Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
UNIÓ EUROPEA

L'ex-Iugoslàvia i Turquia, els candidats a formar part de la Unió Europea

Sèrbia, Albània, Montenegro i l'antiga República Iugoslàvia de Macedònia estan a la cua per entrar a la UE, mentre que Kosovo i Bòsnia Herzegovina encara no i Croàcia ja està dins | La relació entre les institucions europees i Turquia, que sembla l'etern candidat, no travessen el millor moment

per Carla Palazzi, 26 de març de 2017 a les 18:07 |
Turquia, Sèrbia, Albània, Montenegro i l'Antiga República Iugoslàvia de Macedònia a la cua per entrar a la UE | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va prometre que sota el seu mandat, que arribarà fins al 2019, cap país entraria a la UE però això no significa que no hi hagi països considerats com a candidats per entrar al club europeu. Els estats que fan cua per entrar són Turquia, Sèrbia, Albània, Montenegro i l'antiga República Iugoslàvia de Macedònia. Kosovo, que no està reconegut per Espanya, i Bòsnia Herzegovina encara no són candidats però han començat a realitzar els primers acords amb la UE. El país que vol entrar a la Unió ha de complir criteris polítics, econòmics i tenir la capacitat d'assumir les obligacions de ser un estat membre.

En el cas de Turquia, que és candidat des del 1999 però amb una relació directa amb la UE des de 1964, les negociacions per entrar a la UE van començar el 2005. L'últim gran acord entre les dues parts es va firmar fa un any: on Turquia reforçava el control fronterer per evitar l'entrada de refugiats a Europa a canvi de reactivar les negociacions d'adhesió a la UE.


La Unió Europea va condemnar l'intent de cop d'Estat del passat juliol a Turquia, reiterant el seu complet suport a les institucions democràtiques del país. Però també ha posat sobre la taula les seves inquietuds sobre la repressió, sobretot les purgues al sistema judicial i l'atac als mitjans de comunicació i periodistes, que està fent el govern d'Erdogan arran del cop. El 16 d'abril se celebra un referèndum que està causant més d'un problema diplomàtic entre Europa i Turquia.

Pel que fa a Turquia, el que més preocupa és la corrupció i l'alt percentatge d'atur, sobre tot juvenil i entre les dones. També la violència de gènere, la discriminació, el discurs d'odi contra les minories i els crims d'odi i violacions dels drets del col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals). A més, la UE insisteix que les mesures antiterroristes, sobretot a l'est del país on viuen els kurds, han de respectar els drets humans.

L'ex-Iugoslàvia i les seves semblances

Els països que formaven l'antiga Iugoslàvia, amb l'excepció d'Eslovènia i Croàcia, que formen part de la UE des del 2004 i el 2013 respectivament, comparteixen una sèrie de problemes que per la Unió s'han de resoldre abans d'avançar en les negociacions. En termes polítics, la UE demana més esforços i recursos per la lluita anticorrupció i promoure la llibertat del sistema judicial, que es troba molt coaccionat i limitat pel polític, així com rebaixar el nombre de casos judicials pendents (a Sèrbia arriben gairebé al milió). Pel que fa a l'economia, s'exigeix la disminució de l'economia informal, el control del deute públic i rebaixar l'atur, sobretot el juvenil.


En l'àmbit social, el que es reclama és enfortir les lleis i la prevenció contra la violència domèstica, una millora del nivell i la qualitat educativa i lleis més dures per combatre el canvi climàtic. Segons les directrius europees, els Balcans també han d'augmentar la lluita contra el crim organitzat tant a escala policial com judicial, posant el focus en el tràfic de persones i drogues, el blanqueig de diners, finançament al terrorisme i la confiscació de béns. Així com l'increment dels controls fronterers per evitar els crims transnacionals i el control del flux massiu de refugiats.

En l'apartat de drets humans, els països haurien de focalitzar-se en l'erradicació de la discriminació dels grups més vulnerables, sobretot la comunitat gitana i els discapacitats. Les presons, que segons estan saturades, no compleixen els requisits ni els estàndard dels tractats internacionals.
 
Algunes de les recomanacions i observacions de la UE per l'any 2016
ALBÀNIA (candidat des del 2014)

* El sistema electoral, que està pendent de reforma, té algunes deficiències com falta d'imparcialitat i transparència de les finances de campanya. El país es posarà a prova en les pròximes eleccions parlamentàries del 18 de juny.
* S'estan aplicant procediments de contractació dels funcionaris més transparents. Però és fonamental avançar per consolidar una administració més eficient, despolititzada i professional.
* Es necessiten esforços substancials per augmentar la capacitat administrativa dels governs locals per portar a terme les seves competències i proporcionar-los els recursos financers suficients.
* Incrementar els ingressos fiscals a través d'impostos per tal de disminuir el deute públic. Una manera de fer-ho seria reduir l'economia informal, que suposa més d'un terç del Producte Interior Brut.
* La policia es va modernitzar i la cooperació amb autoritats internacionals es van intensificar. Però es demana un treball conjunt entre la policia i la fiscalia per desmantellar més eficaçment les xarxes delictives.

MACEDÒNIA (candidat des del 2005)

* Segons l'informe de la UE, el país pateix una cultura política divisiva i una falta de capacitat de compromís. L'any 2015 va viure una greu crisi política quan es va descobrir un cas d'escoltes il·legals a ciutadans del país. Els principals partits polítics van arribar a un acord i es van realitzar eleccions parlamentàries el passat desembre però encara no s'ha format govern.
* Durant la crisi política, va haver-hi seriosos desafiaments a la governabilitat democràtica del país. Els òrgans independents de regulació, supervisió i assessorament no van poder dur a terme les seves funcions de manera proactiva.
* Les organitzacions de la societat civil van denunciar que estaven sent objecte de dures i desproporcionades crítiques per part de polítics i certs mitjans.
* L'economia està poc diversificada i la indústria produeix principalment productes de poc valor.
* S'han de millorar les condicions de les carreteres i el sistema de transport en general.

MONTENEGRO (candidat des del 2010, les negociacions van començar el juny del 2012)

* Tot i la persistent polarització de l'entorn polític, el país ha demostrat la capacitat d'arribar a acords entre el govern i sectors de l'oposició. No obstant això, es necessita una forta voluntat política per abordar eficaçment la despolitització del servei públic i l'ajust de la dimensió de l'Estat.
* S'han fet alguns progressos per enfortir el funcionament dels mercats financers i laborals, així com una millora de l'entorn empresarial. Les inversions en infraestructura i turisme són el principal suport a l'activitat econòmica.
* Preocupa el ràpid augment del deute públic i els elevats dèficits fiscals.
* Montenegro utilitza l'euro com a moneda. Això provoca que el país no disposi d'instruments de política monetària.
* Ha firmat el Tractat de París per combatre el canvi climàtic però no l'ha ratificat, cosa que hauria de fer. També ha de ratificar el tractat Sèrbia.

SÈRBIA (candidat des del 2012, les negociacions van començar el gener del 2014)

* Es van aconseguir bons progressos per abordar algunes debilitats polítiques, en particular respecte al dèficit pressupostari i la reestructuració de les empreses públiques.
* Segons les institucions europees, les eleccions presentaven diferents opcions als votants, es van portar a terme d'acord amb la llei i mantenien les llibertades fonamentals. Tot i això, van senyalar que la cobertura als mitjans de comunicació era massa esbiaixada.
* S'han de seguir amb els esforços per normalitzar les relacions amb Kosovo.
* Les amenaces, la violència i la intimidació contra els periodistes segueix sent un motiu de preocupació. Així com la influència política i econòmica sobre els mitjans.
* El Fiscal del Tribunal Penal Internacional per l'ex-Iugoslàvia (TPII) va informar que el país s'ha apartat del camí de la plena cooperació amb el TPII. Es refereix en particular a la no entrega de tres ciutadans serbis acusats de desacatament al tribunal. El compromís de Sèrbia de treballar per la cooperació regional i la reconciliació ha d'incloure la preparació per assumir el seu passat recent i fer tot el possible per establir un ambient propici per fer front a tots els crims de guerra.
* Encara falta l'aplicació d'una legislació sobre el tracte de les persones detingudes sota custòdia policial i les penes per maltractaments i tortura continuen sent insuficients. A més, un gran nombre de persones amb discapacitats mentals i psicosocials, incloses les persones d'edat avançada, estan involuntàriament internades en institucions psiquiàtriques i no s'ha avançat en la desinstitucionalització.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació