Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
BARCELONA: REPORTATGE

​L'expulsió de veïns s'escampa per Barcelona: «No tenim res que ens ajudi?»

Fons d'inversió i negocis immobiliaris compren edificis sencers per buidar-los de residents de tota la vida i treure'n més rendiment | La Flora Puig, de 76 anys, veu com els seus companys d'escala es veuen forçats a anar-se'n: "Si marxeu, em vaig quedant nua"

per Jordi Bes, Barcelona, 19 de març de 2017 a les 20:03 |
La Flora Puig veu com els seus veïns comencen a veure's forçats a marxar | Eva Domínguez
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot comença amb unes visites per prendre mides dels pisos. Aparentment ha de ser per a bé, i els veïns obren la porta una vegada, dues, les que facin falta, confiats que a l'edifici es faran millores. Però llavors comencen a sospitar de les intencions, fins que es confirma que són unes altres: fer-los fora. "No els hauríem d'haver deixat entrar", pensa ara la Flora Puig, de 76 anys, i veïna del Raval de Barcelona de tota la vida. Ella és l'única amb un contracte de renda antiga d'una finca d'on ara veu com els altres residents han de començar a marxar.

L'expulsió de veïns s'escampa per Barcelona com una taca d'oli, i no és cosa només de Ciutat Vella. El cas de la Flora és al número 6 del carrer Sant Bartomeu, a tocar de la Rambla del Raval. Però també hi ha el dels blocs del carrer Lancaster, també al Raval, i on NacióDigital ja va explicar com els residents eren expulsats a cop de talonari: els paguen 1.000 euros i la mudança a canvi de deixar el pis abans que s'esgoti el contracte. I al número 37 del carrer Leiva, a Hostafrancs, també comencen a assumir que no s'hi podran quedar.


A vegades això passa per l'acció d'empreses d'inversió i negocis immobiliaris, que compren edificis sencers per buidar-los i treure'n més rendiment, però també hi ha els "desnonaments invisibles", com n'anomena l'Iñaki Garcia, de l'Assemblea del Raval. Es tracta dels casos que es reprodueixen a comptagotes per tota la ciutat: no es renova el contracte, una de les vies més habituals en edificis sencers, o directament s'aplica un augment desorbitat. Un pis que ara valia 700 euros mensuals pot passar de cop a 900.
 

Ali Mimun mira un dels cartells penjats per lluitar contra els desnonaments. Foto: Eva Domínguez


Les visites d'homes ben vestits per prendre mides al carrer Sant Bartomeu van començar a la tardor. La Flora rememora que potser no hauria deixat passar algú amb bambes, però sí que li va permetre a un amb sabates "que costen 300 euros". Una ocasió es va quedar amb un d'ells a soles, i li va etzibar que si venien per fer-los fora. L'home li va preguntar l'edat i quin tipus de contracte tenia, i li va dir: "Vostè no es preocupi". Ella, d'entrada no, però sí els veïns de la resta d'habitatges de l'edifici. En total són una desena de pisos.

El preu de marxar abans d'hora: 13.000 euros


Ja n'hi ha un parell de buits. Un era d'una dona de 83 anys que vivia en un baix com la Flora. I també tenia un contracte de renda antiga, però al fill l'han convençut i han decidit marxar ja amb els diners que els oferien. Que el fill demanava 20.000 euros, expliquen els veïns, però ningú sap del cert com es va tancar l'operació. A en Julio Heredia i la Julia Ruiz, de l'altre baix on encara hi ha veïns, els ofereixen l'equivalent a uns 13.000 euros entre diners i "facilitats" per deixar l'immoble abans que s'acabi el contracte d'aquí a dos anys i vuit mesos.

L'edifici l'han comprat dos socis estrangers, units sota la societat RSG Bartomeu SIS, la qual va començar a operar a l'octubre. La seva finalitat és la compravenda, edificació, arrendament, tinença i administració de béns immobles. Les "facilitats" són l'esquer per fer que els veïns marxin: al Julio i la Julia van començar per oferir-los 3.000 euros, però la xifra ha anat pujant, i es completa amb quatre mesos de carència del lloguer d'ara, el pagament de quatre mesos més de l'arrendament d'un altre pis i la mudança. Total: 13.000 euros.
 

La Julia Ruiz i en Julio Heredia, davant de casa al carrer Sant Bartomeu. Foto: Eva Domínguez


A una altra veïna li han ofert fins i tot pagar-li la nevera. Amb els preus disparats dels lloguers, en Julio i la Julia, que voregen els 60 anys, es pregunten a on aniran a parar si no tenen cap nòmina, i els seus ingressos estables es limiten a una Renta Mínima d'Inserció (RMI) d'uns 400 euros i 200 més d'una ajuda al lloguer. Però, ara com ara, els diners potser no són la principal preocupació, sinó el fet d'haver de deixar enrere la seva vida. Ella és del barri però només fa uns tres anys que viu en aquest baix, però ell en fa 16.

"Si ells tenen el poder de treure'ns, com és que nosaltres no tenim el poder de quedar-nos aquí?", es pregunta la Flora

I la Flora, que va néixer al carrer Hospital, en fa 40 d'anys, i ja n'ha passat més anys aquí que en cap altra casa. I l'Ali Mimun, que viu en un pis de l'edifici amb la dona i tres fills, n'hi porta 27, just la meitat de la seva vida. Si a la Flora se li fon una bombeta, algú d'ells l'ajuda, i si ella fa un brou, a la Julia li'n dona. "A mi no em treuen d'aquí", remarca la Flora. Des que van començar a marxar veïns, però, és com si un tros d'ella també hagués començat a marxar. Amb l'Ali al davant, li reconeix que, "si marxeu, vaig quedant nua".

A la Flora no la podran fer fora així com així, però a l'Ali el preocupa què li pot passar a la dona quan comenci el soroll de les obres de rehabilitació de l'edifici. Ell tampoc sap on podrà viure amb els lloguers tan alts: a l'edifici es paguen mensualitats d'entre 400 i 500 euros. A una altra veïna, que confessa que no sap llegir, ja se li ha acabat el contracte aquest febrer. Els nous propietaris preveuen fer renovacions mensuals de contracte en aquests casos, fins que decideixin que ha arribat l'hora de buidar els pisos.
 

La Flora Puig és veïna del Raval de tota la vida. Foto: Eva Domínguez


La Flora dona voltes al fet que com és que no hi hagi cap llei que els defensi. "Nosaltres no tenim res que ens ajudi?", es pregunta, i furga en el fet que sembla que només estigui a favor dels propietaris: "Si ells tenen el poder de treure'ns, com és que nosaltres no tenim el poder de quedar-nos aquí?". Reflexiona que, per marxar, els propietaris paguen la mudança o una nevera nova "si es trenca", però això no serveix de res si no es pot accedir a pagar el lloguer d'un pis alternatiu. "Però on la posem, si no tenim lloc?", planteja.

Autoorganització veïnal davant la manca de canvis legals

Diversos col·lectius de la ciutat han intentat organitzar-se per fer front a la "violència immobiliària organitzada", com la defineix l'Assemblea del Raval, la qual ha posat en marxa la campanya #RavalResistim. Consisteix en un número de telèfon (608 658 149) al qual es pot recórrer davant situacions d'urgència relacionades amb l'habitatge. Es tracta d'un recurs d'ajuda mutu perquè, segons l'Iñaki Garcia, "normalment la gent actua de forma individual i tard, i les empreses actuen de forma molt ràpida" quan es tracta d'especular.

A parer d'aquest activista, ara per ara "l'única defensa és el sindicat de llogaters", una idea que va néixer de l'Observatori Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC) per intentar tenir més força a negociar amb els propietaris, però que encara no s'ha posat en marxa. Tampoc s'ha activat encara l'índex dels preus del lloguer en la qual treballen la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. A més, el fet que els contractes tinguin ara una vigència de tres anys i no de cinc com abans fa els llogaters més vulnerables.
 

Els veïns del número 37 del carrer Leiva han omplert la façana de pancartes. Foto: Jordi Jon Pardo


Mentre tot això es fa esperar, s'expulsen veïns. Al número 37 del carrer Leiva, hi conviuen tres situacions entre els 13 habitatges: pisos de renda antiga, amb contracte temporal i ocupats. Ningú els fa assetjament per marxar, però tenen vigilància privada les 24 hores des de fa un mes. És per evitar les ocupacions. Això sí, alguns pisos ja han rebut la notificació que no els renovaran els contractes a finals d'any. Un d'ells fa 23 anys que hi és. Es tracta del resultat d'una nova venda de l'edifici, aquest cop del BBVA al fons Vauras Investment.

Un pis de luxe es ven per 12 milions d'euros

Els veïns ja entreveuen el futur del bloc, acollir pisos de luxe, com a mínim a jutjar per l'anunci que van trobar al web de Luxury Estate, on es pot trobar la llegenda: "Tria el luxe a la teva mesura". Es pot consultar en una dotzena d'idiomes, i hi surt anunciat el número 37 del carrer Leiva des del maig del 2016, però sense preu. Això no és impediment per entreveure l'estil del web: els pisos més barats són d'uns 500.000 euros, i n'hi ha un de súper luxe de 500 metres quadrats a l'Esquerra de l'Eixample per 12 milions d'euros.
 
A Leiva 37 creuen que l'edifici quedarà convertit en pisos luxosos per llogar-los per temporades a turistes adinerats i veuen que segurament no tindran altra opció que marxar, però no es resignen a passar desapercebuts i han iniciat una campanya per explicar-ho. "Que la gent s'adoni que això li pot passar a qualsevol", ha relatat una de les veïnes, la Daniela Idrovo, i adverteix que la història es pot tornar a repetir: "Em toca buscar pis fora de Barcelona, perquè els preus no són els mateixos, i en tres anys estic en la mateixa situació".
 

Al carrer Leiva algns dels pisos són de renda antiga. Foto: Jordi Jon Pardo


A en Jaume, un dels altres residents de l'edifici, i l'Ali del carrer Sant Bartomeu del Raval, els separen uns 2 kilòmetres i difícilment es coneguin, però la distància no els impedeix fer la mateixa reflexió. Primer van ser el Gòtic, el Raval i la Barceloneta, a Ciutat Vella. Després van venir Sant Antoni, el Poble Sec i ara "entra a Sants per Hostafrancs", repassa en Jaume. Es posa de moda una zona, arriba la pressió turística i "et carregues tot el veïnatge", lamenta. La gentrificació avança malgrat els intents veïnals de parar-li els peus.
 
Multa municipal als inversors que expulsen al carrer Lancaster
L'Ajuntament actua sobre el cas del carrer Lancaster del Raval. Després que la majoria de veïns hagin hagut de marxar del número 13 perquè el bloc ha estat comprat per uns inversors (MK Premium), el consistori ha notificat la imposició de dues multes coercitives per no haver complert els terminis establerts per rehabilitar l'edifici i per no haver comunicat la compravenda, si bé no ha concretat la quantitat.

Una de les raons que havia al·legat MK Premium per expulsar els residents era que no podia fer la reforma que demanava l'Ajuntament amb ells a dins, cosa que el consistori nega. Pel que fa als números 7 i 9-11 del carrer, on els llogaters també temen que els obliguin a anar-se'n, el consistori ha ordenat executar les obres de reforma. El govern d'Ada Colau preveu incorporar clàusules per evitar l'expulsió de veïns en els edificis que es reformin amb subvenció municipal, però encara ha de concretar la mesura.
 

Els edificis afectats (7, 9-11 i 13) del carrer Lancaster, al Raval. Foto: Jordi Jon Pardo

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació