25
de març
del
2017
Actualitzat
a les
15:12h
"Això és un tràmit", comenta un dels 1.100 compromissaris que s'acosta al plenari del 14è congrés dels populars catalans. L'informe de gestió de Jordi Cornet, secretari general sortint, ha estat aprovat pràcticament per unanimitat, amb només dues abstencions díscoles. De fet, de la distensió ambiental n'és un exemple que en el moment de presentar-se molts compromissaris han aprofitat per sortir als passadissos.
Es palpa a l'hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat, que acull la trobada, el sentiment que ja està tot dit, l'ambient plàcid, tan diferent d'altres congressos que van agitar les aigües del partit enmig de lluites tribals. Aquest cap de setmana el PP català clou nou anys de la seva història, els presidits per Alicia Sánchez-Camacho. Va ser elegida en el congrés del 2008, envoltat de tensions (mandat efímer de Daniel Sirera, candidatura crítica de Montserrat Nebrera...). Però com apunta un veterà, tampoc és l'ambient del congrés anterior, el del 2012, quan el PP acabava d'obtenir una majoria absoluta a Espanya i es vivia un clima triomfalista.
Ha estat un matí de comiats. El partit ha dit adéu a la llarga etapa de transitorietat entre la presidenta sortint i la presidenta entrant. També s'ha acomiadat Jordi Cornet com a número dos, elogiat per tots els oradors. En política, la sortida d'escena d'un actor mai provoca controvèrsies. Ha dit adéu Sánchez-Camacho, que ha fet un llarg discurs, caient en diverses ocasions en la temptació lacrimògena, agraint-ho tot a tothom. Aplaudiments i emoció, més intensos quan s'ha abraçat al final amb Cornet i amb el seu successor, Xavier García Albiol. Hi ha, més enllà dels gestos i les cortesies, ganes de girar full. Molts ja pensen en els congressos provincials, que definiran les correlacions de forces al territori.
El PP català ha perdut bous i esquelles en aquests anys. Amb Sánchez-Camacho, el PP va treure el millor resultat de la seva història (19 escons i 470.000 vots el 2012). Però també un dels més grisos (11 escons i 350.000 vots, amb la irrupció de Ciutadans amb 25 escons i el doble de sufragis). Alleugeriment per la fi del llarg període d'interinatge i la unitat interna, però alhora preocupació pel futur.
Lídia Torralba, militant de fa més de vint anys, expressa bé el sentiment de molts afiliats del PP. D'Horta-Guinardó, "però gracienca", Lídia diu que és del PP perquè "té idees fermes, no canvia". Es defineix com a "catalanista, però no separatista". Es confessa neguitosa pel procés separatista -ella no diu sobiranista-, que assegura que "preocupa molt més els qui som d'aquí. Els qui són de fora potser no tant, però als catalans sí, que veiem que amb els actuals governants no sabem on anem". Lídia reconeix que "quan sento paraules com República i independència, agafo por".
"Vaig a Montserrat i menjo calçots"
"Nosotros somos como somos. No imitamos a nadie", ha dit Javier Arenas, vicesecretari general, en la seva intervenció davant el congrés. I aquest és un missatge que té el seu públic. El sentiment de ser una força "diferent" no deixa de sorprendre tractant-se d'un partit conservador. Luis Zafra, jove militant de Noves Generacions, que porta només un any al PP, afirma que "hem de combatre aquesta imatge que no som prou catalans" i que "jo vaig a Montserrat i menjo calçots", i recorda que va pujar a veure la Moreneta la darrera Diada. Zafra ha viscut les diferències ideològiques a casa seva, amb un pare que vota el PP i una mare que sempre votava CiU, però que amb el gir sobiranista de Convergència, també s'ha passat al PP.
Luis Zafra, que és de Barberà del Vallès, explica que es va comprar un paraigües amb la bandera espanyola i el va estrenar un dia de pluja a Sabadell: "Vaig notar de seguida que tothom em mirava. Una persona fins i tot em va fer una foto i al final vaig tancar el paraigües". Diu amb orgull: "Som rebels".
El sentiment d'anar a contra-corrent es percep en totes les reunions del PP i ho delaten molts dirigents en els seus discursos. Jordi Cornet ha dit que "per ser del PP català s'ha de ser molt optimista". La presidenta del congrés, la ministra Dolors Montserrat, ho ha resumit així en la seva intervenció: "Ser del PP ja diu molt de nosaltres, som uns inconformistes". I els compromissaris aplaudeixen, mentre se senten rebels.
Es palpa a l'hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat, que acull la trobada, el sentiment que ja està tot dit, l'ambient plàcid, tan diferent d'altres congressos que van agitar les aigües del partit enmig de lluites tribals. Aquest cap de setmana el PP català clou nou anys de la seva història, els presidits per Alicia Sánchez-Camacho. Va ser elegida en el congrés del 2008, envoltat de tensions (mandat efímer de Daniel Sirera, candidatura crítica de Montserrat Nebrera...). Però com apunta un veterà, tampoc és l'ambient del congrés anterior, el del 2012, quan el PP acabava d'obtenir una majoria absoluta a Espanya i es vivia un clima triomfalista.
Ha estat un matí de comiats. El partit ha dit adéu a la llarga etapa de transitorietat entre la presidenta sortint i la presidenta entrant. També s'ha acomiadat Jordi Cornet com a número dos, elogiat per tots els oradors. En política, la sortida d'escena d'un actor mai provoca controvèrsies. Ha dit adéu Sánchez-Camacho, que ha fet un llarg discurs, caient en diverses ocasions en la temptació lacrimògena, agraint-ho tot a tothom. Aplaudiments i emoció, més intensos quan s'ha abraçat al final amb Cornet i amb el seu successor, Xavier García Albiol. Hi ha, més enllà dels gestos i les cortesies, ganes de girar full. Molts ja pensen en els congressos provincials, que definiran les correlacions de forces al territori.
El PP català ha perdut bous i esquelles en aquests anys. Amb Sánchez-Camacho, el PP va treure el millor resultat de la seva història (19 escons i 470.000 vots el 2012). Però també un dels més grisos (11 escons i 350.000 vots, amb la irrupció de Ciutadans amb 25 escons i el doble de sufragis). Alleugeriment per la fi del llarg període d'interinatge i la unitat interna, però alhora preocupació pel futur.
Lídia Torralba, militant de fa més de vint anys, expressa bé el sentiment de molts afiliats del PP. D'Horta-Guinardó, "però gracienca", Lídia diu que és del PP perquè "té idees fermes, no canvia". Es defineix com a "catalanista, però no separatista". Es confessa neguitosa pel procés separatista -ella no diu sobiranista-, que assegura que "preocupa molt més els qui som d'aquí. Els qui són de fora potser no tant, però als catalans sí, que veiem que amb els actuals governants no sabem on anem". Lídia reconeix que "quan sento paraules com República i independència, agafo por".
"Vaig a Montserrat i menjo calçots"
"Nosotros somos como somos. No imitamos a nadie", ha dit Javier Arenas, vicesecretari general, en la seva intervenció davant el congrés. I aquest és un missatge que té el seu públic. El sentiment de ser una força "diferent" no deixa de sorprendre tractant-se d'un partit conservador. Luis Zafra, jove militant de Noves Generacions, que porta només un any al PP, afirma que "hem de combatre aquesta imatge que no som prou catalans" i que "jo vaig a Montserrat i menjo calçots", i recorda que va pujar a veure la Moreneta la darrera Diada. Zafra ha viscut les diferències ideològiques a casa seva, amb un pare que vota el PP i una mare que sempre votava CiU, però que amb el gir sobiranista de Convergència, també s'ha passat al PP.
Luis Zafra, que és de Barberà del Vallès, explica que es va comprar un paraigües amb la bandera espanyola i el va estrenar un dia de pluja a Sabadell: "Vaig notar de seguida que tothom em mirava. Una persona fins i tot em va fer una foto i al final vaig tancar el paraigües". Diu amb orgull: "Som rebels".
El sentiment d'anar a contra-corrent es percep en totes les reunions del PP i ho delaten molts dirigents en els seus discursos. Jordi Cornet ha dit que "per ser del PP català s'ha de ser molt optimista". La presidenta del congrés, la ministra Dolors Montserrat, ho ha resumit així en la seva intervenció: "Ser del PP ja diu molt de nosaltres, som uns inconformistes". I els compromissaris aplaudeixen, mentre se senten rebels.