21
de març
del
2017
Actualitzat
el
22
de març
a les
7:06h
Una estelada, en una manifestació independentista. Foto: Jordi Jon Pardo
Prop de 500 professionals del dret han signat un document en què es defensa el dret a decidir. El text, que porta per títol "Manifest en favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya", comença dient que més de dues terceres parts dels catalans ha reclamat de forma repetida un referèndum per decidir el seu futur. Segons els signants, ell dret ha de facilitar la resolució del conflicte polític. El marc constitucional, en un estat democràtic, ha de facilitar una sortida política, com ha passat al Canadà amb el Quebec i al Regne Unit amb Escòcia.
El manifest recorda que la Constitució espanyola reconeix el principi democràtic com a base del sistema polític, i no exclou de la legalitat grups que tenen una idea diferent del model territorial. Per això reclamen la celebració d'un referèndum sobre el futur de Catalunya. "Una negativa continuada de l'Estat legitimaria altres vies per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur".
El dret, expressen els signants, no pot ser mai un mur per a la consecució de la voluntat ciutadana, "ha de ser l’eina capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència". Amb aquest plantejament, aquests juristes se situen a les antípodes dels qui avui mateix ha presentat el col·lectiu Llibertats, amb dues-centes signatures, que rebutja de ple tota iniciativa que xoqui amb el marc constitucional vigent.
Entre els impulsors -molts d'ells del Col·lectiu Praga- hi ha figures de molt de prestigi en el seu camp, com Abel Pié, president del Consell de l'Advocacia Catalana entre 2014 i 2015, Joaquim Ferret, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB, Enric Argullol, qui va ser el primer rector de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, els catedràtics de Dret Constitucional de la UB Joan Vintró i Enoch Albertí, Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, els advocats Marc Marsal i Gemma Calvet, l notari Eladi Crehuet, ex-membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, Mercè Barceló, catedràtica de dret Constitucional de la UAB i el lletrat de l'Ajuntament de Barcelona Josep Pagès, entre d'altres.
Col·lectiu Maspons i Anglasell, nova plataforma de juristes sobiranistes
Aquest dijous es presentarà a l'Ateneu Barcelonès el col·lectiu Maspons i Anglasell, format per professionals del dret que volen que el model jurídic de la futura República no sigui l'imposat des de l'Estat, tributari del dret francès, sinó hereu de l'originari en el dret públic català, inspirat en l'anglosaxó rule of law. Els seus promotors, alguns dels quals han signat també el manifest a favor del referèndum, han agafat el nom de Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966), jurista rellevant.
Manifest Referèndum by naciodigital on Scribd