PDECAT

Exèrcit propi i presència a l'OTAN: així imagina el PDECat la defensa de l'estat català

La coordinadora general del partit, Marta Pascal, assegura que el model de forces armades ha de ser "pioner" i "tecnificat" | Reclama aparcar "apriorismes" a l'hora d'abordar el debat sobre la qüestió

per Oriol March, Barcelona, 20 de març de 2017 a les 20:16 |
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, aquest dilluns en un acte de partit
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Creiem que aquest país ha de tenir un exèrcit" i "hem de ser a l'OTAN". Aquest és el posicionament inequívoc que ha fet la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, sobre quina ha de ser la política de defensa en una Catalunya independent. Pascal ha fet aquestes consideracions en una nova sessió del cicle StartCat, una sèrie de debats sectorials que la formació està duent a terme per muscular-se ideològicament camí de la conferència que se celebrarà el proper 13 de maig.

"Hem de formar part de totes les entitats que siguin part de la solució", ha destacat Pascal en una intervenció que ha arribat després que tres experts en defensa hagin apostat sense embuts per la creació d'un exèrcit català. "La política de defensa, o la fas o te la fan", ha resumit Toni Florido, membre del sector liberal del partit i expert en la matèria.


Més Mossos

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha assegurat aquest dilluns que els Mossos estan "preparats" per assumir les plenes competències en matèria de seguretat en cas que Catalunya es converteixi en un estat independent. "Però ens falten efectius", ha matisat Jané, que ha apuntat que en aquests moments hi ha vora 17.000 policies catalans i que en caldrien 18.300 per tenir el ple control de la situació. En aquest sentit, el conseller ha anunciat que després de l'aprovació dels pressupostos -es debaten definitivament demà- es convocaran 500 noves places més.

L'acte ha comptat amb la presència d'Albert Batlle, director dels Mossos, que ha estat fortament qüestionat dins de Junts pel Sí -inclosos sectors del PDECat- per haver suggerit que la policia catalana procediria a la detenció de càrrecs sobiranistes rellevants -com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- en cas que així ho ordenés la justícia. Jané ha destacat que en el llarg termini es pensa en una "fusió" entre els Mossos i les 214 policies locals existents a Catalunya, sense que això afectés l'autonomia dels cossos municipals. "Són molts els ajuntaments i els alcaldes que ens demanen més col·laboració", ha destacat, al mateix temps que ressaltava que en tot moment la seguretat privada sempre estaria sota les ordres de la Generalitat "i mai a l'inrevés".

Jané, que ha recordat que avui fa 37 anys de la victòria del "president Pujol" a les primeres eleccions autonòmiques, ha determinat que la situació d'alerta terrorista és del nivell quatre. Això vol dir que és "molt probable" que hi hagi un atemptat, i per això el 40% del temps del patrullatge dels Mossos a Barcelona es destina a la prevenció antiterrorista. "No ens ho hem de prendre a la lleugera", ha destacat el conseller d'Interior. Jané ha volgut deixar clar als membres del seu Govern que invertir en seguretat és també invertir en polítiques de benestar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació