Gestió de l'aigua

La batalla de l'aigua a Terrassa: la gestió pública i privada exhibeixen les seves armes

Cap de setmana en què els dos bàndols han mesurat forces: l'actual gestora, Mina, va omplir el Centre Cultural en el seu 175è aniversari, mentre que el clam popular per la municipalització s'ha manifestat pels carrers de la ciutat

Els poders econòmics tanquen files amb Mina, mentre la societat civil i la majoria política es posicionen a favor d'una gestió pública

Manifestació per la gestió pública de l'aigua

Terrassa es converteix en un clam per la municipalització de l'aigua

, Terrassa | 19/03/2017 a les 18:42h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, Vallès Occidental, aigua, gestió de l'aigua, Aigua és Vida, Taula de l'Aigua de Terrassa, municipalització, Terrassa
Manifestació per la gestió pública de l'aigua, aquest diumenge | Juanma Peláez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els dos models en debat sobre la gestió de l'aigua han mesurat forces aquest cap de setmana a Terrassa. La cocapital del Vallès Occidental és el centre d'atenció pel procés de municipalització de la gestió d'aquest servei, que es postula com a referent d'altres ciutats catalanes si finalment arriba a bon port. La històrica empresa privada Mina Pública d'Aigües de Terrassa, d'una banda, i les plataformes Aigua és Vida i la Taula de l'Aigua, de l'altra, han reivindicat els seus interessos amb un acte institucional i amb una manifestació, respectivament.

Prop de tres-cents convidats "de luxe"en l'acte de Mina i més de 2.000 persones de diferents àmbits al carrer. Els primers, es reivindiquen com a garants de l'aigua a Terrassa després de 175 anys de trajectòria. Els segons, defensen una gestió "pública i democràtica" de l'aigua i esperen que el procés municipalitzador es faci extensiu a altres indrets del país.

Ara per ara, tot indica que l'opció de municipalitzar el servei d'abastament d'aigua a Terrassa té les de guanyar, malgrat que el procés es podria complicar als jutjats. El desembre va acabar la concessió de 75 anys a l'empresa privada Mina Pública Aigües de Terrassa, i la concessionària, que proposa una gestió a través d’una empresa mixta, ha engegat un procés judicial per posar les coses difícils al consistori, que aposta, amb una ampla majoria, per la gestió pública.

A grans trets, Mina compta amb el suport del lobby econòmic i empresarial de Terrassa. La municipalització, a més de tenir al darrere col·lectius ciutadans, compta amb el suport d'una gran majoria política, amb 20 dels 27 regidors de l'Ajuntament de Terrassa compromesos amb la iniciativa. Es tracta dels grups municipals del PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP. Curiosament, el PDECat, soci de govern del PSC a Terrassa, encara no s'ha mullat i basa la seva futura decisió en criteris d'eficiència: està a l'espera dels informes tècnics municipals.

El poder empresarial, al costat de Mina
 
La patronal Cecot, la Cambra de Comerç de Terrassa i la Cambra de la Propietat Urbana han donat suport explícit a un model d'empresa mixta per a la gestió dels serveis públics. Les tres institucions destaquen la trajectòria de Mina com a proveïdor de reconeguda solvència, prestigi, coneixement i experiència i posen en valor la funció històrica desenvolupada per l'entitat a favor de la dinamització econòmica, empresarial i social de la ciutat i la seva comarca.

L'extensa trajectòria és l'argument principal de Mina per a reivindicar-se com a empresa gestora de l'aigua a Terrassa. Així es va demostrar aquest divendres al vespre en l'acte institucional de celebració del 175è aniversari de la fundació de la societat. Marià Galí, president de Mina, va fer un extens repàs a la història de l'empresa i a la seva contribució al progrés del municipi des del 1842 fins a l'actualitat. 

Des de Mina, el seu president demana "una major i millor empatia i generositat entre totes les parts implicades" per tal de trobar "una solució raonada i raonable" a l'afer de l'aigua. Una solució que, per a ell, seria la continuïtat de Mina com a gestora del servei. "Cent setanta-cinc anys ens observen i ens reten a donar-li a la ciutadania una resposta del tot positiva", diu Marià Galí.
 
En les primeres files de la sala d'actes del Centre Cultural Terrassa, on es van aplegar prop de 300 convidats, hi havia representants polítics i del món empresarial. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l'egarenc Josep Rull, era la màxima representació política. La celebració dels 175 anys va ser un acte destinat a marcar múscul i a evidenciar els suports de pes que té l'empresa.

En el seu discurs, Rull va elogiar la trajectòria i aportació de Mina a Terrassa, però va ser molt neutral pel que fa al debat del futur model de gestió. "L'aigua ha d'estar dirigida, tutelada, per part de l'administració pública, com a servei públic", va dir, per tot seguit afegir: "Un país democràtic té diversos mecanismes per proveir els serveis bàsics: directe o indirecte, gestió pública o col·laboració público-privada". A Catalunya, va dir el conseller, "hi ha casos excel·lents" en ambdós casos. L'important, segons Rull, és "tenir la capacitat de decidir quina és la millor opció en cada moment i en cada context". Convidava així l'Ajuntament de Terrassa a prendre les seves decisions i evitava entrar en el conflicte.
 

A la dreta, Marià Galí, president de Mina, dona uns obsequis commemoratius a Rull i Ballart. Foto: Albert Prieto


Ballart, el líder polític de la municipalització

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha estat la cara visible de la voluntat de Terrassa de municipalitzar l'aigua. Això li ha comportat pressions i amenaces que ell mateix ha denunciat. Per això, aquest divendres va rebre diverses crítiques per, tot i aquests fets, haver assistit a l'acte de commemoració de Mina.

Aquest diumenge, després de la manifestació, Ballart ha explicat a NacióDigital que va assistir a l'acte "com a representant d'una institució com l'Ajuntament, i Mina té una història amb moltes coses positives", tot i que, ha dit, "estem en una etapa diferent". 

L'alcalde va anar, diu, a "explicar el punt de vista de l'Ajuntament". I, de fet, en la seva intervenció, Ballart va deixar clar davant de tots els convidats que "Terrassa està caminant cap a un nou model", que ha de ser "transparent i sobretot democràtic". L'alcalde no es va mossegar la llengua i va indicar que el procés arran de la finalització de la concessió a Mina "podia haver estat més tranquil, però en tot cas serà un procés públic i transparent". Per finalitzar, va convidar Mina a continuar sent part activa de Terrassa, si bé no amb la gestió del servei d'abastament d'aigua, sí en altres àmbits: "La diversificació de Mina li obre noves perspectives a la ciutat i al país".
 
Una trentena de persones es va concentrar a les portes del Centre Cultural Terrassa, convocades per la CUP. Van rebre amb retrets els convidats a l'acte de Mina, inclosos Josep Rull i Jordi Ballart. Era el prolegomen de la manifestació que aquest diumenge ha recorregut el centre de Terrassa amb més de 2.000 persones, entre les quals diversos polítics de l'àmbit nacional i gent arribada des d'altres indrets de Catalunya.
 

Una trentena de manifestants van protestar a l'acte d'aniversari de Mina. Foto: Joaquim Albalate


Suport transversal a la gestió pública i democràtica

I és que la manifestació d'aquest diumenge per la municipalització de l'aigua ha sumat, a més dels centenars d'assistents, el suport d'una norantena d'entitats, associacions, sindicats i partits polítics, tant a nivell local com nacional. Tot i la implicació de l'Ajuntament, decidit a municipalitzar el servei, és la societat civil la que més empeny perquè l'aigua passi a mans públiques. Aquesta voluntat popular s'ha cristal·litzat a través de dues entitats: Aigua és Vida i la Taula de l'Aigua, que han organitzat la manifestació d'aquest diumenge.

En l'àmbit polític, la municipalització de l'aigua ha aconseguit el suport d'una àmplia majoria a l'Ajuntament, amb 20 dels 27 regidors. PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i CUP van a una en la defensa de la gestió directa municipal, mentre que el PDECat, soci de govern dels socialistes, ha mostrat dubtes i prefereix esperar als estudis tècnics que assenyalin la millor forma de gestió.

Des de la Taula de l'Aigua de Terrassa, Paco Zaurín ha destacat que la manifestació "ha estat el punt àlgid de la mobilització de la gent, i reforça el moviment que aposta per la gestió pública". Tot i això, les accions populars per defensar la gestió pública no acaben aquí, sinó que el col·lectiu continuarà recollint signatures "per demanar que el ple de juliol aprovi definitivament la municipalització", un fet que considera que "significarà un impuls" per a altres municipis catalans.

En la mateixa línia s'ha expressat Míriam Planas, d'Aigua és Vida. "És la primera manifestació per la gestió pública de l'aigua a Catalunya i esperem que no sigui l'última, perquè el repte que afrontem no és només a Terrassa, sinó a moltes ciutats. La mobilització ciutadana haurà de continuar". Planas ha demanat als partits polítics "un front comú" per defensar la gestió pública. "Tot i que a Catalunya ja s'ha municipalitzat l'aigua a una dotzena de municipis, Terrassa seria la primera gran ciutat de Catalunya que aconseguiria municipalitzar el servei. Creiem que això faria un efecte onada a la resta de municipis que practicaven les concessions, com Girona, Torelló, Barcelona i l'àrea metropolitana... Terrassa obriria el camí i facilitaria la municipalització a molts municipis", ha afegit Planas.

L'alcalde de Terrassa, el socialista Jordi Ballart, ha assistit a la manifestació amb Núria Parlon, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, una altra de les poblacions que podrien viure un procés similar. Ballart ha dit que la manifestació "és la primera parada d'aquest gran moviment per la municipalització de l'aigua a Terrassa, a Catalunya i, en definitiva, a Europa". "És un bé públic de la ciutadania, i ha quedat palès que la gent té ganes que seguim endavant", ha explicat l'alcalde, que creu que "la municipalització té el suport popular, tot i que hem de seguir treballant amb, entre d'altres, la campanya de comunicació per explicar els beneficis: molta gent encara no ho sap, si no, avui hauríem estat molts més".

Per la seva banda, Anna Gabriel, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, ha desitjat que la ciutat egarenca fos "la primera gota d'una onada" que s'estengui per tots els Països Catalans.  També Esquerra Republicana ha afirmat, en paraules del seu president a Terrassa, Carles Caballero, que "hi ha un clam al carrer no només per l'aigua, sinó per aquells serveis bàsics en mans privades. No és només per l'aigua, és per recuperar la sobirania de tots els serveis públics", i ha demanat que la ciutadania alci la veu quan "algú posa en qüestió la legitimitat del ple municipal per prendre decisions".

Per la seva banda, Terrassa en Comú posa en valor que hagi estat la societat qui hagi alçat la veu per la municipalització dels serveis públics, i ha agraït la feina dels tècnics municipals, que treballen perquè la municipalització de l'aigua pugui ser una realitat quan abans millor.
 

Els partits polítics d'esquerres han fet pinya per la municipalització de l'aigua. Foto: Juanma Peláez

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont i el diputat danès Magni Arge, arribant a la reunió del Parlament de Dinamarca | ACN
Roger Tugas
01/01/1970
Des de Dinamarca, el president català insta l'Estat a deixar-lo tornar sense temor a ser arrestat com "la millor contribució" per avançar en la "restauració democràtica" i iniciar un procés de diàleg
Blanca Busquets acaba de publicar «La fugitiva» | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora osonenca torna a remoure els secrets d'una vida tèrbola amb una novel·la que estira el fil d'un personatge que ja apareixia a "Jardí a l'obaga"
01/01/1970
Aquesta setmana arrenquen les assemblees territorials de la quarantena de seus repartides a tot el país
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos