La via PSOE per a Catalunya: reforma de la Constitució i retorn a l'Estatut

10 de juliol del 2010. És la data en què Catalunya va començar a bullir. Un milió de persones van col·lapsar el Passeig de Gràcia de Barcelona. L'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, al capdavant. Era l'estampa d'una societat catalana indignada amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre un Estatut que havia estat refrendat. Va ser un punt d'inflexió. Han passat deu anys des d'aquella advertència de l'expresident socialista que no va ser prou escoltada mentre José Luis Rodríguez Zapatero estava a la Moncloa: "A Catalunya hi ha cabreig, recel, pessimisme que alimenten una desafecció i allunyament de la ciutadania de la política". L'avís està més vigent que mai. Lluny de solucionar-se, aquesta "desafecció" vers l'estat espanyol s'ha agreujat i el PSOE, conscient que fa tard, no vol renunciar a activar una via per intentar-la resoldre.

A la ponència marc que es debatrà en una trobada aquest dissabte i que es votarà al congrés del 17 i 18 de juny que marcarà el full de ruta d'un partit que segueix obert en canal tant des del punt de vista organitzatiu com ideològic, els socialistes inclouran una pauta per mediar amb Catalunya. A falta de secretari general -fins al maig no se sabrà si el partit estarà pilotat per Pedro Sánchez, Susana Díaz o Patxi López- ha estat la gestora l'encarregada de fer aquest esbós que pivota, sobretot, en la reforma federal de la Constitució i el retorn a aquell Estatut que va ser escapçat. 

El "no" rotund al referèndum

El PSOE no vol cap ombra de dubte i deixa clar que en cap cas donarà suport a un referèndum. Segons afirmen, el dret a l'autodeterminació està "encobert" darrere l'expressió "dret a decidir" que en el seu dia va defensar l'exlíder del PSC Pere Navarro. El pacte de Granada del 2013 va tombar definitivament la consulta legal i acordada que en aquell moment defensaven els socialistes catalans.

Un nou pacte de convivència

Els socialistes aposten per una "actualització del pacte constitucional del 78" a través de la reforma federal que van traçar a Granada i que fins ara ha estat guardada en un calaix. "Tota la ciutadania afectada (i no només una part) podria debatre i decidir de manera complexa sobre les diferents possibilitats i alternatives, de forma més compromesa i corresponsable", asseguren a la ponència marc. Ara bé, no es fixa cap tipus de calendari. Fonts socialistes reconeixen que tot depèn de la voluntat del PP d'obrir el meló constitucional, un fet que no descarten cap a meitat de la legislatura, quan esperen que s'obri una subcomissió al Congrés dels Diputats.

Aprofitar els "gestos" independentistes

En la radiografia que fa el PSOE de l'estat de la situació del conflicte entre Espanya i Catalunya asseguren que hi ha "indicis de rectificar" dins del PP i del govern espanyol per restablir el diàleg amb Catalunya i, en paral·lel, "gestos" des de l'independentisme per explorar aquesta possibilitat. Es tracta, diuen els socialistes, d'"abonar" el que consideren un "espai de trobada". 

Restaurar l'Estatut

Veus de la direcció del PSC reconeixen que des del PSOE no es va gestionar bé la sentència del TC sobre l'Estatut i una prova que des de Ferraz també ho consideren és el fet que ara es proposi "restaurar mitjançant reformes legislatives i altres mesures que no contradiguin la doctrina constitucional tots aquells elements d'autogovern que hagin resultat danyats des de la sentència sobre l'Estatut".

Abordar el memorial de greuges de 45 punts

Els socialistes també creuen que el conflicte territorial es pot apaivagar si es dialoga sobre les 45 reivindicacions que el Govern va posar sobre la taula de Mariano Rajoy i que fan referència a polítiques socials, política fiscal i financera, model de finançament, inversions o traspassos pendents.

Canvi en la política lingüística

És evident que hi ha hagut un problema històric de reconeixement de la identitat i la nació catalana. El PSOE pretén subsanar-lo, en part, fent un canvi en la política lingüística i aprovant una llei de llengües que "normalitzi" les llengües cooficials i promogui, per exemple, el DNI blingüe a qualsevol comunitat i les webs institucionals en totes les llengües oficials a l'estat espanyol.