judici al 9-N

Mas, Ortega i Rigau recorren la sentència del 9-N per inconstitucional

Els motius del recurs de l'expresident català es basen en la vulneració de diversos drets fonamentals com la tutela judicial efectiva o la llibertat ideològica

per Isaac Meler / Oriol March , 21 de març de 2017 a les 13:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rigau, Mas i Ortega sortint del TSJC, aquest divendres. Foto: Isaac Meler


L'expresident de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau han anunciat que interposaran un recurs de cassació contra la sentència del judici al 9-N davant del Tribunal Suprem (TS) al·legant que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és inconstitucional. Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, Ortega a un any i nou mesos i Rigau a un any i mig per participar en l'organització del procés participatiu del 2014. La Fiscalia Superior de Catalunya també va anunciar la seva intenció de recórrer contra la decisió judicial perquè va absoldre els ex-dirigents del delicte de prevaricació.


El recurs presentat per la defensa de Mas al qual ha tingut accés NacióDigital invoca set infraccions de llei, per un trencament de forma i cinc infraccions de normes constitucionals. Més concretament, l'advocat de l'expresident, Xavier Melero, indica que s'han infringit els drets a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a un procediment judicial públic amb totes les garanties. També afegeix que s'ha vulnerat la irretroactivitat del dret penal, la igualtat, la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió.

La defensa de Mas també apunta que en el judici al TSJC hi va haver "error en l'apreciació de la prova" consistent en l'Informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, "La consulta sobre el futur polític de Catalunya", de 6 d'octubre de 2014.


Apel·lació a drets fonamentals

Fonts properes a l'expresident expliquen que la línia argumental del recurs es basa en l'apel·lació a drets fonamentals perquè "no es va fer res que contravingués la llei". és que apel·lem als drets fonamentals i que no vam fer res que contravingués la llei. "No estem d'acord en haver desobeït", assenyalen.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació