Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Cas Catalunya Caixa

La guia per entendre els casos Catalunya Caixa

Narcís Serra i Adolf Todó, que van pilotar l'entitat fins al 2010, acumulen dues causes judicials per la seva gestió al capdavant de la firma | A un pas del judici pels sobresous, l'Audiència Nacional els investiga ara per deixar un forat econòmic de 720 milions

per Oriol March / Isaac Meler, 16 de març de 2017 a les 20:29 |
Narcís Serra i Adolf Todó en un acte de Catalunya Caixa | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

"No vaig enfonsar cap caixa!", va exclamar Narcís Serra, visiblement molest, en la seva compareixença al Parlament del 16 de juliol del 2013. Va ser cridat a la cambra catalana en el marc de la comissió que estudiava la gestió de les caixes catalanes, que va viure un autèntic terratrèmol en els anys de la crisi econòmica. Ex-dirigent de Caixa Catalunya, ex-vicepresident del govern espanyol en temps de Felipe González i ex-alcalde socialista de Barcelona, Serra veu ara com la justícia estreny el cèrcol sobre la seva feina al capdavant de l'entitat financera. No només pels sobresous, sinó també per la seva gestió. El jutge ha decidit investigar-lo per un forat de 720 milions d'euros en un dels bucs insígnia del panorama econòmic català que, amb el temps, també es va acabar convertint en un dels exemples més clars dels efectes de la crisi en les entitats financeres.

Segons les dades del Tribunal de Comptes, rescatar Caixa Catalunya ha costat -amb dades fins al 2015- 12.676 milions d'euros, més que Bankia, que va implicar un esforç del contribuent per valor de 12.347 milions. En aquestes xifres, però, hi ha un rerefons: l'entitat que presidia Rodrigo Rato -condemnat, juntament amb Miguel Blesa, per la gestió que en van fer- encara és de titularitat pública i l'Estat manté que encara en podrà treure un rendiment econòmic després d'injectar-hi milers i milers de milions d'euros públics. Aquestes són les preguntes i respostes que retraten la situació exacta de Caixa Catalunya -ara CatalunyaCaixa- després de la imputació de Serra pel forat de 720 milions a l'entitat.



Quines causes hi ha obertes pel cas Catalunya Caixa?

El primer procés judicial que es va obrir per investigar les irregularitats a Catalunya Caixa va centrar-se en els sobresous que el consell d'administració de l'entitat va aprovar el 2010, coincidint amb un ERO que va afectar uns 1.300 treballadors i amb una injecció de més de 1.200 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per evitar-ne la fallida. 

El magistrat instructor del cas va considerar que hi havia indicis d'un delicte d'administració deslleial per part de qui va ser president de Catalunya Caixa, Narcís Serra, el seu ex-director general, Adolf Todó. Les acusacions populars, la CUP i la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), demanen entre sis i quatre anys de presó per a Todó, i quatre per a Serra. A més a més, la CUP xifra en més de 16 milions d'euros les quantitats que haurien sortit de forma irregular en forma de sobresous i plans de pensions privats.

El segon front que s'ha obert aquest dijous fa referència a la gestió que Serra, Todó i 11 directius més van fer de Catalunya Caixa. La Fiscalia Anticorrupció va enviar a l'Audiència Nacional espanyola un escrit en el qual apuntava indicis d'un altre delicte d'administració deslleial que hauria causat un perjudici econòmic a l'entitat de més de 720 milions d'euros. El fiscal Fernando Maldonado detallava en el text que el consell d'administració de la caixa "va acordar intervenir" en diverses operacions immobiliàries de viabilitat dubtosa. El fiscal retreia que es van dur a terme diverses operacions milionàries sense demanar "taxacions per experts independents dels terrenys" o que es compraven superfícies d'un soci. Aquest dijous el jutge ha imputat Narcís Serra, Adolf Todó i l'ex-cúpula de Catalunya Caixa pel forat de 720 milions.


Qui són els seus protagonistes?

Narcís Serra i Adolf Todó són els principals investigats en els dos casos. Serra va iniciar la seva carrera política al PSC i va començar ocupant la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya provisional entre els anys 1977 i 1979 amb Josep Tarradellas com a president. Acte seguit, va guanyar l'alcaldia de Barcelona, càrrec que va ostentar fins que un jove Felipe González el va cridar per ser ministre de Defensa el 1982. La seva principal tasca va ser modernitzar l'exèrcit després del 23-F. I entre 1991 i 1995 va arribar a ser vicepresident del govern espanyol. No va ser fins al 2005 que va assumir el càrrec de president de Catalunya Caixa.

Al costat del seu perfil polític al capdavant de l'entitat, va optar per posar-hi Todó, un economista i empresari amb una trajectòria lligada a la banca. Des del 1995 va dirigir Caixa Manresa i, un cop iniciada la crisi econòmica, Serra el va situar com a director general de Caixa Catalunya el 2008. Al costat d'ells, hi ha un total de 39 ex-directius imputats en el cas dels sobresous mentre que en el segon cas, el del fora en la gestió, hi ha 11 investigats més.

Entre els investigats hi figuren José María Loza, que va ser director general abans que Todó; Lluís Gasol, director general en època de Loza i administrador únic de Procam -entitat immobiliària de Catalunya Caixa- fins al 2008; Edurardo Aznar, ex-director executiu de Procam, i Joan Valls, director de l'àrea immobiliària de Procam. A aquests s'hi afegeixen els membres de la comissió executiva de l'entitat Joan Güell, Antoni Llarden, Joan Manuel Pla, Josep Alonso, Joan Echaniz, Josep Molins, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas Herrero i Josep María Alentorn Torras.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació