Saló de l'Ensenyament

Les incògnites de la transformació educativa amb la tecnologia

L'ITWorldEdu, coincidint amb el Saló de l'Ensenyament, debat sobre com les TIC poden millorar la tasca educativa | “En dos anys, la selectivitat hauria d’incorporar elements digitals per avaluar la prova", assegura el professor Jordi Musons

per Karma Peiró, Barcelona, 23 de març de 2017 a les 16:55 |
Saló de l'Ensenyament 2017 | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fer classe amb tauletes o amb el mòbil com a eina per l’aprenentatge ja és una realitat a moltes escoles catalanes, i anirà a més en els pròxims anys. Si abans hi havia una assignatura d’informàtica i els alumnes acudien a "la sala d'ordinadors", ara s’intenta que la tecnologia estigui a tot arreu i que serveixi de suport, de manera transversal, a totes les assignatures. Tot i així, encara hi ha moltes incògnites sobre si s'està aplicant la millor metodologia perquè els més joves desenvolupin les habilitats que necessitaran en una societat futura plenament tecnològica. 

La Generalitat ja fa anys que impulsa l’Agenda Digital en la qual s’explicita un conjunt d’estratègies amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), d’acord amb el programa europeu dedicat a la innovació, l’Horitzó 2020.


Ben aviat veurem més programació informàtica i robòtica en els continguts formatius per desenvolupar habilitats, intel·ligències i competències bàsiques. I l'Informe "Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils?", elaborat per la Fundació Jaume Bofill, UNESCO i MSchools, ja incorpora la idea que "amb l’augment de l’accés popular a la informació en qualsevol lloc i moment, l’educació està sent desafiada i les relacions entre l’educació, la societat i la tecnologia són ara més dinàmiques que mai".
 

Joves al Saló de l'Ensenyament de Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo


La tendència indica que els mòbils desterraran molt aviat els ordinadors i, per fi, es deixarà enrere la polèmica de la distracció, per convertir-se en un aliat del professorat, un instrument per avançar en el coneixement formatiu. “Els mòbils ja es fan servir dins i fora de l’escola, quan el professor organitza una sortida a un museu o a una ruta històrica, la gamificació, la realitat augmentada i la virtual són tecnologies estrella que compten amb la màxima acceptació dels joves”, ha explicat a NacióDigital la presidenta del Cluster Edutech, Elisabet Marill, un dels organitzadors de la ITWorldEdu.

Aquesta agrupació va començar amb 18 empreses que operen a Catalunya i avui ja són 40, que es dediquen a desenvolupar programari, però també continguts formatius digitals, i plataformes virtuals per posar notes, captar emocions dels alumnes o gestionar la qualitat de l’aprenentatge. "Ara l’evolució és cap a eines que permeti als professionals de l'educació fer processos d’ensenyament i aprenentatge de manera diferent". 


L'ITWorldEdu és l’esdeveniment de referència de l’ensenyament amb el suport tecnològic. La novena edició ha coincidit aquests dies amb el Saló de l’Ensenyament- que s’organitza a Barcelona del 22 al 26 de març-. Amb el títol: “Transformant l’escola”, les sessions i conferències d’enguany han girat entorn de les millors pràctiques per aplicar la tecnologia a la tasca educativa, quin és l’impacte d’aquestes experiències pedagògiques sobre l’aprenentatge, i com s’hauria de continuar formant el professorat per adaptar-se a les últimes tendències tecnològiques. 
 

Elisabet Mirall, presidenta del Cluster Edutech. Foto: Eurecat


El futur del sistema educatiu implica programes d’aprenentatge personalitzats, amb una transversalitat de continguts i una connexió directa entre el que s’ensenya a l’aula i allò que els alumnes aprenen fora d’ella. Segons va explicar en una sessió el catedràtic de Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona, César Coll, “les tecnologies digitals obren la porta a una gran quantitat de recursos educatius d’enorme qualitat, que poden promoure la curiositat dels alumnes i ensenyar-los el que volen aprendre”.   

D’altra banda, Miquel Àngel Prats, membre del comitè científic de l'ITWorldEdu, va destacar que hi ha molt interès per la Flipped-Classroom (o classe invertida, on els alumnes aprenen des de casa amb suport virtual), la gamificació, l’aprenentatge cooperatiu, el basat a resoldre problemes i en els projectes de treball. “També s’ha detectat la urgent necessitat d’investigar quin és l’impacte real de les experiències pedagògiques amb suport tecnològic. I continuar formant al professorat en metodologies i processos d’avaluació amb eines digitals”.  
 

Saló de l'Ensenyament 2017 Foto: Jordi Jon Pardo
 

Com fer aquest camí?   

NacióDigital ha conversat amb diferents professors de primària i secundària per conèixer de quina manera fan front a la revolució tecnològica dins de les aules i la reacció dels alumnes. 

“El moment disruptiu va ser a partir del programa que va impulsar la Generalitat l’1x1, el 2009-10. No va ser un gran èxit, s’ha de dir, perquè no va funcionar igual a tots els centres, però va sacsejar a la comunitat educativa”, explica Jordi Musons, director de l'escola Sadako. “Sí, però a nosaltres, ni tan sols ens van arribar els portàtils. Així que difícilment podem explicar l’experiència", es queixa l’Anna Albalat, professora de Tecnologia de secundària de l'Institut Ernest Lluch.  

"Fa nou anys, a la primera edició de l'ITWorldEdu, la tecnologia a les escoles era una desconeguda. El pla 1x1 ens va fer reaccionar a tots: tant al sector empresarial com a les escoles. No va anar bé per a tots els centres però van millorar les connectivitats, el wifi, les plataformes d'autoavaluació, els llibres de text digitals, les eines administratives, etc.", recorda la presidenta del Cluster Edutech. 
 

D'esquerra a dreta, Anna Albalat, Manel Sayrach, Jordi Mussons i Jordi Bermúdez. Foto: NacióDigital

 
Manel Sayrach, professor de secundària explica que "introduir la tecnologia a l'aula hauria d'implicar un canvi metodològic. S'ha de fer un esforç per saber de quina manera els hem d'ensenyar perquè aprenguin. No es tracta només d'una moda". Jordi Bermúdez té alumnes d'11 anys i comenta que ja no parlem com fa sis o set anys de crear blocs. "Ara la tecnologia està present de manera transversal a totes les aules i són un recurs per millorar l'aprenentatge". 

Aprendre amb el mòbil a l'aula

L'Anna Albalat explica que al seu centre el mòbil es fa servir per aprendre anglès, per editar textos des del Drive de Google, o per fer fotografies, vídeos, àudios com a suport d'un treball. "També els plantegem problemes d’electrònica, que posen dins d’un kahoot (una eina digital gamificada). Des del mòbil creen els problemes, avaluen als companys, juguen, posen una puntuació i tot està redactat en anglès. Així potenciem el treball en equip, aprenen a resoldre, i integren la gamificació i la competitivitat". 
 

Joves al Saló de l'Ensenyament de Barcelona. Foto: Jordi Jon Pardo


"Abans el món no canviava tan de pressa"

Quan preguntem als educadors quin món pensen que tindran els joves que ara estan formant, la resposta és una incògnita però tots tenen clar que aquest serà plenament tecnològic. "Sabem que hem de donar-los recursos per a ser capaços d'adaptar-se i resoldre conflictes. Preparar-los per a una única professió ja no té cap sentit", explica Jordi Bermúdez. "Nosaltres ens hem hagut d'espavilar perquè ningú ens va ensenyar. Abans el món no canviava tan de pressa. Aprenies un ofici i costava molt adaptar-se a un altre", afegeix. 

La professora de Tecnologia de secundària, Anna Albalat, està convençuda que "els hem de preparar per a que siguin flexibles i s'adaptin a qualsevol situació i feina. I hem de trencar tòpics. Al febrer, vam celebrar una Jornada STEM (per potenciar la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques), per trencar estereotips. "No totes les infermeres han de ser dones, ni tots els científics homes". 

El director del centre, Jordi Musons, proposa donar "fonaments universals, que s’ho passin bé aprenent per fomentar la creativitat, la flexibilitat i el treball en equip. Per què serveix l'escola, si no? Perquè aprenguin a ser ciutadans de ple dret i responsables. El futur ara passa per utilitzar l’eina que cada nen té a la seva butxaca, el mòbil, que és un ordinador molt potent. Però no tots els centres són encara conscients de la capacitat educativa d'aquests aparells". 
 

Saló de l'Ensenyament 2017. Foto: Jordi Jon Pardo


Noves propostes educatives

Estem en un moment de transició educativa i molts joves reben a les escoles una formació amb suport tecnològic i noves metodologies que canvien el sistema convencional. De fet, propostes com Escola Nova 21 -basat més en l'aprenentatge per potenciar la creativitat, el treball en equip i la reflexió- comencen a ser un referent a Catalunya. La iniciativa és pionera a Europa i aplega una trentena de centres públics, concertats i d'alta complexitat. 

Està clar que la tecnologia és l'instrument per arribar a adquirir les competències que es reclamen des d'aquestes propostes innovadores i que tot aquest esforç provocarà canvis en els pròxims anys. "Amb Internet ja no cal memoritzar tant. És més important que aprenguin criteris per seleccionar bona informació, contrastar-la, verificar-la, interpretar-la i ser crítics", afegeix Bermúdez. "A dos anys vista, la selectivitat hauria d'incorporar una eina digital complementària per avaluar. La podrem fer tan complexa com vulguem, serà competencial i no memorística, que ja no és tan important. Si no fem això, fracassarem", complementa Musons. 
 
Aquestes són algunes de les qüestions que s'estan plantejant els educadors de primària i secundària a Catalunya. No obstant això, l'accés a les universitats i els estudis superiors no sempre van a aquest ritme. "S'estan fent grans esforços", puntualitza Miquel Àngel Prats, "però va a un altre ritme". Entre les conclusions de l'ITWorldEdu d'enguany, aquest pedagog també vol destacar que va guanyant força la creació de nous espais laboratori a les escoles, amb fenòmens com el Do It Yourself i la cultura maker a partir de la impressió en 3D.

I la conclusió: "Queda una mica per recórrer. Hem guanyat molt, però encara s'ha d'avançar més. La connectivitat és un dels temes obstacle, incorporar més els dispositius mòbils, i superar la resistència que hi ha per part de mestres al voltant d'aquest tema".
 

Joves al Saló de l'Ensenyament. Foto: Jordi Jon Pardo

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació