Antònia Vicens, protagonista del Dia Mundial de la Poesia

L’escriptora mallorquina Antònia Vicens ha estat l’escollida per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per protagonitzar el Dia Mundial de la Poesia d'enguany i escriure'n el poema commemoratiu. "És l'estat on em trobo quan faig un vers", afirma Vicens, referint-se al text que ha fet expressament per a l'ocasió. "El poema mostra aquesta lluita. La poesia és immensa: es troba a dins de la nostra vida. Quan un poeta fa un vers es pensa que toca la vida, però només la frega".

El Dia Mundial de la Poesia se celebra cada 21 de març arreu del món i viu a Catalunya un esclat d'activitats de tota mena. En total, la ILC organitza prop de 250 actes arreu dels territoris de parla catalana, protagonitzats per diferents poetes i lectors, una xifra que palesa el creixement de l'activitat al llarg dels anys i l'interès que suscita en els amants de les lletres.

L’acte central de la jornada es celebrarà aquest mateix dimarts a l’Arts Santa Mònica, a les set de la tarda. Després de l’obertura institucional, hi haurà diferents lectures del poema en diverses llengües com ara l’urdú, el wòlof i el mandarí fetes pels traductors i per parelles lingüístiques i alumnes del programa Voluntariat per la llengua. També es llegirà en llenguatge de signes i, com que el 21 de març també és el Dia de la Síndrome de Down, a la celebració hi participarà Mireia Pons de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que llegirà el poema.

Una espurna de foc que encén el poema

El poema commemoratiu escrit per Vicens es titula La poesia, originalment escrit en català i traduït a vint llengües –alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, castellà, estonià, euskera, francès, gallec, hebreu, hongarès, italià, kurd, mandarí, occità (aranès), quítxua, romanès, urdú i wòlof–. La ILC ha editat un fulletó commemoratiu que ha estat distribuït per tot el país, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, a la xarxa de centres del Consorci per a la Normalització Lingüística i al Gremi de Llibreters.

Des del seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta (1965), Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha escrit novel·la, narrativa breu, poesia i memòries i ha estat guardonada amb els premis Sant Jordi (1967) o Ciutat de Palma (1981), entre d'altres. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2004), que rebutjà per motius polítics, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016), la Medalla d'Or de la Vila de Santanyí (2016) o la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma (2016).

La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.