24
de març
del
2017
Actualitzat
a les
11:20h
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha instat aquest divendres patronals, sindicats i administracions a pactar un salari mínim de ciutat o de l'àrea metropolitana que no estigui per sota dels 1.000 euros. "No ens podem permetre que ningú a Barcelona guanyi menys de 1.000 euros per la seva feina, i a partir d'aquí pot ser més", ha defensat Pisarello durant la inauguració de la jornada Viabilitat i repercussions de l'establiment d'un salari mínim de ciutat.
En tot cas, el tinent ha recordat que de moment aquesta és una competència estatal, alhora que ha remarcat que les administracions no poden substituir la negociació col·lectiva. És per això que ha apostat per una reforma legal, de l'Estatut dels treballadors, que permeti una negociació entre Generalitat, ajuntament i agents econòmics, o si més no que puguin establir una retribució "de referència".
Pisarello ha inaugurat aquest divendres al Col·legi d'Economistes una jornada sobre el salari mínim de ciutat organitzada per l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana i el Consell Econòmic i Social de Barcelona. L'objectiu és promoure el debat amb els agents socials i econòmics i per això es crearà un grup de treball on participaran patronals, sindicats, consistori i AMB. Durant la jornada s'han presentat diversos estudis, entre ells el titulat "Càlcul del Salari de Referència a l'Àrea Metropolitana de Barcelona", elaborat per la consultora Daleph.
Aquest treball estima que el salari a l'àrea metropolitana hauria de situar-se en 1.048 euros bruts perquè una persona adulta pogués satisfer les seves necessitats bàsiques i viure-hi dignament. La xifra pujaria fins als 1.088 en el cas de Barcelona ciutat d'acord amb les diferències de preu dels principals ítems analitzats, com el transport, l'habitatge, l'educació o l'alimentació.
Un salari inferior a 1.000 euros "no és bo"
En aquesta línia, Pisarello ha opinat que un salari de ciutat inferior a 1.000 euros "no és bo pel treball i no és bo per a l'economia", perquè disminueix la productivitat i també la capacitat de consum. A això li ha sumat la importància de la cohesió social per mantenir una societat segura, un dels elements que més es tenen en compte a l'hora d'atraure inversions.
Ha constatat que en aquest punt hi ha una dificultat competencial, perquè la qüestió salarial és cosa de l'Estat, però ha proposat que Generalitat, Ajuntament i agents econòmics i socials estableixin com a mínim un salari de referència mentre la competència no pugui ser autonòmica.
De tota manera, ha insistit que tot i que les administracions han de tenir el seu paper, "no poden substituir la tasca que han de fer els sectors socials i econòmics", que són els encarregats de la negociació col·lectiva.
Pisarello sí que ha remarcat que per defensar aquest salari, les administracions primer han de ser "creïbles", i ha apuntat que en el cas de l'Ajuntament, els sous més baixos estan per sobre dels 1.400 euros. També ha recordat que properament se signarà el decret d'alcaldia per incorporar clàusules socials a la contractació pública, com per exemple premiar aquelles empreses que paguin per sobre dels convenis establerts.
En tot cas, el tinent ha recordat que de moment aquesta és una competència estatal, alhora que ha remarcat que les administracions no poden substituir la negociació col·lectiva. És per això que ha apostat per una reforma legal, de l'Estatut dels treballadors, que permeti una negociació entre Generalitat, ajuntament i agents econòmics, o si més no que puguin establir una retribució "de referència".
Pisarello ha inaugurat aquest divendres al Col·legi d'Economistes una jornada sobre el salari mínim de ciutat organitzada per l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana i el Consell Econòmic i Social de Barcelona. L'objectiu és promoure el debat amb els agents socials i econòmics i per això es crearà un grup de treball on participaran patronals, sindicats, consistori i AMB. Durant la jornada s'han presentat diversos estudis, entre ells el titulat "Càlcul del Salari de Referència a l'Àrea Metropolitana de Barcelona", elaborat per la consultora Daleph.
Aquest treball estima que el salari a l'àrea metropolitana hauria de situar-se en 1.048 euros bruts perquè una persona adulta pogués satisfer les seves necessitats bàsiques i viure-hi dignament. La xifra pujaria fins als 1.088 en el cas de Barcelona ciutat d'acord amb les diferències de preu dels principals ítems analitzats, com el transport, l'habitatge, l'educació o l'alimentació.
Un salari inferior a 1.000 euros "no és bo"
En aquesta línia, Pisarello ha opinat que un salari de ciutat inferior a 1.000 euros "no és bo pel treball i no és bo per a l'economia", perquè disminueix la productivitat i també la capacitat de consum. A això li ha sumat la importància de la cohesió social per mantenir una societat segura, un dels elements que més es tenen en compte a l'hora d'atraure inversions.
Ha constatat que en aquest punt hi ha una dificultat competencial, perquè la qüestió salarial és cosa de l'Estat, però ha proposat que Generalitat, Ajuntament i agents econòmics i socials estableixin com a mínim un salari de referència mentre la competència no pugui ser autonòmica.
De tota manera, ha insistit que tot i que les administracions han de tenir el seu paper, "no poden substituir la tasca que han de fer els sectors socials i econòmics", que són els encarregats de la negociació col·lectiva.
Pisarello sí que ha remarcat que per defensar aquest salari, les administracions primer han de ser "creïbles", i ha apuntat que en el cas de l'Ajuntament, els sous més baixos estan per sobre dels 1.400 euros. També ha recordat que properament se signarà el decret d'alcaldia per incorporar clàusules socials a la contractació pública, com per exemple premiar aquelles empreses que paguin per sobre dels convenis establerts.