procés català

I Tarradellas, què en diria del procés?

La Generalitat commemora aquest dilluns els 40 anys del retorn del president de l'exili | Josep Maria Bricall, Josep Fornas i Joan Esculies aventuren com veuria el moment i el distancien de l'autonomisme

per Pep Martí, 19 de març de 2017 a les 17:25 |
Josep Tarradellas visita una indústria de guerra | Museu d'Història de Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La figura de Josep Tarradellas (1899-1988) serà recordada aquest dilluns en l'acte d'inici de la commemoració dels 40 anys del seu retorn des de l'exili. Les celebracions institucionals acostumen a ser de cinquantenaris i centenaris, però la rellevància de l'aniversari, que va suposar una victòria per Catalunya, va fer decidir el Govern d'incloure'l en les celebracions de la Generalitat. Inicialment no estava previst. L'any passat, en la junta del Memorial Democràtic va haver un debat i es va preguntar si es duria a terme algun tipus de celebració. Montserrat Catalán, que va ser secretària del president, és la comissària de les commemoracions.

Tarradellas va ser un personatge important en la història i alhora també controvertit. Dirigent d'ERC els anys trenta, va marxar a l'exili i fou elegit president de la Generalitat pels diputats a l'exili el 1954. L'any 1977, mort el dictador i restablerta la Generalitat després d'un pacte amb Adolfo Suárez, va governar en un executiu d'unitat fins a les primeres eleccions al parlament, el 1980.


El seu enfrontament polític amb el president Jordi Pujol va convertir-lo en un "maleït" i a la vegada en una veu incòmoda durant el primer tram llarg mandat pujolista. Ara, la commemoració té molt de reposició històrica i arriba en ple procés sobiranista. Amb quina mirada contemplaria l'actual moment el vell dirigent republicà? Seria sobiranista? Alguns coneixedors del personatge valoren Tarradellas per a NacióDigital.

Joan Esculies: "No era un autonomista"

L'historiador Joan Esculies, que s'ha capbussat en l'Arxiu Montserrat Tarradellas de Poblet, assegura que "des de l'autonomisme se l'han volgut apropiar, però no era un autonomista. No sabem si estaria en favor del procés, però sabem que no era pas contrari al dret d'autodeterminació". L'investigador recorda que "era un polític que intentava treure el màxim de les circumstancies del moment. Quan esclata la Guerra Civil, té clar que s'ha d'intentar refer el pacte entre Catalunya i 'Estat. I de fet, entre juliol de 1936 i maig del 1937, és quan Catalunya disposa de més sobirania en tot el segle XX. És una situació de pràctica confederació. La Generalitat es fa amb totes les atribucions d'ordre públic i controla les sucursals del Banc d'Espanya".

Esculies recorda també que "sempre va defensar una relació de bilateralitat amb l'Estat. No era pas autonomista, era contrari a l'Estat de les autonomies. I si hagués intervingut en l'elaboració de l'Estatut de Sau, les coses haguessin anat diferent".  Però sí que tenia clar que "s'havia d'avençar sempre a partir del que ja es tenia".


Josep Fornas: "Seria sobiranista perquè era un pragmàtic"

Veterà d'Esquerra Republicana, ex-diputat de la primera legislatura del Parlament, Josep Fornas va ser delegat de Tarradellas a l'interior en els anys durs de l'exili. Va ser un dels seus principals col·laboradors. La seva proximitat no deixa de fer-lo crític, però: "Era un home cabut i també autoritari. Tenia una voluntat de ferro, que és un factor decisiu. Com he dit en algunes ocasions, ens caldria un Tarradellas per aconseguir la independència".

Fornas veu molts líders amb capacitat per presidir la Catalunya independent, "però trobo a faltar la voluntat de ferro que el caracteritzava per convertir un desig en voluntat". Independentista?  Fornas afirma que "seria independentista perquè era un pragmàtic, i a aquestes alçades no és realista cap altra perspectiva. Catalunya no augmentarà la seva autonomia. Tarradellas tenia al cap una Catalunya Estat".     

Josep Maria Bricall: "No creia en proclamacions, sinó en plasmar realitats"

L'economista Josep Maria Bricall va ser un altre dels seus homes de confiança, com a secretari general de la Presidència i conseller de Governació. Per Bricall, "no sabem com veuria les coses, ell actuava en funció de les circumstàncies, de la relació de forces. Tenia un gran instint polític i la solia encertar. No creia en proclamacions, sinó en plasmar realitats, i mai al llarg de la seva vida va parlar més del compte. El que sí que tenia molt clar fins a l'obsessió era que mai jugaria a un Sis d'Octubre. Recordo que això ho va repetir els dies de la seva arribada de l'exili".

Bricall recorda la trajectòria de Tarradellas, molt llarga i que travessa règims polítics: "En algunes èpoques va ser sobiranista, en d'altres no. Per entendre Tarradellas cal saber que era un realista per damunt de tot i que sempre va voler aconseguir més poder a partir del que es tenia".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació