eleccions holandeses 2017

Els liberals de Mark Rutte aturen l'extrema dreta a Holanda

Els resultats quasi definitius donen 31 escons a la formació de l’actual primer ministre i 20 als ultres de Geert Wilders | El vot útil contra el partit xenòfob i la mobilització de la societat holandesa frenen l'ascens de Geert Wilders en les eleccions

per Pep Martí , 16 de març de 2017 a les 07:01 |
El primer ministre holandès celebrant els resultats | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Partit per la Llibertat i la Democràcia (VVD) ha guanyat les eleccions a Holanda amb 33 escons, segons els resultats quasi definitius. La formació de l'actual primer ministre, el liberal Mark Rutte, s'ha imposat, per tant, a la ultradreta de Geert Wilders, tot i perdre vuit escons respecte al 2012. Els resultats obliguen als liberals a pactar amb més partits per continuar governant.

L'ultra Partit per la Llibertat (PVV) ha obtingut 20 escons, cinc més que en els últims comicis, i un més que els cristianodemòcrates del CDA i l'altra formació liberal holandesa, el D66. Un dels millors resultats de la jornada és el dels Verds que han multiplicat per quatre la representació passant de 4 a 16 escons.


Els resultats han confirmat el que els sondejos dels darrers dies mostraven com a escenari més probable: una igualtat de forces entre els dos partits més ben posicionats, el PVV i el VVD, els liberals de dreta del primer ministre Mark Rutte, que ha estat el guanyador. En un moment de crisi del projecte europeu, Holanda ha enviat un missatge de tranquil·litat a la UE i les capitals europees. Encara que la resta de partits havia manifestat que no formarien una majoria amb Wilders en cap cas, el cert és que el seu triomf era temut com un senyal de reforçament de les posicions xenòfobes al continent, molt més tenint en compte la proximitat de les eleccions a França el mes vinent.

Rutte té ara moltes possibilitats de ser el formador del nou govern, que haurà de ser forçosament de coalició, com sempre als Països Baixos, però aquest cop, amb un Parlament més fragmentat encara, amb un total de 13 partits amb representació.


 Els partits que competien

- Partit per la Llibertat (PVV). L’extrema dreta holandesa. Liderat per Geert Wilders, que el va fundar el 2006, ha esdevingut una de les sigles referencials de la xenofòbia europea. Marine Le Pen confia en un bon resultat seu com a impuls a la seva campanya a França.    


- Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD). La dreta laica. És una de les tres formacions tradicionals holandeses. Es defineix com a liberal, però d’un liberalisme conservador. El primer ministre Mark Rutte el lidera.

- Partit Laborista (PvdA). La socialdemocràcia holandesa. Havia gaudit de l’hegemonia fins als anys vuitanta. El seu líder, Diederik Samson, està en dificultats: el govern de gran coalició amb Rutte ha erosionat els laboristes.

- Crida Democristiana (CDA)
. Catòlics i protestants junts. Formació històrica que ocupa un espai centrista que l’ha fet ser soci de la major part de combinacions governamentals. Ara és a l’oposició i pot pujar.

- Democràcia 66 (D66). Liberals i d’esquerres. És un partit difícil d’entendre fora d’Holanda. Molt progressista en la defensa dels drets individuals i radicalment laïcista en una societat on els conflictes religiosos entre catòlics i reformats havien estat importants.  

- Partit Socialista (SP). Maoisme entre tulipans. És una formació d’esquerra radical. Els laboristes hi mantenen certa distància i solen preferir entendre’s amb liberals o democristians. Originalment era d’influència marxista.

- Groenlinks (GL). L’Esquerra Verda també té el seu espai en el panorama polític, al qual es va incorporar a partir dels noranta. Ara, pot donar la sorpresa gràcies a la frescor del seu líder, Jesse Klaver.

- 50Plus. És un partit que defensa la gent de la tercera edat. Cal seguir-ho: ha dit que si Wilders guanya, ha de tenir dret a formar govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació