Eleccions alemanyes 2017

Martin Schulz intentarà retornar l'SPD al centre de la política europea

Els socialdemòcrates han de convèncer l'electorat que són una opció útil després de governar amb Angela Merkel

Amb l'obertura de fronteres als refugiats, la cancellera ha esdevingut la líder de l'Europa d'acollida

Els socialdemòcrates alemanys escullen Martin Schulz com a rival de Merkel a les eleccions

| 20/03/2017 a les 12:24h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Internacional, eleccions alemanyes 2017, populisme, Martin Schulz, socialdemocràcia, SPD, esquerra europea, Alemanya
Martin Schulz amb la seva princpal rival, Angela Merkel | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els socialdemòcrates alemanys han aconseguit guanyar la primera etapa d’una cursa que se’ls pot fer llarga fins al 24 de setembre, quan la República Federal elegirà un nou Bundestag. El canvi de lideratge, l’elecció de Martin Schulz com a nou president del partit i candidat, ha estat exitós. En una organització acostumada a les ganivetades internes, que el pas de Sigmar Gabriel a Martin Schulz s’hagi fet de manera harmoniosa i amb la pràctica unanimitat interna, ja és molt.

La candidatura de Martin Schulz està ben pensada. És un candidat nou, que no està cremat pels anys de gestió de l’SPD com a soci menor d’Angela Merkel. Schulz és carismàtic, pot fer un discurs més d’oposició que el que podien intentar la resta de dirigents, la majoria dels quals ha participat en el govern federal de la gran coalició.

La socialdemocràcia europea, un desori

L’SPD engega la campanya amb moral i un rostre que sembla sincer quan somriu. Ja és molt. Però miri allà on miri, el camp de la socialdemocràcia europea és poc engrescador. Entre l’ofensiva del populisme de dretes i el “mal menor” conservador, caldrà fer un gran esforç per convèncer l’electorat que hi ha espai per una via a l’esquerra que sigui creïble sense ser demagògica. A Holanda, que acaba de celebrar eleccions, l’èxit dels liberals de dreta de Mark Rutte i l’aturada en sec de les aspiracions de la dreta xenòfoba de Geert Wilders han deixat en segon terme la patacada espectacular dels laboristes del PvdA, socis de coalició de Rutte, reduïts a força minoiritària.

Si es mira a França, encara és pitjor. L'homòleg de l’SPD, el Partit Socialista Francès, no sembla en condicions de passar a la segona volta, està fragmentat i després de les presidencials pot entrar en un procés de crisi definitiva. A Itàlia, ja fa anys que l’antic PSI va desaparèixer i el camp progressista es refugia en les sigles del Partit Democràtic, on per a ironia de la història, predominen els dirigents de procedència democristiana. Això, però, no evita que ara travessi una forta crisi interna. Els problemes del socialisme espanyol són evidents i al Regne Unit, el laborisme liderat per Jeremy Corbyn, tot i que molt més potent electoralment que els esmentats, no viu per ensurts i, enmig del Brexit, no troba el camí d’una oposició eficaç.   

Sotmesos a Merkel

Schulz es presenta com a alternativa a la cancellera i al seu partit, la Unió Cristiana Democràtica (CDU). Però farà campanya acompanyat pels dirigents que han governat amb la líder alemanya, començant pel mateix Gabriel, avui ministre d'Exteriors. El president federal és Franz-Walter Steinmeier, un altre socialdemòcrata que dirigia la diplomàcia alemanya fins al febrer, i que va ser elegit com a cap de l'Estat a l'Assemblea Federal amb els vots de la CDU com a candidat de la gran coalició.

Martin Schulz sap que ha d'avençar enmig d'esbarzers. Per aparèixer com a alternativa, ha de desmarcar-se d'algunes de les polítiques dutes a terme per l'SPD en el passat, com l'Agenda 2010, un paquet de retallades socials implementat pel darrer canceller socialdemòcrata, Gerhard Schröder.  Ja ha començat a fer-ho, tot i que amb prudència, parlant d'errors comesos. Un intent de rebutjar l'obra feta pels seus podria ser contraproduent.

Pressionats entre la CDU i l'esquerra

Ja fa anys que el Partit Social Demòcrata no és l'única opció progressista amb possibilitats. Els Verds continuen sent una alternativa en aquest espai, tot i que després d'haver governat en molts estats federats i haver-ho fet també en l'executiu federal, han perdut bona part del seu esperit rupturista. Molts electors els veuen com una força liberal però amb més consciència social i ambiental que el minoritari Partit Liberal (FDP), de posicions bastant conservadors econòmicament.

Die Linke, L'Esquerra, és l'altra força que pressiona els socialdemòcrates per la franja radical. Hereu en part de l'antic partit comunista de la República Democràtica Alemanya, ha aconseguit preservar un espai electoral rellevant, sobretot en alguns estats de l'est. La capacitat que tingui Schulz per arrabassar-li un segment del vot més popular i de protesta serà determinant.

Les limitacions de la "realpolitik"

La majoria d'analistes estan convençuts de la migradesa de possibilitats que Schulz esdevingui canceller. Ho podria ser potser en una suma hipotètica amb Die Linke i els Verds, que podria fer majoria al Bundestag. Però és difícil d'imaginar que un partit com el socialdemòcrata pogués consensuar un programa de govern a Berlín amb l'esquerra radical, encara una força "maleïda".

L'ex-president del Parlament Europeu ha de treballar dur perquè Merkel, amb la seva política d'acollida de refugiats, li ha tret part del "vot del cor". En aquests moments, la cancellera ha esdevingut el baluard de certa Europa social enfront els vents que bufen de l'Atlàntic. Merkel és vista com el vot útil pels qui defensen el projecte europeu i l'objectiu a abatre per la dreta xenòfoba, que es presenta amb les sigles Alternativa per Alemanya (AfV). Schulz haurà de saber respondre amb arguments convincents a la gran pregunta que la socialdemocràcia afronta en aquesta campanya, i que fins ara han respost malament els altres socialdemòcrates europeus: per què votar l’SPD?  

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont i el diputat danès Magni Arge, arribant a la reunió del Parlament de Dinamarca | ACN
Roger Tugas
01/01/1970
Des de Dinamarca, el president català insta l'Estat a deixar-lo tornar sense temor a ser arrestat com "la millor contribució" per avançar en la "restauració democràtica" i iniciar un procés de diàleg
Blanca Busquets acaba de publicar «La fugitiva» | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora osonenca torna a remoure els secrets d'una vida tèrbola amb una novel·la que estira el fil d'un personatge que ja apareixia a "Jardí a l'obaga"
01/01/1970
Aquesta setmana arrenquen les assemblees territorials de la quarantena de seus repartides a tot el país
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos