalitzar l'ús de les TIC, a partir d’activitats i promocions culturals. Actualment, la puntCat ja controla més de 110.000 dominis .cat, segons el registre de l’ICANN, i 8.600 pel domini .barcelona. El 2016 va tancar amb ingresos d'un milió i mig d'euros, procedents de la venda i la renovació de dominis.
No obstant això, les veus més crítiques consideren que l'entitat "ha desaparegut del mapa i té poca presència social", veus que ja va recollir l'any passat l'Anuari Mèdia.Cat. També es critica la poca renovació dels membres del Patronat, la falta de transparència en les decisions que es prenen o el fet curiós que una de les entitats del Patronat, la Cambra de Comerç, tingui domini .org i no el .cat.
El patronat està format en aquests moments per les entitats FemCat, Federació Llull, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, UOC, Institut d'Estudis Catalans, FCBarcelona, Cambra de Comerç, Capítol Català de la Internet Society, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Fundació Cercle Tecnològic i Manel Sanromà, a títol individual.
Canvis sobtats
"L'esperit original d'aquells pioners s’estava esvaint amb les noves cares, i les decisions que es prenen al patronat es fan amb opacitat i poca transparència", han assegurat fonts pròximes a les quals ha tingut accés NacióDigital. "Tampoc mai es va portar a la pràctica la creació d'un Consell Assessor, que hauria d’estar format per reconeguts professionals de diferents àmbits de la Internet catalana -tal com s’indica en la memòria de la Fundació"-.
A la pròxima reunió del patronat, programada pel 4 d’abril, Ricard Huguet, president des del 2012, presentarà la seva renúncia. "No hi ha res d'estrany. És normal que hi entri gent nova i aire fresc. Jo porto ja uns anys, tot i que encara no he esgotat el meu mandat. Si el patronat aprova la meva decisió, vindrà un nou president i és normal que vulgui posar el seu equip", ha explicat Huguet per justificar els canvis interns. Sobre les acusacions d'opacitat, ha volgut puntualitzar "que els patrons tenen la mateixa informació" que ell mateix i que "els documents tenen tot tipus de detalls".
L'altra posició que canviarà aviat és la del secretari del patronat. Fins fa poc l'havia ocupat Martí Patxot, en representació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però ben aviat serà substituït per Saül Gordillo, actual director de Catalunya Ràdio.
"S'ha perdut l'esperit original de país"
Manel Sanromà va ser el president fundador de l’associació .cat el 2001. Ara forma part del patronat i és una de les veus crítiques amb la situació interna de la Fundació puntCat. Reconeix la tasca feta pel director Santi Ribera, considera que la part més comercial ha estat correcta però que no està "gens d’acord en com s'han portat les idees fundacionals".
Segons Sanromà -actual director gerent del Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya- no s'estan invertint diners per influir a la societat catalana en projectes d'ajuts tecnològics, ni donant beques o promoure startups".
Al respecte, Huguet es manifesta totalment en contra. "Hem intentat no polititzar el domini .cat. Estem parlant de promocionar la llengua i que ningú ho confongui. Parlem de Països Catalans, tot i que he de reconèixer que la presència de València o de les Balears és menor, també perquè la penetració d'Internet és més baixa", assegura.
Una altra veu crítica és la de Carles Salvadó, patró fundacional com a representant del Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya. Ell considera que "el procés no ha existit per a la Fundació puntCat des que Huguet ha estat president. Però tampoc el .cat s'ha tingut en compte en el procés polític. Els que vam estar en els orígens sabem que era una proposta que tenia un fort component social, polític i cultural. Aquí no parlo de partits, ni d'administracions. La presidència d'Huguet ha estat una oportunitat perduda", afegeix.
La crisi de la cúpula no afecta, per ara, a la viabilitat de la Fundació puntCat, que tanca cada exercisi amb ingresos suficients per invertir en projectes d'altres entitats. Enguany, es crearan més de 4.000 webs de comerç local i impulsaran webs des de les escoles. La puntCat també ha invertit una quantitat (que no s'ha fet pública) en el projecte Escola Nova 21. Però sí és una crisi dels principis fundacionals i amb la forma de presidir el patronat. Segons Salvadó, ara caldrà veure si les renovacions "seran continuistes o s'apostarà més per recuperar les arrels".
Després d'anys de lluita, i a la cerca desesperada d'aconseguir el domini estatal .ct -que reconeixeria Catalunya com un estat a Internet tal com el .es d'Espanya, el .fr de França o el .uk de Gran Bretanya- finalment es va obtenir el .cat. La fita ja era prou important per significar-la i tots els que van estar implicats en els inicis van considerar-ho un èxit. Era el 2005 i, per primera vegada, l'Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) -l’organisme internacional que aprova els dominis- concedia un domini a una comunitat lingüística i cultural.
Des del 2001 i fins al 2005, la Internet catalana va anar agafant embranzida i, finalment, 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones van donar suport a la petició del .cat. El 16 de setembre del 2005, l’Associació puntCat (ara Fundació puntCat) va anunciar la primera pàgina web sota la marca catalana. Des de llavors, mitjans online, institucions públiques i empreses van poder desterrar el .es o el .com de les seves webs.
Els dominis catalans
La Fundació punt.Cat va començar les seves activitats l'any 2006 amb l'objectiu d'impulsar la identitat catalana a Internet i normalitzar l'ús de les TIC, a partir d’activitats i promocions culturals. Actualment, la puntCat ja controla més de 110.000 dominis .cat, segons el registre de l’ICANN, i 8.600 pel domini .barcelona. El 2016 va tancar amb ingresos d'un milió i mig d'euros, procedents de la venda i la renovació de dominis.
No obstant això, les veus més crítiques consideren que l'entitat "ha desaparegut del mapa i té poca presència social", veus que ja va recollir l'any passat l'Anuari Mèdia.Cat. També es critica la poca renovació dels membres del Patronat, la falta de transparència en les decisions que es prenen o el fet curiós que una de les entitats del Patronat, la Cambra de Comerç, tingui domini .org i no el .cat.
Les veus més crítiques consideren que l'entitat "ha desaparegut del mapa i té poca presència social"NacióDigital ha pogut saber que Ricard Huguet, actual president i vinculat a la patronal FemCat, abandonarà en uns dies la presidència, així com el vice-president tresorer, Lluís Rullán. Davant d'aquests canvis, el president va cessar dijous passat el director de la Fundació puntCat, Santiago Ribera, sense més explicacions.
El patronat està format en aquests moments per les entitats FemCat, Federació Llull, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, UOC, Institut d'Estudis Catalans, FCBarcelona, Cambra de Comerç, Capítol Català de la Internet Society, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Fundació Cercle Tecnològic i Manel Sanromà, a títol individual.
Imatge d'arxiu de l'equip de la Fundació puntCat Foto: ACN
Canvis sobtats
"L'esperit original d'aquells pioners s’estava esvaint amb les noves cares, i les decisions que es prenen al patronat es fan amb opacitat i poca transparència", han assegurat fonts pròximes a les quals ha tingut accés NacióDigital. "Tampoc mai es va portar a la pràctica la creació d'un Consell Assessor, que hauria d’estar format per reconeguts professionals de diferents àmbits de la Internet catalana -tal com s’indica en la memòria de la Fundació"-.
A la pròxima reunió del patronat, programada pel 4 d’abril, Ricard Huguet, president des del 2012, presentarà la seva renúncia. "No hi ha res d'estrany. És normal que hi entri gent nova i aire fresc. Jo porto ja uns anys, tot i que encara no he esgotat el meu mandat. Si el patronat aprova la meva decisió, vindrà un nou president i és normal que vulgui posar el seu equip", ha explicat Huguet per justificar els canvis interns. Sobre les acusacions d'opacitat, ha volgut puntualitzar "que els patrons tenen la mateixa informació" que ell mateix i que "els documents tenen tot tipus de detalls".
"No hi ha res d’estrany. És normal que hi entri gent nova i aire fresc", explica Ricard Huguet"Va ser tot bastant sobtat. M'ho van comunicar dijous passat i ja no estic en funcions", ha explicat l’exdirector Santi Ribera a NacióDigital, en el càrrec des del 2012. "Crec que hem fet bona tasca. Hem crescut més que mai, cada any entre un 17-18%. Jo no diria que hi ha crisi a la Fundació puntCat perquè comercialment va molt bé. Però sí que s'han produït canvis d'un dia per l'altre", afegeix Ribera, que ha assegurat no tenir constància dels motius de la renúncia del president Huguet, ni del vicepresident tresorer.
L'altra posició que canviarà aviat és la del secretari del patronat. Fins fa poc l'havia ocupat Martí Patxot, en representació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però ben aviat serà substituït per Saül Gordillo, actual director de Catalunya Ràdio.
"S'ha perdut l'esperit original de país"
Manel Sanromà va ser el president fundador de l’associació .cat el 2001. Ara forma part del patronat i és una de les veus crítiques amb la situació interna de la Fundació puntCat. Reconeix la tasca feta pel director Santi Ribera, considera que la part més comercial ha estat correcta però que no està "gens d’acord en com s'han portat les idees fundacionals".
Segons Sanromà -actual director gerent del Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya- no s'estan invertint diners per influir a la societat catalana en projectes d'ajuts tecnològics, ni donant beques o promoure startups".
"No gestionem un domini comercial. Gestionem el domini de país, i no estem participant de la festa", diu Manel SanromàSanromà també critica que no s'hagi lligat el domini .cat amb el procés català. "No gestionem un domini comercial. Gestionem el domini de país i no estem participant de la festa, quan en els inicis tots teníem clar que posicionar-nos amb el .ct o el .cat era identificar-nos com a país a Internet. Som catalanistes i això no es nota. On és la dimensió nacional? No s'entén en absolut, menys quan el patronat de la Fundació puntCat està dominat per institucions com Òmnium i FemCat", diu.
Al respecte, Huguet es manifesta totalment en contra. "Hem intentat no polititzar el domini .cat. Estem parlant de promocionar la llengua i que ningú ho confongui. Parlem de Països Catalans, tot i que he de reconèixer que la presència de València o de les Balears és menor, també perquè la penetració d'Internet és més baixa", assegura.
Una altra veu crítica és la de Carles Salvadó, patró fundacional com a representant del Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya. Ell considera que "el procés no ha existit per a la Fundació puntCat des que Huguet ha estat president. Però tampoc el .cat s'ha tingut en compte en el procés polític. Els que vam estar en els orígens sabem que era una proposta que tenia un fort component social, polític i cultural. Aquí no parlo de partits, ni d'administracions. La presidència d'Huguet ha estat una oportunitat perduda", afegeix.
"Hauria de ser el nou president, qui valorés la tasca del director i decidís si el substitueix o no", diu Carles SalvadóSalvadó, que ha entrat de nou en el patronat en representació del Capítol Català de la Internet Society, assegura que no se li ha notificat oficialment ni la reunió del dia 4 d'abril, ni els canvis de la cúpula directiva. "Sí que extraoficialment m'he assabentat, però hi ha molt poca transparència. A una setmana de la reunió, jo no tinc constància de res", sentencia. També critica que s'hagi acomiadat al director abans d'haver-se fet oficial la renúncia del president. "Hauria de ser el nou president, qui valorés la tasca del director i decidís si el substitueix o no. Com es va fer amb el Jordi Iparraguirre quan l'Huguet va ser nomenat president".
La crisi de la cúpula no afecta, per ara, a la viabilitat de la Fundació puntCat, que tanca cada exercisi amb ingresos suficients per invertir en projectes d'altres entitats. Enguany, es crearan més de 4.000 webs de comerç local i impulsaran webs des de les escoles. La puntCat també ha invertit una quantitat (que no s'ha fet pública) en el projecte Escola Nova 21. Però sí és una crisi dels principis fundacionals i amb la forma de presidir el patronat. Segons Salvadó, ara caldrà veure si les renovacions "seran continuistes o s'apostarà més per recuperar les arrels".
Imatge de la pàgina web de la Fundació puntCat Foto: Eva Domínguez