16
de març
del
2017
Actualitzat
a les
20:41h
Els ciutadans holandesos han elegit el seu parlament i alhora han emès un primer sondeig de les eleccions a França. Si hi ha una capital a Europa que ha seguit les eleccions dels Països Baixos com si fossin pròpies ha estat París. Hi havia el temor que els resultats d'Holanda fossin un anticip d'un canvi de tendència a Europa. Els Països Baixos podien ser l'inici d'un ascens espectacular de la dreta xenòfoba o un mur. Al final, l'extrema dreta ha perdut el primer assalt. La societat holandesa ha reaccionat la demagògia del Partit de la Llibertat (PVV).
Tota la tensió política a Europa es gira ara cap a França. La primera volta de les presidencials serà el 23 d'abril i la segona el 7 de maig. Compartirà Marine Le Pen el destí del seu aliat Wilders? O l'elecció holandesa serà tan sols un parèntesi en la tendència de creixement? Sigui com sigui, la "primavera dels patriotes" anunciada triomfalment per Geert Wilders haurà d'esperar.
Que les eleccions holandeses tenien implicacions importants a Europa ho ha delatat el mateix president de la Comissió Europea, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, qui s'ha felicitat del triomf de Mark Rutte i, especialment, de la relliscada de Wilders. També la cancellera Angela Merkel s'ha reconegut "molt contenta" pel resultats". L'elecció a Holanda arriba en un moment crucial pel futur del projecte europeu.
La classe política francesa, alleugerida
El ministre d'Exteriors francès, Jean-Marc Ayrault, ha expressat la satisfacció perquè els holandesos "han aturat l'extrema dreta". El cap de la diplomàcia ha llançat el missatge que interessa el lideratge continental: els resultats confirmen "la voluntat de treballar per reforçar Europa". El candidat Emmanuel Macron, que avui visita Berlín, on serà rebut per Merkel, ha assegurat que "l'ascens de l'extrema dreta no és una fatalitat".
Ànimes bessones
Wilders i Marine Le Pen són aliats polítics i, a més, tenen empatia personal. Tots dos van impulsar el grup Europa de les Nacions i la Llibertat al Parlament Europeu. Wilders ha estat un admirador de la líder del Front i va presentar les eleccions neerlandeses com la primera batalla d'un any que serà determinant pel futur d'Europa. Tots dos dirigents, a més, han volgut emergir com el rostre amable del populisme xenòfob. Marine Le Pen ha marcat distàncies envers l'estil més primari i agressiu del seu pare, Jean-Marie Le Pen, i Wilders també es presenta sempre que pot com un moderat que està tan sols preocupat per la islamització del continent.
Fa pocs dies, Marine Le Pen declarava que "Wilders no és d'extrema dreta, només és un patriota que defensa aturar la immigració massiva". Tots dos encaren un panorama similar de fragmentació política als seus respectius països: una dreta erosionada, una socialdemocràcia en crisi profunda, uns governs desgastats per les retallades producte de la crisi econòmica, enmig de por i inseguretat davant els atemptats terroristes. I tots dos afronten causes judicials, tot i que per motius diferents. El cercle més proper a la líder del Front Nacional està sent investigat per suposat finançament irregular i feines fictícies al Parlament Europeu, mentre que Wilders ha estat multat per declaracions d'odi racial.
La reacció del Front Nacional
El Front Nacional està atordit per l'ensopegada de Wilders. Avui, els dirigents ultres han sortit a justificar els resultats de Wilders. Nicolas Bay, secretari general del Front Nacional, ha qualificat els resultats del PVV de bons i ha dit que Wilders ha obtingut un "èxit". Bay ha dit que el PVV ha crescut, ha incrementat en cinc escons el seu grup parlamentari i que és "una victòria d'etapa mentre s'avança cap a la victòria final dels patriotes a Europa". És aviat encara per comprovar l'efecte neerlandès en les eleccions franceses, però la d'ahir no va ser una bona nit per a Le Pen.
El mateix dia, el Front ha hagut d'entomar un escàndol: Benoît Loeuillet, conseller regional de la Provença, ha estat apartat del partit per assegurar en unes declaracions negacionistes sobre l'Holocaust. Loeuillet és un llibreter que ven obres d'autors feixistes i nazis i va ser fitxat per Marion Maréchal-Le Pen, dirigent del Front i neboda de Marine Le Pen.
Tota la tensió política a Europa es gira ara cap a França. La primera volta de les presidencials serà el 23 d'abril i la segona el 7 de maig. Compartirà Marine Le Pen el destí del seu aliat Wilders? O l'elecció holandesa serà tan sols un parèntesi en la tendència de creixement? Sigui com sigui, la "primavera dels patriotes" anunciada triomfalment per Geert Wilders haurà d'esperar.
Que les eleccions holandeses tenien implicacions importants a Europa ho ha delatat el mateix president de la Comissió Europea, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, qui s'ha felicitat del triomf de Mark Rutte i, especialment, de la relliscada de Wilders. També la cancellera Angela Merkel s'ha reconegut "molt contenta" pel resultats". L'elecció a Holanda arriba en un moment crucial pel futur del projecte europeu.
La classe política francesa, alleugerida
El ministre d'Exteriors francès, Jean-Marc Ayrault, ha expressat la satisfacció perquè els holandesos "han aturat l'extrema dreta". El cap de la diplomàcia ha llançat el missatge que interessa el lideratge continental: els resultats confirmen "la voluntat de treballar per reforçar Europa". El candidat Emmanuel Macron, que avui visita Berlín, on serà rebut per Merkel, ha assegurat que "l'ascens de l'extrema dreta no és una fatalitat".
Ànimes bessones
Wilders i Marine Le Pen són aliats polítics i, a més, tenen empatia personal. Tots dos van impulsar el grup Europa de les Nacions i la Llibertat al Parlament Europeu. Wilders ha estat un admirador de la líder del Front i va presentar les eleccions neerlandeses com la primera batalla d'un any que serà determinant pel futur d'Europa. Tots dos dirigents, a més, han volgut emergir com el rostre amable del populisme xenòfob. Marine Le Pen ha marcat distàncies envers l'estil més primari i agressiu del seu pare, Jean-Marie Le Pen, i Wilders també es presenta sempre que pot com un moderat que està tan sols preocupat per la islamització del continent.
Fa pocs dies, Marine Le Pen declarava que "Wilders no és d'extrema dreta, només és un patriota que defensa aturar la immigració massiva". Tots dos encaren un panorama similar de fragmentació política als seus respectius països: una dreta erosionada, una socialdemocràcia en crisi profunda, uns governs desgastats per les retallades producte de la crisi econòmica, enmig de por i inseguretat davant els atemptats terroristes. I tots dos afronten causes judicials, tot i que per motius diferents. El cercle més proper a la líder del Front Nacional està sent investigat per suposat finançament irregular i feines fictícies al Parlament Europeu, mentre que Wilders ha estat multat per declaracions d'odi racial.
La reacció del Front Nacional
El Front Nacional està atordit per l'ensopegada de Wilders. Avui, els dirigents ultres han sortit a justificar els resultats de Wilders. Nicolas Bay, secretari general del Front Nacional, ha qualificat els resultats del PVV de bons i ha dit que Wilders ha obtingut un "èxit". Bay ha dit que el PVV ha crescut, ha incrementat en cinc escons el seu grup parlamentari i que és "una victòria d'etapa mentre s'avança cap a la victòria final dels patriotes a Europa". És aviat encara per comprovar l'efecte neerlandès en les eleccions franceses, però la d'ahir no va ser una bona nit per a Le Pen.
El mateix dia, el Front ha hagut d'entomar un escàndol: Benoît Loeuillet, conseller regional de la Provença, ha estat apartat del partit per assegurar en unes declaracions negacionistes sobre l'Holocaust. Loeuillet és un llibreter que ven obres d'autors feixistes i nazis i va ser fitxat per Marion Maréchal-Le Pen, dirigent del Front i neboda de Marine Le Pen.