judici al 9-n

El Suprem inhabilita Francesc Homs un any i un mes pel 9-N

La sentència no el condemna per prevaricació però inclou una multa de 30.000 euros | Haurà de deixar de ser portaveu del PDECat al Congrés | La Fiscalia demanava nou anys d'inhabilitació per al dirigent nacionalista per desobediència i prevaricació arran de la organització del procés participatiu

per Isaac Meler / Oriol March, 22 de març de 2017 a les 13:35 |
Mobilització de suport a Francesc Homs a Madrid pel judici al 9-N | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Francesc Homs, inhabilitat un any i un mes pel 9-N. El Tribunal Suprem (TS) ha fet pública aquest dimecres la sentència del cap de files del PDECat al Congrés per la seva participació en l'organització del procés participatiu del novembre de 2014. La Fiscalia demanava una pena de nou anys d'inhabilitació pels delictes de desobediència i prevaricació. En el seu cas, només ha estat condemnat per desobediència. També haurà de pagar una multa de 30.000 euros. La decisió sobre Homs arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi condemnat a dos anys d'inhabilitació l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a un any i nou mesos l'exconsellera Joana Ortega, i a un any i mig l'exconsellera Irene Rigau també per desobediència.

"Condemnar per posar urnes és un error i una feblesa de l'estat espanyol. Avui guanyem i seguirem guanyant!", ha assegurat Homs via Twitter. Ha afegit que "només" es deu al poble de Catalunya i ha agraït les mostres de suport rebudes. Homs està disposat a demanar empara al Tribunal Constitucional.

 
Homs va ser jutjat al TS, a Madrid, per la seva condició de diputat al Congrés i aforat a aquest tribunal. L'exconseller de Presidència es va declarar "innocent" en el seu l'al·legat final al judici al 9-N i va advertir que el referèndum d'independència es farà tot i l'oposició de l'Estat. Des del primer dia, Homs va "assumir" tots els fets que li atribueix la Fiscalia i va etzibar durant l'interrogatori del ministeri públic: "En podria afegir més". En defensa seva, però, va argumentar que "no hi havia forma humana" de conèixer l'abast de la "inconcreta" providència del Constitucional que el 4 de novembre de 2014 va suspendre el procés participatiu.

En el seu informe final, però, el fiscal Jaime Moreno va assegurar que Homs va "imposar la seva pròpia voluntat per sobre de la Constitució" i que va fer un "pols a l'estat de dret". Moreno també va apuntar que "no es va voler entendre" la suspensió del procés participatiu. Finalment no se l'ha condemnat per prevaricació, fet que explica que la pena hagi estat més baixa del que inicialment es preveia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació