26
de març
del
2017
Actualitzat
a les
12:54h
Susana Díaz salta per fi a l'arena. Després d'haver manegat entre bambolines els fils de la gestora que ara governa el PSOE, fa un pas endavant per dir-li a Pedro Sánchez que s'ha acabat el bròquil, que ella mana i vol manar. Aquest diumenge a Madrid presenta la seva candidatura flanquejada per grans factòtums del partit per fer una exhibició de poder. L'aparell del PSOE està amb ella, però ara té el gran repte de fer sucumbir també una militància que encara no ha oblidat el comitè federal que va tombar Sánchez i l'abstenció que va permetre la investidura de Mariano Rajoy,
Els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González i els exministres José Bono, José Blanco i Alfredo Pérez Rubalcaba són alguns dels històrics de pes del partit que apadrinen Díaz i que amb més o menys intensitat i de forma pública o discreta faran campanya al seu favor - de fet, avui són a l'acte a Madrid-. Ara bé, per guanyar unes primàries que estaran més polaritzades que mai la dirigent andalusa ha començat ja a pentinar el territori per garantir-se el màxim suport dels quadres territorials.
Per ara, dels 19 secretaris generals que té el partit a nivell autonòmic té el suport explícit d'almenys set i sis dels quals presideixen la seva comunitat. A més del seu partit a Andalusia, aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el president d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el president extremeny Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page. A nivell provincial, a més, Díaz té el suport garantit de més de la meitat dels secretaris. Així doncs, el suport orgànic el té garantit i al seu servei per aconseguir que els quasi 190.000 militants que votaran a les primàries confiïn més en ella que en Sánchez.
L'exsecretari general del PSOE, que té el seu màxim suport a Catalunya i que ja fa setmanes que fa actes arreu de l'estat espanyol, té molt clara aquesta radiografia i és per això que s'ho juga tot al suport dels afiliats i s'ha autoproclamat el "candidat de la militància. El dissabte 22 d'abril serà a Barcelona de la mà de l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i de l'exalcalde Jordi Hereu.
Es dona per fet que el combat de les primàries del maig serà un cos a cos a dos. Patxi López és més aviat un candidat crossa -hi ha qui dubta que la seva candidatura arribi fins al final- que pot servir a la presidenta d'Andalusia per dividir el vot de Sánchez.
Una estratega amb un ascens fulgurant
Era la primavera del 2014, en plena romeria del Rocío, quan Susana Díaz, creient i devota que no feia ni un any que havia rellevat José Antonio Griñán al comandament de la Junta d'Andalusia, va decidir que no es presentaria a les primàries per ser secretària general del PSOE. El primer motiu era perquè acabava d'arribar a una presidència sense haver guanyat encara unes eleccions. El segon: havia de presentar-se a unes primàries per les quals havia batallat Eduardo Madina i el PSOE va acabar acceptant. Ella hagués volgut fer-se amb el lideratge del partit en un congrés amb el suport dels dirigents territorials sense haver de ser sotmesa a l'escrutini de la militància.
En veure que les primàries eren inevitables -s'havia imposat la tesi "un militant, un vot" que abanderava Madina- Díaz va pactar amb Pedro Sánchez. Li donava suport i posava la federació andalusa a la seva disposició per ser secretari general a canvi que ell no optés a ser candidat a la presidència del govern espanyol. Ella volia catapultar-se, però Sánchez no estava disposat a renunciar a ser cap de llista. A partir d'aleshores, i agafant-se als mals resultats electorals obtinguts pel PSOE, Díaz va iniciar una batalla per descavalcar-lo des de l'ombra. I ho va aconseguir en aquell comitè federal del passat 1 d'octubre que va acabar amb el partit obert en canal i facilitant la investidura de Mariano Rajoy.
Des d'aleshores, Sánchez i els detractors de Díaz l'han convidat a deixar de moure fils entre bambolines i a enfrontar-se a unes primàries. Com a líder d'una federació que conserva 45.000 militants, Díaz ha tingut capacitat d'influència sobre la gestora del PSOE a l'hora de fixar el calendari del congrés a la seva conveniència. Díaz ha retardat tant com ha pogut la convocatòria perquè sabia que la seva imatge havia quedat tocada després que se l'hagués situat com la precursora de la renúncia de Sánchez i de l'abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy. També era conscient que, estant fora del Congrés i del lideratge del partit, com més temps passés més probable era que Sánchez perdés força, si més no, a nivell orgànic.
Els càlculs d'una dirigent implacable amb la dissidència
Díaz, filla de lampista -el seu pare treballava en el manteniment de l'Ajuntament de Sevilla-, s'autodefineix precisament com "de la casta dels lampistes". Una metàfora dels consolidats tentacles que té per pilotar el PSOE des de la federació andalusa, la més poderosa del partit. La dirigent andalusa fa sempre passos endavant quan és per guanyar.
Els adversaris que ha tingut Díaz dins del propi PSOE l'acusen d'haver anat trepant posicions dins de la formació a base "d'apunyalar" a qui li feia nosa. Als 17 anys ja tenia el control de les joventuts del partit a Andalusia. Amb 25 anys va ser regidora de Joventut i Ocupació a Sevilla. Apadrinada per Griñán, va fer el salt al Congrés l'any 2004 i després va ser senadora. El 2012 va entrar al govern de la Junta i poc després va ser designada com a successora del president, al mateix temps que es feia amb les regnes de la federació andalusa del PSOE.
Taurina i amb fama de ser implacable amb la dissidència, se sent còmode en els mítings però no li agraden les rodes de premsa. Llicenciada en Dret, Díaz és especialment hàbil a l'hora de comptar censos de delegats. Va errar càlculs, però, en el congrés del 2012, en el qual va donar suport a Carme Chacón i finalment va guanyar Alfredo Pérez Rubalcaba, però ràpidament va prémer les tecles per ressituar-se amb la cúpula de Ferraz. No acceptarà cap errada més.
Els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González i els exministres José Bono, José Blanco i Alfredo Pérez Rubalcaba són alguns dels històrics de pes del partit que apadrinen Díaz i que amb més o menys intensitat i de forma pública o discreta faran campanya al seu favor - de fet, avui són a l'acte a Madrid-. Ara bé, per guanyar unes primàries que estaran més polaritzades que mai la dirigent andalusa ha començat ja a pentinar el territori per garantir-se el màxim suport dels quadres territorials.
Per ara, dels 19 secretaris generals que té el partit a nivell autonòmic té el suport explícit d'almenys set i sis dels quals presideixen la seva comunitat. A més del seu partit a Andalusia, aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el president d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el president extremeny Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page. A nivell provincial, a més, Díaz té el suport garantit de més de la meitat dels secretaris. Així doncs, el suport orgànic el té garantit i al seu servei per aconseguir que els quasi 190.000 militants que votaran a les primàries confiïn més en ella que en Sánchez.
L'exsecretari general del PSOE, que té el seu màxim suport a Catalunya i que ja fa setmanes que fa actes arreu de l'estat espanyol, té molt clara aquesta radiografia i és per això que s'ho juga tot al suport dels afiliats i s'ha autoproclamat el "candidat de la militància. El dissabte 22 d'abril serà a Barcelona de la mà de l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i de l'exalcalde Jordi Hereu.
Es dona per fet que el combat de les primàries del maig serà un cos a cos a dos. Patxi López és més aviat un candidat crossa -hi ha qui dubta que la seva candidatura arribi fins al final- que pot servir a la presidenta d'Andalusia per dividir el vot de Sánchez.
Pedro Sánchez, la nit de la seva dimissió com a secretari general del PSOE Foto: Flickr PSOE
Era la primavera del 2014, en plena romeria del Rocío, quan Susana Díaz, creient i devota que no feia ni un any que havia rellevat José Antonio Griñán al comandament de la Junta d'Andalusia, va decidir que no es presentaria a les primàries per ser secretària general del PSOE. El primer motiu era perquè acabava d'arribar a una presidència sense haver guanyat encara unes eleccions. El segon: havia de presentar-se a unes primàries per les quals havia batallat Eduardo Madina i el PSOE va acabar acceptant. Ella hagués volgut fer-se amb el lideratge del partit en un congrés amb el suport dels dirigents territorials sense haver de ser sotmesa a l'escrutini de la militància.
En veure que les primàries eren inevitables -s'havia imposat la tesi "un militant, un vot" que abanderava Madina- Díaz va pactar amb Pedro Sánchez. Li donava suport i posava la federació andalusa a la seva disposició per ser secretari general a canvi que ell no optés a ser candidat a la presidència del govern espanyol. Ella volia catapultar-se, però Sánchez no estava disposat a renunciar a ser cap de llista. A partir d'aleshores, i agafant-se als mals resultats electorals obtinguts pel PSOE, Díaz va iniciar una batalla per descavalcar-lo des de l'ombra. I ho va aconseguir en aquell comitè federal del passat 1 d'octubre que va acabar amb el partit obert en canal i facilitant la investidura de Mariano Rajoy.
Des d'aleshores, Sánchez i els detractors de Díaz l'han convidat a deixar de moure fils entre bambolines i a enfrontar-se a unes primàries. Com a líder d'una federació que conserva 45.000 militants, Díaz ha tingut capacitat d'influència sobre la gestora del PSOE a l'hora de fixar el calendari del congrés a la seva conveniència. Díaz ha retardat tant com ha pogut la convocatòria perquè sabia que la seva imatge havia quedat tocada després que se l'hagués situat com la precursora de la renúncia de Sánchez i de l'abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy. També era conscient que, estant fora del Congrés i del lideratge del partit, com més temps passés més probable era que Sánchez perdés força, si més no, a nivell orgànic.
Susana Diaz, en un acte a Sevilla. Foto: PSOE
Els càlculs d'una dirigent implacable amb la dissidència
Díaz, filla de lampista -el seu pare treballava en el manteniment de l'Ajuntament de Sevilla-, s'autodefineix precisament com "de la casta dels lampistes". Una metàfora dels consolidats tentacles que té per pilotar el PSOE des de la federació andalusa, la més poderosa del partit. La dirigent andalusa fa sempre passos endavant quan és per guanyar.
Els adversaris que ha tingut Díaz dins del propi PSOE l'acusen d'haver anat trepant posicions dins de la formació a base "d'apunyalar" a qui li feia nosa. Als 17 anys ja tenia el control de les joventuts del partit a Andalusia. Amb 25 anys va ser regidora de Joventut i Ocupació a Sevilla. Apadrinada per Griñán, va fer el salt al Congrés l'any 2004 i després va ser senadora. El 2012 va entrar al govern de la Junta i poc després va ser designada com a successora del president, al mateix temps que es feia amb les regnes de la federació andalusa del PSOE.
Taurina i amb fama de ser implacable amb la dissidència, se sent còmode en els mítings però no li agraden les rodes de premsa. Llicenciada en Dret, Díaz és especialment hàbil a l'hora de comptar censos de delegats. Va errar càlculs, però, en el congrés del 2012, en el qual va donar suport a Carme Chacón i finalment va guanyar Alfredo Pérez Rubalcaba, però ràpidament va prémer les tecles per ressituar-se amb la cúpula de Ferraz. No acceptarà cap errada més.