procés català

I Tarradellas, què en diria del procés?

La Generalitat commemora aquest dilluns els 40 anys del retorn del president de l'exili

Josep Maria Bricall, Josep Fornas i Joan Esculies aventuren com veuria el moment i el distancien de l'autonomisme

| 19/03/2017 a les 17:25h
Especial: Els reportatges de NacióDigital
Arxivat a: Política, Generalitat, Josep Tarradellas, memòria històrica
Josep Tarradellas visita una indústria de guerra | Museu d'Història de Catalunya
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La figura de Josep Tarradellas (1899-1988) serà recordada aquest dilluns en l'acte d'inici de la commemoració dels 40 anys del seu retorn des de l'exili. Les celebracions institucionals acostumen a ser de cinquantenaris i centenaris, però la rellevància de l'aniversari, que va suposar una victòria per Catalunya, va fer decidir el Govern d'incloure'l en les celebracions de la Generalitat. Inicialment no estava previst. L'any passat, en la junta del Memorial Democràtic va haver un debat i es va preguntar si es duria a terme algun tipus de celebració. Montserrat Catalán, que va ser secretària del president, és la comissària de les commemoracions.

Tarradellas va ser un personatge important en la història i alhora també controvertit. Dirigent d'ERC els anys trenta, va marxar a l'exili i fou elegit president de la Generalitat pels diputats a l'exili el 1954. L'any 1977, mort el dictador i restablerta la Generalitat després d'un pacte amb Adolfo Suárez, va governar en un executiu d'unitat fins a les primeres eleccions al parlament, el 1980.

El seu enfrontament polític amb el president Jordi Pujol va convertir-lo en un "maleït" i a la vegada en una veu incòmoda durant el primer tram llarg mandat pujolista. Ara, la commemoració té molt de reposició històrica i arriba en ple procés sobiranista. Amb quina mirada contemplaria l'actual moment el vell dirigent republicà? Seria sobiranista? Alguns coneixedors del personatge valoren Tarradellas per a NacióDigital.

Joan Esculies: "No era un autonomista"

L'historiador Joan Esculies, que s'ha capbussat en l'Arxiu Montserrat Tarradellas de Poblet, assegura que "des de l'autonomisme se l'han volgut apropiar, però no era un autonomista. No sabem si estaria en favor del procés, però sabem que no era pas contrari al dret d'autodeterminació". L'investigador recorda que "era un polític que intentava treure el màxim de les circumstancies del moment. Quan esclata la Guerra Civil, té clar que s'ha d'intentar refer el pacte entre Catalunya i 'Estat. I de fet, entre juliol de 1936 i maig del 1937, és quan Catalunya disposa de més sobirania en tot el segle XX. És una situació de pràctica confederació. La Generalitat es fa amb totes les atribucions d'ordre públic i controla les sucursals del Banc d'Espanya".

Esculies recorda també que "sempre va defensar una relació de bilateralitat amb l'Estat. No era pas autonomista, era contrari a l'Estat de les autonomies. I si hagués intervingut en l'elaboració de l'Estatut de Sau, les coses haguessin anat diferent".  Però sí que tenia clar que "s'havia d'avençar sempre a partir del que ja es tenia".

Josep Fornas: "Seria sobiranista perquè era un pragmàtic"

Veterà d'Esquerra Republicana, ex-diputat de la primera legislatura del Parlament, Josep Fornas va ser delegat de Tarradellas a l'interior en els anys durs de l'exili. Va ser un dels seus principals col·laboradors. La seva proximitat no deixa de fer-lo crític, però: "Era un home cabut i també autoritari. Tenia una voluntat de ferro, que és un factor decisiu. Com he dit en algunes ocasions, ens caldria un Tarradellas per aconseguir la independència".

Fornas veu molts líders amb capacitat per presidir la Catalunya independent, "però trobo a faltar la voluntat de ferro que el caracteritzava per convertir un desig en voluntat". Independentista?  Fornas afirma que "seria independentista perquè era un pragmàtic, i a aquestes alçades no és realista cap altra perspectiva. Catalunya no augmentarà la seva autonomia. Tarradellas tenia al cap una Catalunya Estat".     

Josep Maria Bricall: "No creia en proclamacions, sinó en plasmar realitats"

L'economista Josep Maria Bricall va ser un altre dels seus homes de confiança, com a secretari general de la Presidència i conseller de Governació. Per Bricall, "no sabem com veuria les coses, ell actuava en funció de les circumstàncies, de la relació de forces. Tenia un gran instint polític i la solia encertar. No creia en proclamacions, sinó en plasmar realitats, i mai al llarg de la seva vida va parlar més del compte. El que sí que tenia molt clar fins a l'obsessió era que mai jugaria a un Sis d'Octubre. Recordo que això ho va repetir els dies de la seva arribada de l'exili".

Bricall recorda la trajectòria de Tarradellas, molt llarga i que travessa règims polítics: "En algunes èpoques va ser sobiranista, en d'altres no. Per entendre Tarradellas cal saber que era un realista per damunt de tot i que sempre va voler aconseguir més poder a partir del que es tenia".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

I Tarradellas, què en diria del procés?
Anònim, 19/03/2017 a les 18:25
+35
-36
"En política es pot fer tot, menys el ridícul"
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 19/03/2017 a les 19:21
+52
-14
Depen. Si al Marques de Tarradellas li oferissin uns eurets i un titol, de Comte o de Duc, per exemple, segur que el convencerien de que es fes de Societat Civil Catalana. Vaja un.
Tarradellas...
J, 19/03/2017 a les 19:38
+54
-9
L'any 1939 va abandonar a la seva sort a tots els administratius de la Generalitat i a tots els funcionaris. Va ser un supervivent a base de deixar completament tirats aquells que van lluitar per ell.

D'on no n'hi ha no en pot rajar
Anònim, 19/03/2017 a les 20:19
+48
-6
Si era tan pragmàtic, potser s'hauria adonat que seguir aferrant-se a la mamella del poder quan la llet surt agra no surt a compte. És el que intenten negar alguns dels que se'n proclamen deixebles i n'elogien el pragmatisme (=3a via, RIP).
Tarradelles. el Monàrquic.
Anònim, 19/03/2017 a les 21:27
+51
-11
Diria: Sí Majestat. Lo que vos digais

President de la Generalitat Republicana per Esquerra Republicana de Catalunya al exili per catalanista i republicà, va acceptar el títol de Marqués de mans del rei d'Espanya pels serveis prestats a Espanya. Quina coherència!

Es creiem que venia un De Gaulle i va venir un Petain.
Era un farsant
Anònim, 19/03/2017 a les 22:33
+50
-8
Els que l'admiren: C's, PP, Jimenez Losantos, SCC, PSC. Amb això està dit tot.
Tarradellas era tan espanyolista com Companys. No crec que ho fóra avui.
Anònim, 19/03/2017 a les 22:37
+6
-10
-
Cone pas
Jepi , 19/03/2017 a les 22:41
+36
-4
El Sr Tarradellas va tornar el nostre honor com a poble, mes vos us veure vendre per un plat de llenties. Un Republica acceptat un títol mobiliari de mans del hereu del dictador, que vols que et digui !!! Tot per quatre cales . Sr Tarradellas la coherència fins a la mort. S,hi mes no pels caiguts que varen asser moltss !!!!
Que va fer Tarradellas en arribar?
Anònim, 19/03/2017 a les 23:28
+17
-4
No va fer gran cosa. Políticament desfassat, poc estadista i dels que dona'm pa i no em peguis.
Quan va arribar ja era una persona gran i crec que de trigar amb conservar el títol monàrquic o lluitar per l'Estat Català es quedaria amb el títol nobiliari.
Clar que si Catalunya esdevingués estat, podria ser que es canvies de jaqueta.
De fet el seu pas va estar sense pena ni glòria.
tarradellas
tonAnònim, 20/03/2017 a les 08:42
+16
-4
Jo n o voldría pas ésser el que posa aigua al vi, peró aquesta setmana pasada al diari Ara un periodista va citar unes paraules de Ventura Gasol que deien que Tarradellas mentía tant que quan deia la veritat és posava vermell.
una victòria per Catalunya?
simonet, 20/03/2017 a les 10:23
+14
-3
Diu el senyor Pep Martí que el retorn de Tarradellas va suposar una victòria per Catalunya.

En realitat va ser una victòria del reformisme franquista encarnat pel rei i la UCD. El retorn de Tarradellas, en la manera com es va fer, no era el que volien els partits catalanistes. Tarradellas va seguir el dictat de Suárez i companyia, i va menystenir els partits catalanistes que havien guanyat les eleccions de juny del 77. Tarradellas va anar a Madrid a negociar amb Suárez i el rei sense avisar els líders dels partits catalans. Durant les negociacions pel seu retorn, va voler portar la veu cantant i va apartar del procés Josep Benet, un dels polítics amb més suport popular en aquells moments a Catalunya. Un cop va ser president, i malgrat que a ell no l'havia votat el poble, no es va voler limitar a tenir un paper simbòlic sinó que va voler dirigir el govern. Per exemple, es va negar a nomenar un conseller en cap, càrrec que hauria ocupat segurament Joan Reventós, a qui sí que havia escollit el poble.

En definitiva, Tarradellas va ser l'home de l'UCD a Catalunya. Va ser l'instrument amb el qual Suárez va impedir que hi hagués el PSC i el PSUC, els partits més votats el 1977, es fessin amb el control de la Generalitat.

O sigui que de victòria per Catalunya res de res. L'operació Tarradellas va ser un gol que va marcar el reformisme franquista als partits catalans. Al País Basc la cosa va anar diferent. Allà la UCD no hi va tenir res a pelar, i el lehendakari a l'exili va deixar tot el protagonisme en mans dels partits bascos. Avui ells tenen més autonomia que nosaltres.

Que bé que li aniria avui a en Rajoy tenir un senyor gran exiliat que es pogués deixar utilitzar per entabanar els catalans. Pero va a ser que no...
Ves a saber! Un dia una cosa i al seguent un altra.
Anònim, 20/03/2017 a les 10:44
+6
-5
Tarradellas era el tipic català ambivalent, el català perfecte que agrada als espanyols perquè amb un argument o amb un altre acabava fent sempre lo que ells volen (Pujol igual però de forma diferent). El català tipus "donem-li 50 euros hi veuràs com cambia d'idea". Precisament ara el lio mental que tenen els espanyols es que no els hi quadra lo que pasa amb la foto mental que des-de sempre tenien dels catalans.
Depèn
Anònim, 20/03/2017 a les 10:45
+9
-2
Si li prometéssim el títol de president honorari vitalici i organ consultiu vinculant de la República, seria independentista.
ANAR MUDAT DE DIUMENGE COM EN TARRADELLAS
Finni Pel Roig, 20/03/2017 a les 11:09
+3
-2
Tot son especulacions, i posats a especular pot-ser aniria amb el cap catxo i diria amen i prou.
Tarradellas sí que va fer el ridícul
simonet, 20/03/2017 a les 11:31
+18
-4
Sempre se cita la frase de Tarradellas: l'única cosa que no pot fer un polític és fer el ridícul.

Ell era republicà i va acabar acceptant un rei triat per Franco. Era demòcrata i va acceptar ser l'instrument de l'estat espanyol per frenar la majoria d'esquerres i catalanista escollida a les urnes pel poble català. Era catalanista i va acabar renegant dels Països Catalans.

Això no es fer el ridícul?
Tarradellas... @J, 19/03/2017 a les 19:38
Anònim, 20/03/2017 a les 12:13
+6
-7
Segur que va dir quelcom com ara "van ser els voluntaris..."
OEEEE, oeeee oeeee oeee. Oeeeeeee, oeeeeeee!
Vicenç Ramoneda, 20/03/2017 a les 12:37
+10
-2
Rajoy respon Puigdemont i Junqueras i rebutja el referèndum pactat.

Mariano Rajoy ha tornat a negar el referèndum pactat. El govern espanyol ha respost la petició del president català, Carles Puigdemont, i del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que aquest dilluns han reclamat una consulta com la d'Escòcia per a Catalunya, en un article publicat a 'El País.
La rèplica de Madrid no s'ha fet esperar, i fonts de la Moncloa han reiterat, de nou, que el govern espanyol rebutja la possibilitat de cap acord per a un referèndum amb l'aval de l'Estat.

OEEEE, oeeee oeeee oeee. Oeeeeeee, oeeeeeee!

PS: Seguim cardant el camp d'espanya //*//
Tarradellas anticatalán
Anònim, 20/03/2017 a les 14:10
+6
-6
Ya tenemos otro "anticatalán" según esta cueva de fanáticos: Tarradellas. A este paso el único catalán ilustre que os va a quedar limpio de sospecha será Cervantes, jajajaja.
Malgrat molts defectes, Tarradellas era un catalanista que s'ho creia
Joan P., 20/03/2017 a les 17:05
+1
-2
Article molt interessant. Tarradellas sempre crea polèmica. La meva opinió: no seria independentista, perquè ho veuria inviable, i estaria molt més alienat amb la política que ara practica el PNB. Pel que he llegit, la seva estratègia era molt clara: sobretot i abans que tot, enfortir la Generalitat com a institució d'autogovern de Catalunya, independentment del marc jurídic dominant en cada cas, al qual calia adaptar-se tan bé com fos possible: república o monarquia; Estat de les Autonomies, federalisme, confederalisme; Espanya i/o Unió Europea ... Era una pragmàtic i un defensor malaltís del pacte, massa i tot, Però si d'ell depengués, exclusivament, també crec que convertiria Catalunya, a través de la Generalitat, en un estat independent, fos jurídicament o de "facto". M'agradaria conéixer encara més l'opinió del sr. Bricall i dels altres coneixedors sobre aquest personatge de talla històrica, a desgrat, fins i tot, dels seus errors i misèries.
Marquès de Tarradellas...
Anònim, 20/03/2017 a les 18:29
+5
-1
Por la gracia de Dios y del Rey de España. Cal dir més?

ERC no ha renegat mai d'ell. Pot ser haurien de canviar les sigles, en commemoració del seu il·lustre President, per Dreta Monàrquica de Espanya.
A Simonet 10:23. Ni Tarradellas, ni els sociates, ni els convergents, ni el PSUC-PCE no volien la independència de Catalunya, ai las!
Anònim, 20/03/2017 a les 22:24
+0
-0
-
la recuperació de la Generalitat va ser un "trencament de la legalitat vigent"
Anònim, 28/06/2017 a les 03:22
+0
-0
Paul Preston afirma que dins de la guerra d'Espanya hi van haver diverses guerres, una d'elles l'enèsima repetició de la de Castella contra Catalunya.
Tarradellas creia en la importància de mantenir viva la presidència de la Generalitat. L'Informe a suarez sobre Tarradellas diu : “Hay que entrar en su casa, en la que todo es pobreza, para entender su dignidad.
Als que asseguren que la legitimitat de la Generalitat emana de la Constitució: El restabliment de la Generalitat va ser previ a la Constitució.
-“Yo tengo el poder”- decía Suarez.
-“Yo tengo un millón de personas en la calle dispuestas a reclamar mi retorno”, respondía Tarradellas.
-“No me impresiona eso. Usted no es nadie. Usted es lo que yo digo que es. Nada más”, replicaba Suárez.
Tarradellas aceptà el plantejament: Que la Monarquía reconozca a la Generalitat y la Generalitat reconozca a la Monarquía”
El PSOE defendía entonces el “derecho de autodeterminación de las nacionalidades de España”




FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
01/01/1970
“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Robert Muggah | Adrià Costa
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya
Manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern poden formar part de les llistes i ser escollits sense problemes | L’assistència als plens dependria de permisos penitenciaris i només perdrien l’acta en cas de ser inhabilitats
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona