Irlanda del Nord: perfil

​Martin McGuinness, de les humiliacions de Derry a la pau negociada

Dirigent de l'IRA en la seva joventut, va esdevenir un dels principals arquitectes dels Acords de Divendres Sant que van posar fi a la guerra a Irlanda del Nord

​Mor als 66 anys Martin McGuinnes, històric dirigent del Sinn Féin irlandès

| 21/03/2017 a les 09:58h
Especial: Els perfils de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, Sinn Féin, Martin McGuinnes, Irlanda del Nord, perfil
Martin McGuinness encaixant la mà amb Isabel II | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha poques imatges que puguin superar aquell instant de l’any 2007 en què Martin McGuinness i Ian Paisley es van haver de seure junts, es van donar la mà i, en un moment determinat, van fer-se alguna broma i van somriure. Les forces més representatives de les dues comunitats enfrontades als comtats de l’Ulster, els nacionalistes del Sinn Féin i els unionistes del DUP, el Partit Democràtic de l’Ulster, encaixaven unes mans que havien estat tacades de sang per un conflicte sorgit de l’ocupació britànica i que arrossegava dècades de violència. Els dificilíssims Acords de Divendres Sant del 1998  havien posat les bases per una entesa històrica.

Els acords establien que Irlanda del Nord seria governada per un executiu de coalició i que la primera força ocuparia el càrrec de primer ministre i la segona el de vice-primer ministre. Això va fer possible el que uns pocs anys abans hagués semblat increïble: veure en un mateix govern Paisley i McGuiness, el reverend anglicà, fonamentalista i unionista radical, més que proper a les organitzacions paramilitars pro-britàniques, i l’antic dirigent de l’IRA, braç armat del Sinn Féin que havia aposta per la política per intentar resoldre un conflicte sense solució.          

Un noi de Bogside

Nascut a la ciutat de Derry el 1950, en una familia de set germans, la vida de McGuinness exemplifica bé el clima que es vivia a Irlanda del Nord fins als acords de pau que ell va fer possible. La ciutat, amb una clara majoria catòlica irlandesa, vivia sotmesa al domini de la minoria protestant unionista, i el jove Martin era testimoni de les humiliacions dels ocupants. El mateix nom de la ciutat ja era un camp de batalla. Els unionistes l’anomenen Londonderry. Els irlandesos, Derry. Martin va créixer al barri de Bogside, un dels més característics de la vida en la comunitat catòlica en aquells anys. Nacionalisme irlandès, fe catòlica i classe humil solen donar-se la mà a l’Ulster. McGuinness va comprovar el pa que s’hi donava quan va buscar la seva primera feina, com a mecànic. “Com et dius?, a quina escola has anat?”. I després: “Fot el camp!”.

Com molts joves nacionalistes, encerclats per un entorn de greus dificultats econòmiques, acostar-se a l’IRA era un camí de resposta i alhora de recerca de la dignitat de la seva comunitat. Amb poc més de vint anys, ja era un jove quadre de l’IRA, l’Exèrcit Republicà Irlandès, en guerra oberta contra els paramilitars i les forces d’ocupació britànica. El 1969, va ser testimoni d’una forta repressió al seu barri de Bogside. El 1972, es va produir el Diumenge de Sang, quan tretze civils de la comunitat irlandesa foren assassinats per tropes britàniques per manifestar-se pacíficament reclamant drets civils i l’alliberament de persones empresonades acusades de pertànyer a l’IRA. Va ser a Derry, un 30 de gener que va quedar en la memòria de la comunitat catòlica per sempre.

McGuinness ja era un dels principals comandants de l’IRA, però ja en aquell temps va mostrar condicions polítiques. Junt amb el seu cap, Gerry Adams, va anar a Londres a negociar en secret amb el govern un pla de pacificació. Governava aleshores el conservador Edward Heath. Allò no va prosperar, però McGuinness va causar una bona impressió en els interlocutors de Londres.P

No va ser fins als anys vuitanta que les negociacions es van obrir pas enmig dels atemptats i les bombes. McGuinness sempre va dir que havia estat membre de la direcció de l’IRA però que l’havia abandonat el 1974. D’altres el van acusar de continuar molts anys després com a cap de l’organització armada. En tot cas, el vincle entre el Sinn Féin que dirigia junt amb Adams i l’IRA era estret. Ell sempre va manifestar que la seva pertinença a l'IRA era un orgull.

Interlocutor de Tony Blair

Amb Tony Blair a Downing Street, es va accelerar el procés de negociacions entre totes les parts en conflicte. El paper de McGuinness va ser decisiu per portar a bon port les converses, culminades en els Acords de Divendres Sant de 1998. McGuinness va ser ministre d’Educació en el govern que es va formar, liderat pels unionistes. Després vindria la seva encaixada amb Paisley –el 2012 també va protagonitzar una imatge històrica en donar-se la mà amb la reina Elisabet II-. Desaparegut el reverend de l’escena política, McGuinness va continuar sent vice-primer ministre amb diversos dirigents unionistes, com Peter Robinson i finalment amb Arlene Foster. El seu tarannà tossut i alhora pacient –diuen que après en la seva gran afició, que era la pesca amb mosca- van donar fruits. Curiosament va ser amb Foster, més jove i amb qui no havia tingut un enfrontament en el passat, amb qui les relacions van ser més difícils.

El gener passat, McGuinness va dimitir després d’acusar la primera ministra nord-irlandesa de corrupció en un assumpte de subvencions a un pla d’energies renovables. La ruptura va suposar l’avançament de les eleccions, amb un bon resulta pel Sinn Féin (a només un escó dels unionistes). Ara l’Ulster està políticament bloquejat. La penúltima batalla de McGuinness, el combat contra el Brexit, va acabar en derrota. La decisió dels britànics el preocupava i el feia témer un agreujament de la situació a Irlanda del Nord. Però la seva sortida del govern per denunciar un afer de corrupció era també un senyal dels canvis produïts en la societat nord-irlandesa.  

Qui havia dedicat la seva joventut a la lluita armada i la seva maduresa a fer la pau, deixava l’escena per una batussa entorn un programa d’energies renovables. McGuinness mor enmig d'un bloqueig polític a Irlanda del Nord, però aquesta crisi no deixa de ser també, en una terra tan ferida per la violència, un triomf de la política.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Merci
Irlandesa, 21/03/2017 a les 15:31
+6
-2
Merci pel reportatge equilibrat i transparent. Tan de bó la premsa Britànica i Irlandesa pugui fer el mateix. Tan de bó el Martin McGuinness sigui recordat per la seva lluïta durant tota la seva vida pels drets de la seva gent i la seva estimada terra. Com a jove durant els 70s i 80s no hauria imaginat mai que una pau, per molt fràgil que fos, seria possible. Va saber perdonar i negociar. La foto recent d'ell i la Reina d'Anglaterra val molt més de 1000 paraules. Ar dheis Dé ga raibh a anam dílis.
Precisions aclaridores
Anònim, 21/03/2017 a les 16:20
+9
-2
Allò que se'n diu "catòlics, nacionalistes i republicans" i a l'oposat "anglicans i unionistes" és obviar la realitat històrica i sociològica del Nord d'Irlanda. Els Unionistes no es consideren irlandesos sinó britànics. I els Republicans es consideren Irlandesos. Un pagès unionista té la bandera britànica penjada i un pagès republicà té la irlandesa. Per què ? Doncs simplement perquè els unionistes són descendents de Colons Anglesos i Escocesos !!!!! Sí, gent ! És una Colonització i no té res a veure amb la Religió i sí amb la Comunitat Nacional a què pertany cadascú.
McGuinness coneixia perfectament la qüestió catalana.
Anònim, 21/03/2017 a les 20:54
+2
-1
Des del 1971 que n'estava informat gràcies als nacionalistes catalans que visitaven la seu del Sinn Féin.

Reposa en pau a la casa del Pare.
Paisley no era anglicà, sinó presbiterià.
Anònim, 22/03/2017 a les 01:09
+0
-0
-

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Junqueras, aclamat pels manifestants que protestaven per l'entrada de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
El cap de llista d'ERC afirma des de la presó d'Estremera que manté intactes "les ganes de servir al país" i que està il·lusionat perquè no el podran "retenir eternament rere els murs d'una presó" | No descarta cap via per implantar la República però avisa la CUP que "els ritmes i els compromisos han de ser col·lectius i assumibles per a la majoria" d'actors | Acusa Cs de ser "el projecte d'Aznar, que vol fracturar el país i dividir-lo en comunitats per raó de llengua o d'origen"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 00:18 ENQUESTA Qui ha guanyat el debat de la Sexta? Participeu a l'enquesta de NacióDigital. 
 00:18 Els principals xocs i l'1x1: així ha estat el debat a La Sexta; per Sara González i Roger Tugas.
 23:49 Xavier Domènech: "No estimes la teva terra ni estimes la seva gent quan la fas més desigual, tampoc quan la divideixes".
 23:46 Miquel Iceta demana el vot dels que volen que "el sentit comú torni a Catalunya".
 23:45 Carles Mundó: "Voteu pensant en els de l''a por ellos'. Voteu pensant en l'excés del 155".
 23:45 Josep Rull defensa una Catalunya on l'"únic límit al seu desenvolupament" sigui "la voluntat del poble.
 23:44 Xavier García Albiol reclama un PP "fort" al Parlament per fer un "canvi" que deixi l'independentisme fora del Govern.
 23:44 Vidal Aragonés assegura que la CUP és garantia, tal com s'ha demostrat des que va entrar al Parlament i fins al referèndum: "Amb la CUP passen coses".
 23:28 Inés Arrimadas promet "seny, tranquil·litat i reconciliació" i ser la "presidenta de tots els catalans".
 23:10 Xavier García Albiol afirma que "en una part de l'escola catalana s'està adoctrinant els nens" i demana a PSC i Cs si estan disposats a fer "canvis".
 23:18 ENQUESTA Qui està guanyant el debat de la Sexta? Respon l'enquesta de NacióDigital. 
 23:07 Xavier García Albiol, com va fer al debat de TVE, torna a recomanar parlar amb els taxistes.
 22:47 Carles Mundó (ERC) i Vidal Aragonès (CUP) recorden a PP i Cs que 3.000 empreses van iniciar els tràmits per traslladar el domicili social però només els han completat unes 300.
 22:39 Primera pausa per publicitat en el debat de candidats. Les intervencions de cadascú s'han situat entre els sis i els vuit minuts.
 22:33 Miquel Iceta i Inés Arrimadas critiquen els independentistes per destinar "0 euros a les escoles bressol".
 22:27 Arrimadas: "No hi ha ni una sola cosa positiva que ens hagi portat el procés. Ni una sola". La candidata de Cs aposta pel corredor mediterrani.
 22:26 PÒQUER DE CAMPANYA 17 de desembre: l'objectiu Santamaría, el rescat d'Iceta, l'ou i la gallina de Zapatero i els insults d'Albiol; per Ferran Casas.
 22:20 Miquel Iceta: "Catalunya està pitjor que fa dos anys. No té sentit prorrogar el mandat dels que l'han governat".
 22:13 Carles Mundó carrega contra Ines Arrimadas: "Doneu suport al PP gratis al Congrés, el partit més corrupte d'Europa". La candidata de Ciutadans li respon: "Vosaltres aneu amb la llista del 3%".
 22:06 Xavier Domènech (CeC) qüestiona l'agenda social de Ciutadans: "Van votar en contra de regular els lloguers abusius".
 22:04 Inés Arrimadas (Cs) adverteix sobre una victòria independentista: "És bogeria institucional, desastre econòmic i fractura social".  
 22:04 Xavier García Albiol (PP) defensa que a Espanya hi ha "separació de poders".
 22:04 Xavier Domènech (CeC-Podem) defensa un Govern sense "cap opció de dretes". "Ni Puigdemont ni Arrimadas", afirma. 
 22:03 Carles Mundó (ERC) defensa el "diàleg" i la "negociació" bilaterals amb el govern espanyol després del 21-D.
 22:02 Miquel Iceta (PSC) afirma que "no donaria suport a ERC" i exclou la investidura d'un president independentista.
 22:02 Vidal Aragonés (CUP) aposta per "construir república" i "revertir situació de pobresa" a Catalunya.
 21:38 LA CARAVANA L'«adoctrinament violent» d'en Pinxo i en Panxo a l'escola catalana; els nous irònics vídeos de campanya d'ERC, de la mà de Roger Tugas.
 21:37 Només una assessor per cada polític al debat de La Sexta: el diputat Jordi Cuminal assessora Josep Rull, el cap de comunicació a Barcelona Oriol Duran a Carles Mundó, el diputat Santi Rodríguez a Xavier García Albiol, el politòleg Adrià Porta a Xavi Domènech, el secretari d'Organització del PSC Salvador Illa a Miquel Iceta, el diputat Fernando de Páramo a Inés Arrimadas i un responsable de prema de la CUP a Vidal Aragonés.
 21:36 Josep Rull i Carles Mundó arriben al debat de La Sexta amb un llaç groc mentre que Xavier García Albiol llueix un llaç amb la senyera i la bandera espanyola.
 20:43 ENTREVISTA Oriol Junqueras respon des d'Estremera les preguntes de NacióDigital: «Com voleu que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?»; per Roger Tugas. 
 20:05 Acaba l'acampada pels presos polítics de plaça Catalunya. Els activistes a favor de l'alliberament dels dirigents independentistes empresonats han estat assentats al centre de Barcelona des de divendres.
 19:57 LA CARAVANA El fantasma d'Aznar. Contracrònica de Sara González sobre la campanya de Catalunya en Comú-Podem
 

El míting dels comuns a Blanes Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:47 La CUP intensifica la crida a mobilitzar-se davant el «monstre» extremista de Cs; informa Aida Morales des de Girona. 
 19:46 Cinc claus per entendre la campanya de Ciutadans. La possibilitat que Cs quedi en primera posició ha fet que el partit taronja opti per una estratègia conservadora. Per Pep Martí. 
 18:49 La «war room» dels «comuns»: petits xefs que cuinen des de la furgo, el Telegram o el sofà; ho explica Sara González.
 18:45 David Fernàndez carrega contra el "minotaure" de Ciutadans, a qui descriu com el "cavall de Troia" d'aquestes eleccions i el "partit de la Fiscalia, de la policia, de la patronal i de l'Ibex-35". "I en això hem d'insistir molt en aquests dies", ha clamat des de Girona.
 18:34 
 18:13 La número 1 de la CUP per Lleida, Mireia Boya, assegura des de Girona que la República catalana "serà ecologista o no serà" i carrega contra els "comuns": "Aquests ecologistes progres, moderns, que han legitimat les polítiques neoliberals".
 18:12 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 «12 de febrer: incertesa total a quatre dies de les eleccions», Pep Martí repassa, en blanc i negre, la campanya electoral de 1936. 
 18:05 L'exdiputat de la CUP Benet Salellas enceta el míting central de Girona amb el mite del Minotaure, tot assegurant que l'independentisme "ha decidit plantar cara al monstre" des de la unilateralitat "feta des de baix". 
 17:49 LA CARAVANA L'"star system" socialista. Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D; contracrònica de Jordi Bes.
 17:44 La doble concentració antifeixista i espanyolista del Pont no genera incidents greus. Els manifestants unionistes han escridassat i intentat boicotejar la lectura dels manifestos per part dels simpatitzants del CDR. Tots dos grups, separats per un cordó policial.
 17:20 ENTREVISTA Yolanda López (CeC): «Les eleccions del 21-D serviran per desemmascarar Cs». La candidata dels "comuns" per Tarragona afirma que és hora d'un canvi en el Govern i que els ciutadans es mereixen passar pàgina. Destaca que un Govern enfrontat com que hi ha hagut durant l'última legislatura al Parlament ha debilitat la força del govern català.
 16:30 LA LUPA DEL SECTOR PÚBLIC «Recuperar l'autogovern, bastir polítiques a llarg termini», anàlisi de Josep M. Vilalta.
 16:29 LA CARAVANA El PP ja tem una mala passada de la fórmula d'Hondt. Mariano Rajoy alerta que el sistema electoral és "capritxós" i que pot beneficiar l'independentisme; ho explica Isaac Meler.
 16:21 La pugna per la victòria omple els mítings de JxCat, ERC i Cs. Les dues principals candidatures independentistes voregen el miler d'assistents en cada míting, un topall que Arrimadas ha superat també en algunes ocasions. Ho explica Roger Tugas. 
 15:50 LA CARAVANA EH Bildu i el turisme polític basc, a les campanyes de la CUP i ERC. El diputat basc Mikel Otero considera "important" que Euskal Herria "entri en el terreny de joc" del procés de construcció de la República catalana; la contracrònica d'Aida Morales
 14:28 Sánchez justifica el 155 com l'«única eina» per combatre el sobiranisme i demana «votar sense revenja»; informen Joan Serra Carné i Jordi Bes.
 14:28 LA CARAVANA «Chirigotas», populisme i el cor de les tres banderes; contracrònica de Pep Martí de l'acte central de campanya de Ciutadans. 
 14:01 Rajoy avisa l'unionisme que votar Cs pot donar diputats a ERC i la CUP. El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP.
Entrades anteriors »
Darrera actualització del marcador | TV3
Irene Ramentol | 5 comentaris
01/01/1970
La 26a edició està dedicada a les malalties infeccioses
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes