HOMOFÒBIA

Ser gai a comarques, una realitat invisible: «Aquí l'armari continua tancat»

Els experts alerten que les persones homosexuals, bisexuals i transexuals que viuen fora de Barcelona no surten de l'armari "per por de ser discriminades"

Marta Salvans, víctima de transfòbia: "Et poden dir que t'accepten, però en molts casos saps que no és cert"

El 90% de les denúncies per LGTBIfòbia es registren a Barcelona perquè a les grans ciutats la sensibilitat és més gran

La Generalitat només ha imposat una sanció des de l'aprovació de la llei contra l'homofòbia

| 18/03/2017 a les 18:00h
Especial: Els reportatges de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Marta Salvans, Osona, LGTBI, LGTBIfòbia, transfòbia, homosexual, Vic, homofòbia, Catalunya Central, transexual
Concentració a Berga en suport de la parella gai agredida dissabte passat | Aida Morales
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El subconscient és mal parit. Et traiex. Per això pots veure en molta gent que et diu que t'accepta que, en realitat, s'està enganyant a si mateix". Amb aquesta cruesa s'expressa Marta Salvans, una transexual vigatana que als 47 anys va començar la transició de gènere per socialitzar-se públicament com el que és, una dona. A més de trans, és lesbiana, una orientació sexual que, segons ella, l'obliga a arrossegar tres estigmes: "El de ser dona, el de ser transexual i el de ser homosexual".

Ella ha patit en la seva pròpia pell el rebuig d'algunes persones per expressar-se tal com és. "L'altre dia vaig caure al carrer i la gent es va acostar a ajudar-me, però quan em van sentir la veu [de to masculí], tothom va marxar", relata Salvans, entre resignada i dolguda. Ella, que s'ha significat en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI, insisteix que l'homofòbia existeix encara que a vegades costi que es manifesti. "No és visible, però està interioritzada en molta gent", explica.

És una tesi que comparteix el sociòleg i director del Centre d'Estudis de Gènere de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Gerard Coll-Planas, que ha estudiat l'impacte de l'homofòbia en les zones no metropolitanes. L'investigador defensa que hi és, però que s'expressa "diferent". "A l'entorn de Barcelona hi ha un anonimat que juga en dos sentits: una persona gai, per exemple, es pot visibilitzar sense ser assenyalat, però també els agressors homòfobs poden actuar amb més impunitat", apunta Coll-Planas.

Barcelona, l'epicentre de les agressions

Les estadístiques avalen les conclusions de l'investigador. Segons les dades de l'Obsevatori contra l'Homofòbia, el 2015 el 90% de les agressions per raó de l'orientació sexual es van registrar a la demarcació de Barcelona i la capital catalana va concentrar tres de cada quatre atacs físics o verbals. La raó és senzilla, a parer de Coll-Planas: "En alguns barris de Barcelona les persones del col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals) senten que es poden expressar amb naturalitat i això els fa més visibles". I la major exposició comporta, alhora, un risc més gran de patir algun tipus d'agressió.

Marta Salvans Foto: Adrià Costa

 
Però que l'homofòbia es manifesti principalment a la zona de Barcelona no vol dir que les persones LGTBI no percebin hostilitat a comarques. Tot al contrari. "Fora de la zona metropolitana els lligams comunitaris són més forts i això provoca que les persones no s'atreveixin a fer-se visibles", explica el sociòleg. El resum és senzill: "Hi ha menys agressions perquè la gent es reprimeix. Les persones LGTBI de fora de Barcelona ja han assumit que no poden viure la seva sexualitat amb normalitat". En definitiva, hi ha menys atacs perquè els membres del col·lectiu no s'atreveixen a viure la seva condició sexual amb naturalitat a l'espai públic.

Al mateix temps, però, les agressions homòfobes registrades a la capital catalana es persegueixen amb més celeritat, segons les entitats LGTBI. L'associació TalComSom, que aplega membres del col·lectiu de cinc comarques de la Catalunya Central i la demarcació de Girona, insisteix en aquest punt. Un dels seus portaveus, Marc Parareda, explica que, a Barcelona, davant els casos d'agressió "la reacció és ràpida, perquè l'administració té recursos per actuar, però als pobles petits això no passa". "A les zones no metropolitanes hi ha tanta homofòbia com a la ciutat, el que passa és que costa de detectar perquè els ajuntaments no tenen prou recursos", denuncia.

"La gent se'n va a Barcelona"

Salvans també identifica les conseqüències d'aquesta problemàtica. "Com que la gent LGTBI no pot expressar-se lliurement al seu poble o ciutat, busca l'ambient a Barcelona, perquè allà sembla que hi ha més anonimat i se senten més lliures", relata. La mateixa Salvans anava sovint a la ciutat comtal poc després de culminar el canvi de gènere perquè "allà tenia la sensació de passar més desaparcebuda i algú transexual el que vol és fer-se invisible un cop ha acabat la transició".

Per Coll-Planas, la clau és l'ús que es fa de l'espai públic. El sociòleg creu que les places, els bars o els concerts de les festes majors no són "llocs i esdeveniments neutres, sinó espais heterosexistes". "La majoria de persones LGTBI entenen com a hostils aquests llocs perquè saben que expressar-se tal com són pot tenir conseqüències negatives per a ells", afegeix. En canvi, segons Coll-Planas, a Barcelona "hi ha alguns barris on aquesta lògica heterosexista s'ha trencat i on és pensable veure altres formes de desig sexual". Per això les persones gais, lesbianes o transexuals s'hi poden sentir més còmodes.
 

Gerard Coll-Planas. Foto: Sofia Cabanes


Tot i això, el sociòleg creu que aquesta situació està canviant i apunta que l'agressió homòfoba de dissabte passat a Berga ho posa de manifest. "Si se'n pot extreure alguna lliçó positiva, és que la gent s'està sentint més segura i més còmoda en espais on fa uns anys ni se'ls hagués acudit expressar afecte a la seva parella", assegura Coll-Planas. L'efecte pervers? "El que ja hem comentat: que la major visibilitat multiplica, com va passar, les possibilitats d'agressió".

La clau: l'entorn familiar

Trencar aquesta lògica que obliga les persones LGTBI a marxar dels seus pobles per viure la sexualitat amb normalitat passa, sobretot, pel suport de les famílies. "Tot comença a casa. Si hi ha acceptació familiar, pots viure un camí de roses, però si la família no et fa costat només et queda l'opció de marxar", explica Salvans. Ella coneix els casos de moltes dones transexuals que han abandonat el seu entorn perquè no havien reconegut la seva condició i avisa que moltes d'elles "acaben a la prostitució".

Coll-Planas apunta en la mateixa direcció. "Fora de Barcelona, quan algú surt de l'armari obliga a fer aquest pas a tot el seu entorn i això frena molta gent, per qui l'armari continua tancat", assenyala el sociòleg de la UVic-UCC, que està convençut que moltes persones no fan el pas perquè tenen "por". "Però no por que els assenyalin a ells, sinó a tota la família. La gent no vol exposar el seu entorn, obligar els seus pares, els seus avis o els seus germans petits a fer front als estigmes", remata.

La solució? La sensibilització

Coll-Planas, Parareda i Salvans coincideixen en la diagnosi i també en la solució: més sensibilització. "A les zones no metropolitanes no hi ha més homofòbia, el que hi ha és més desconeixement", apunta el portaveu de TalComSom, que demana fer un esforç per reforçar les campanyes d'informació, especialment a les escoles i als instituts, perquè "els joves, que haurien de ser els més oberts, s'estan convertint en els més retrògads".

En la mateixa línia, el sociòleg Coll-Planas creu que cal apostar en aquesta direcció, però defensa que s'està fent una bona feina des de l'administració. "La Generalitat està entomant polítiques de diversitat sexual i de gènere a tot el territori i jo no conec cap altre país o regió del món on això estigui passant", assegura. "Cada vegada que hem fet un congrès internacional, els experts han flipat amb el cas català. En això som un exemple a seguir", conclou.
 

Marta Salvans Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

eso suele pasar...
..., 18/03/2017 a les 21:13
+10
-79
....en la Catalunya rural, oscura y subvencionada por bcn y su area metropolitana. En cambio, en la capital de Catalunya, cosmopolita y de mentalidad abierta, esta demostrado que la mentalidad cerrada de los pueblerinos que viven del cuento no va con ellos.
Greu error
Anònim, 18/03/2017 a les 21:54
+59
-13
Crec que aquest tipus de manifestacions són un greu error per a que la societat accepti i respecti el dret a l'opció sexual que cadascú tria. La gent calla però no entén "tinglados" com els Olimpic Gai Games, el Dia de l'orgull gai, el Gaixample, etc (tot negocis que no tenen res a veure amb el respecte al dret de les persones i a l'orientació sexual que cadascú escull). Em preocupa que es monti un acte com el de Berga i després no es digui res quan s'ha sabut que tot era degut a l'acció d'un malalt mental i el mal anomenat col·lectiu gai no digui res. Em preocupa que es facin actes com aquest i en canvi no es mobilitzin davant d'actes com l'assassinat de dos agents forestals per un caçador feixista. Deixeu doncs que cadascú puguem viure amb normalitat la nostra opció sexual i deixeu-vos de muntar espectacles que no porten a res. Estem en una societat madura que sortosament ja ha superat tota discriminació i no caiguem més en el ridícul utilitzant expressions com "sortir de l'armari" que ja han quedat totalment desfasades.
i que duri
Tradicionalista, 18/03/2017 a les 22:26
+47
-18
A la Catalunya interior és a on millor es preserven la catalanitat i les tradicions genuïnes del país, i més en un moment de confusió moral i social com aquest, a on tot sucumbeix a l'esperit de la dissolució i el nihilisme.
Exemple
JRRiudoms, 19/03/2017 a les 07:45
+34
-3
"Exemple a seguir"?! Per flipar, i tant que sí!

Atentament, i bona setmana
al de les 21,54
Anònim, 19/03/2017 a les 08:36
+18
-21
La opció sexual així com la Identitat sexual, no es quelcom que un trii, és congènit i alhora irreversible.
Així que ja veus que son necessàries les manifestacions i comunicacions continuades a fi de que persones com tu, que creuen viure en una societat madura, entenguin que no en saben res del tema i d'aquesta manera s'acabin documentant per a posar-se al dia.
I si, efectivament ningú te el dret de discriminar o anular la voluntat de qui per un fet congènit com és la homosexualitat que generalment es descobreix quan una persona arriba a la pubertat pels efectes de la revolució hormonal, desitgi poder viure en un futur proper, unes relacions afectives i sexuals, de pau, amor i felicitat.
El sexe ens és donat per la naturalesa; no és un acte volitiu.
Anònim, 19/03/2017 a les 09:27
+14
-11
El sexe no és optatiu, com moltes altres coses a la vida. Tan difícil és d'entendre-ho?
OK
Kevin, 19/03/2017 a les 12:25
+41
-4
O sigui, Barcelona mola molt i és genial i cosmopolita. En canvi, el rere país és provincià, endarrerit, pagesívol, rònec, supersticiós, pobre...

Entesos.

Gràcies per la propaganda urbanita. Ja us la podeu confitar, Barcelona, amb tots els urbanites ultracofois que hi viuen.
Al de les 8:36
Anònim, 19/03/2017 a les 14:20
+42
-2
Em sembla que un diumenge d'hora no et deixa llegir bé si no és que et creus estar per damunt de tot. Segons els teus raonaments com que és congènit si una persona baixeta (és un exemple) és agredida per un malalt mental caldrà que es monti unes grans manis perquè s'ha agredit a tots els baixets atès que és una qüestió congènita. Pel teu comentari m'adono que no vivim en una societat madura. Què hi farem!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
01/01/1970
“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Robert Muggah | Adrià Costa
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya
Manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern poden formar part de les llistes i ser escollits sense problemes | L’assistència als plens dependria de permisos penitenciaris i només perdrien l’acta en cas de ser inhabilitats
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona