«Autobiografia de Catalunya», la memòria d'un país que mai no ha perdut la veu

Enciclopèdia Catalana publica un extens llibre a cura de l'historiador Daniel Venteo, amb més de 900 imatges procedents dels arxius més importants d’Europa i dels Estats Units | "Aquesta és l'obra que hauria de ser a totes les llars catalanes", afirma l'autor

Daniel Venteo, autor d'«Autobiografia de Catalunya»
Daniel Venteo, autor d'«Autobiografia de Catalunya» | Jordi Jon Pardo
26 de març del 2017
Actualitzat el 27 de març a les 19:15h
"Volem que sigui el propi país qui s'expliqui a si mateix", detalla Daniel Venteo, historiador i curador d'Autobiografia de Catalunya. El llibre és una obra extensa, minuciosa, que fa parlar un país en primera persona. "És, també, la primera gran obra sobre documents catalans històrics", rebla. En total, mostra i explica uns 900 documents, molts d’ells inèdits, que expliquen els símbols nacionals, les institucions més antigues, la vida quotidiana i els fets més transcendents de la història del país.
 
Per fer-ho possible, Venteo ha cercat tresors documentals en més de 170 arxius catalans i internacionals, com l'Arxiu Nacional de Catalunya, Xarxa d’Arxius Comarcals, Arxius Secrets del Vaticà, Biblioteca Nacional de França, Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Biblioteca de Karlsruhe o l’Ashmolean Museum d’Oxford. "Si només haguéssim fet la història des dels arxius oficials, seria esbiaixada. Per això hem anat a molts llocs, també als Encants", subratlla. "Al Vaticà, per exemple, hi vam trobar el periòdic més antic de la nostra història, La Gazeta de Barcelona".
 
El llibre és una gran història social de Catalunya "feta per les persones que han escrit els documents". La proposta, des del mateix plantejament, ja és innovadora. "Hem volgut fer una obra honesta –continua Venteo–, que mostrés els documents, sense oferir cap tesi". Un fet que no omet que Autobiografia de Catalunya sigui una "obra patriòtica". "Ho és perquè apel·la als sentiments del propi lector i perquè recull els tresors de la nostra història, i perquè va més enllà dels símbols, tot donant el protagonisme a la gent.
 

Daniel Venteo a l'entrevista per NacióDigital. Foto: Jordi Jon Pardo

 
El llibre on Catalunya s'explica a si mateixa

"És una obra que hauria de ser a totes les llars catalanes", afirma, amb complicitat, Venteo. També és una obra valenta, "perquè a través d'aquest centenar de temes, es tracten les petites coses de la vida quotidiana. "Ens ha interessat fer un objectiu macro sobre la història de Catalunya, per això parlem de la cultura, del lleure, dels esports, de l'electricitat, d'un centenar de temàtiques estructurades en deu grans blocs". Entre les singularitats, cal destacar que quatre de cada deu documents son inèdits. "Per exemple, el certificat de defunció de Walter Benjamin, conservat al registre civil de Portbou". Entre moltes altres curiositats.
 
Una d'elles, la que ens permet descobrir quan es cita per primera vegada Catalunya pel seu nom. "És al segle XII, en un document que mostrem en primícia, gràcies al format generós de l'obra, que ens permet gaudir visualment de documents inèdits i pràcticament en el seu format original". En aquest cas, el llibre mostra tres fonts: l'Homenatge a Catalunya, d'Orwell; el primer mapa encarregat per la Generalitat, del 1602; i el document del segle XII. "M'interessa provocar el contrast en el lector, amb una mateixa temàtica i diferents tipologies". Al capdavall, tot un munt de textos i que parlen de la condició diversa i plural de la història d'un país que mai no ha perdut la veu.
 
L'edició és acurada i pulcra, amb imatges d'alta qualitat i referències sense ser carregoses, al punt per al lector inquiet i curiós. Entre les característiques, el fet que cada doble pàgina sigui una unitat conceptual, concebent l'obra amb un gran atractiu visual i una realització editorial de luxe. "Han estat dos anys de treball intens que tenen un final immillorable", afirma Venteo. "Aquesta és una obra honesta, perquè mostra els documents i no els magnifica. Simplement els oferim a la lectura i prou. Són, al capdavall, la il·lustració de la història de Catalunya d'una altra manera, amb l'interès d'arribar al gran públic".

Arxivat a