judici al 9-N

Eurodiputats de diversos partits veuen «lamentable» i «molt preocupant» la sentència del 9-N

Els líders dels grups dels socialistes, verds i esquerra alternativa reclamen diàleg i negociar una solució federal per a Catalunya

per Redacció , 17 de març de 2017 a les 10:47 |
El conservador Ian Duncan, el socialdemòcrata Gianni Pittella i l'escocès Alyn Smith, de l'SNP. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Profundament preocupat". Així és com se sent l'eurodiputat britànic del partit conservador Ian Duncan després de la sentència del 9-N. Duncan, que va ser observador internacional del procés participatiu, diu que castigar l'ex-president Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau és "reprovable", "erroni" i "fa un gran dany a la democràcia del conjunt d'Espanya". Al seu torn, el co-president del grup dels Verds, Philippe Lamberts, critica la "tossuderia" del govern espanyol, que creu que fa el diàleg "gairebé impossible" i avisa que la sentència "no ajuda a calmar el clima polític" actual, mentre que la líder del grup de l'Esquerra Unitària, l'alemanya Gabriele Zimmer, reclama "respecte mutu" i "diàleg".

"Vaig conèixer el senyor Mas quan vaig ser observador del procés participatiu, i feia tot el que podia per reflectir el desig de fer un referèndum", recorda Ian Duncan, que és un unionista escocès. "Crec que s'ha de fer alguna cosa per resoldre la situació", adverteix, exigint una "solució" en forma de referèndum pactat en què totes les parts "respectin el resultat". 


"Vist des de fora, la consulta del 9-N no tenia valor legal, i estava clar des del principi, es podia veure com un gest simbòlic per dir que volen reconsiderar completament la seva relació amb Espanya", destaca el co-president del grup dels Verds a l’Eurocambra, el belga Philippe Lamberts. "És una demanda legítima", admet, assegurant que la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau no ajuda "a calmar el clima polític". 
 

El co-president del grup dels Verds al Parlament Europeu, Philippe Lamberts, intervé al ple d'Estrasburg . Foto: ACN


"El que realment em preocupa com a legislador europeu és la tossuderia de les autoritats espanyoles cap a Catalunya", alerta Lamberts. Segons ell, amb un "diàleg genuí" es podria trobar un "nou marc" d'encaix entre catalans i espanyols, i probablement "una solució federal seria viable si Espanya considerés parlar amb els altres i respectar el seu punt de vista". "Però sento que la tossuderia del govern del PP a Madrid està fent el diàleg gairebé impossible i això és molt preocupant", afirma, remarcant que "mai és saludable que en una democràcia hi hagi grans temes simplement ignorats".

Lamberts avisa que un referèndum unilateral "augmentaria la confrontació encara més" perquè la llei espanyola "no preveu aquesta possibilitat", i aposta per una "solució mútua". "Però em temo que escolto més voluntat de debatre i negociar des de Barcelona que des de Madrid. A Madrid tot el que sento és que l'ordre constitucional està clar, i punt i final", lamenta.

 

La líder del grup de l'Esquerra Unitària a l'Eurocambra, Gabriele Zimmer, durant una intervenció al ple d'Estrasburg. Foto: ACN


La líder de l'Esquerra Unitària a l'Eurocambra, l'alemanya Gabriele Zimmers, admet que la qüestió catalana genera debat "des de fa temps" i aposta com a solució principal pel "respecte mutu de les diferents posicions". "Hi ha d'haver diàleg, no s'ha de tallar ni aturar mai, el diàleg", assegura Zimmers, que recorda com la solució d'una Alemanya federal va permetre la unificació del país després de la caiguda del mur. "El federalisme pot ser un avantatge per resoldre problemes polítics sobre com treballem i vivim junts en un país", afirma. 

La solució federal és també la proposta del grup dels socialdemòcrates a l'Eurocambra. El seu líder, l'italià Gianni Pittella, assegura en declaracions a l'ACN que els socialistes "sempre" han apostat per "donar la màxima autodeterminació i autonomia però amb respecte per la llei i la constitució". Segons Pittella, cal escoltar les demandes dels ciutadans i tenir-les en compte perquè "un escoltar burocràtic" sense oferir respostes "no funciona".
 

L’eurodiputat croat Ivan Jakovcic, del grup liberal, en una imatge a l'Eurocambra. Foto: ACN


"Estic molt decebut", assegura l'eurodiputat liberal croat Ivan Jakovcic. "He llegit molts articles, he rebut molts i molts correus electrònics de diversos grups polítics i col·legues d'Espanya, i de la societat catalana", explica, precisament la setmana que tant ERC i PDECat com el PP han enviat cartes a tota l'Eurocambra sobre la sentència del 9-N. ERC i el PDeCAT han escrit als 751 eurodiputats per denunciar una sentència que consideren "antidemocràtica", mentre que el PP espanyol ho ha fet per avisar que "el més antidemocràtic és vulnerar la llei". El grup popular ha escrit tots els seus socis per avisar que un referèndum el 2014 era “il·legal" i que a la tardor del 2017 "encara ho serà". "Espero que això no empitjori encara més la crisi a la societat catalana", defensa a l'ACN l'eurodiputat Jakovcic, que expressa la seva "solidaritat" amb Artur Mas.

L'independentista escocès Alyn Smith, de l'SNP, indica que la sentència és "lamentable" perquè el 9-N era un exercici "democràtic i legítim". "Els tribunals no són el lloc on resoldre la democràcia", conclou. Altres eurodiputats, com Matt Carthy, del Sinn Féin, també s'han pronunciat públicament contra la sentència: "És escandalós", ha piulat a Twitter l'irlandès. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació