El castell del Port, l'altre castell de Montjuïc

«Entre els més cèlebres propietaris del castell, alguns dels quals hi establiren residència temporalment, podem destacar-ne els comtes-reis Ramon Berenguer II, i Berenguer Ramon III entre d'altres»

Una placa recorda el moment àlgid d'un castell oblidat
Una placa recorda el moment àlgid d'un castell oblidat | Dani Cortijo
26 de març del 2017
Actualitzat el 22 de març del 2024 a les 12:20h

Sovint es diu que a Barcelona hi manquen zones verdes, i no anem errats. Comparant-nos amb la majoria de grans ciutats europees som una urbs ben atapeïda d'edificis. Per molt bonic que ens pugui semblar el Parc de la Ciutadella, ens posarem tristos si ho comparem amb un Tier Garden o un Hyde Park, no ens enganyem, i més tenint en compte que mig parc forma part del Zoo. Això sí, a Barcelona hi tenim muntanyes i turons ben oblidats que ens atorguen paratges naturals inesperats i unes vistes espectaculars que de vegades aprecien més els turistes que els propis barcelonins.

I és que tot barceloní, de ben segur, té encara molt per descobrir, indrets de Barcelona d'aquells que no semblen Barcelona són cada cop més visitats però potser els que menys densitat de visitants tenen, com passa a tot arreu, són aquells que requereixen d'un cert esforç per arribar-hi.

En aquest cas, Montjuïc, és per a molts una muntanya oblidada, i en part perquè durant molts anys ha estat un indret proscrit. Montjuïc ha estat durant anys sinònim de repressió, de cementiri, de drogoaddicció, de barraquisme... Aquell lloc on tothom deia que era millor no passar-hi gaire. Però Montjuïc fa molt de temps que ha canviat i en determinats llocs de la muntanya el que fa realment por és que a diferència del MNAC o l'entorn de l'Estadi Olímpic, sobretot entre setmana, pots estar caminant-hi uns minuts sense veure ni sentir absolutament ningú. És aquell altre Montjuïc, el Montjuïc oblidat, que amaga històries oblidades.
 

Castell del Port. Foto: J. Corminas

 

Rere l'anella olímpica, entre el Carrer del Foc i el Passeig del Migdia, tot just sobre el Sot del Migdia es poden trobar unes escales creuades en ziga-zaga per un camí enjardinat que té miradors als seus extrems i que ens porta a passejar a la falda del mur més alt del cementiri de Montjuïc. Un passeig amb bancs, molt agradable, que ens condueix a una mena de bosc on comença el conegut com a camí de l'Esparver. Al mateix lloc també s'hi pot accedir des de l'altra banda del camí, que es pot agafar al carrer dels Ferrocarrils Catalans, tot just rere el complex esportiu La Bàscula. Un indret d'abundant herba i arbres ferms que et fa pensar que no ets a la ciutat. De sobte, el primer que sorprèn, a part de les vistes que s'hi tenen del vessant del Llobregat, és que aquella part de la muntanya sembla foradada. El que tenim als nostres peus en aquell moment és l'antiga pedrera de Maians, reconvertida pel feixisme en fossa comuna d'antifranquistes. D'aquest indret en concret ja en parlarem un altre dia, perquè vorejant la carena del fossar i pujant a la part més alta ens adonarem que estem trepitjant les restes d'una antiga construcció. I tan antiga! Se sospita que aquell terreny ja l'havien ocupat els ibers! Però aquelles poques restes ruïnoses corresponen ni més ni menys que al castell de Montjuïc!

Ara mateix quan parlem del Castell de Montjuïc tothom s'imagina la fortalesa de l'altra banda de la muntanya. Però fins que el Consell de Cent al segle XVII va donar importància a la torre del Farell, antecessora de l'actual Castell de Montjuïc, la fortificació més important de la muntanya havia estat aquesta.

El que era important no era només el castell en si, sinó la zona que s'albirava als seus peus, un indret que en època ibèrica i romana era el port comercial més important de la zona. En aquesta direcció apunta l'article que Carme Miró, Iñaki Moreno i Jordi Ramos explicaven al XI Congrés d'Història de Barcelona en la seva ponència sobre el castell del Port com a indret estratègic.

La zona d'aiguamolls que abans era el que ara coneixem com la Marina o Zona Franca es va estabilitzar cap al segle X amb la dessecació de terres per al conreu. És en aquell moment quan comença l'esplendor medieval de la Zona del Port i els terrenys comencen a passar d'unes mans a altres. La primera menció que es troba del castell del Port és l'any 1020 en mans de Mir Geribert. Per a què ens en fem una idea, en aquell segle Barcelona tot just començava a sobrepassar les seves muralles romanes. Els límits de la zona dominada per aquest castell a partir de diversos documents de l'època es fixen del Besòs a Santa Eulàlia (Hospitalet) i a Sant Pere Màrtir (Collserola ja tocant a Esplugues), una extensió considerable... Entre els més cèlebres propietaris del castell, alguns dels quals hi establiren residència temporalment, podem destacar-ne els comtes-reis Ramon Berenguer II, i Berenguer Ramon III entre d'altres.

Amb el pas del temps, i sobretot degut a la pèrdua d'importància d'aquell antic port en construir-se el que nosaltres ja coneixem com a "Port Vell" la zona comença a caure en decadència i amb ella el Castell del Port i aquella fructífera zona, que havia estat fins i tot font de litigi entre nobles. De les restes de quan encara se'n podia endevinar la forma de torre encara existeixen algunes fotografies antigues.

Entre les poques restes actuals, una placa orgullosa amb un escut de les quatre barres recorda el moment àlgid d'un castell oblidat. L'altre castell de Montjuïc.

 

Zona de Montjuïc. Foto: Dani Cortijo