Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

«Incerta Glòria»:

«Incerta glòria», del paper a la pantalla: un torrent emocional amb actors en estat de gràcia

Aquest divendres s'estrena l'adaptació d'"Incerta glòria", l'aclamada novel·la de Joan Sales | Parlem amb Núria Prims, Marcel Borràs i Bruna Cusí, tres dels protagonistes del film dirigit per Agustí Villaronga

per Esteve Plantada, 16 de març de 2017 a les 20:43 |
Núria Prims | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'adaptació d'Incerta glòria, dirigida per Agustí Villaronga, se centra en el torrent emocional que es desplega entre quatre actors, els autèntics protagonistes d'un drama que té la Guerra Civil com a agent contaminant. En Lluís (Marcel Borràs) és un home de bé que es veu superat per les circumstàncies, una guerra que tot ho desbrossa i que empeny al deliri; en Soleràs (Oriol Pla) és el contrapunt extrem de la rectitud moral que representa en Lluís, extravertit, artista, hipnòtic, un torrent de vida, emoció i fidelitat; la Trini (Bruna Cusí) és la tercera pota del triangle d'amics, bondadosa, crèdula; i la Carlana (Núria Prims), la gran teranyina que tot ho acaba engolint. Interpretacions d'alt nivell per uns personatges inoblidables.
 

Núria Prims: «La natura ens demana defensar els nostres fills»


Núria Prims portava vuit anys lluny dels escenaris, de la televisió, del cinema. El retorn l'ha convertit en una de les grans notícies cinematogràfiques de l'any, per inesperada i per contundent. "En aquesta vida no tot és la feina. En un moment determinat, vaig decidir que necessitava fer unes altres coses, com anar-me'n a viure a una illa", explica. "Això implicava un preu, i el vaig voler pagar. Aparcar la meva feina va ser una decisió vital". Instal·lada a Menorca, el silenci voluntari l'ha fet tornar amb una força fora de mida, que la situa com un dels grans noms a seguir en futurs premis i reconeixements. Prims dona veu, rostre i cos a la Carlana, l'ombra que enfosqueix les accions dels protagonistes d'Incerta glòria.

 
"La nostra és una feina tan forta i tan dura que te l'has d'estimar molt per fer-la. Però també t'ha de compensar". No ha estat fins ara, amb un projecte tan poderós, precís i emocional, que Núria Prims decideix que val la pena tornar-hi i gaudir de la vocació que mai no ha deixat de tenir. "Un bon dia, em truca l'Agustí Villaronga. Em va fer molta gràcia, perquè una de les coses que més lamentava d'haver deixat la professió era no haver pogut treballar amb ell. En el moment de la trucada jo ja estava molt aïllada, però tot va tornar a tenir sentit", confessa, encara sorpresa.

 

Oriol Pla i Núria Prims. Foto: Adrià Costa


Villaronga li va explicar que estava escrivint un guió, amb un personatge que pensava que l'havia de fer ella. "Llavors, em diu que es tracta d'Incerta glòria, amb la casualitat que me l'estava llegint", exclama. "M'explica que vol centrar-se en aquest personatge, i a mi ja em semblava molt atractiu, tot i que a la novel·la sortia poc. M'hi veia molt, amb la Carlana", un personatge que a la pel·lícula acaba tenint un gran pes, tal com es pot veure al mateix cartell. Què buscava l'Agustí? "Buscava una dona misteriosa, de camp, al mateix temps que seductora i forta. Molt de la terra". Una aranya, negra i filant les seves trames.
 
"És mig aranya i mig àguila, perquè és molt depredadora, una au de rapinya, amb urpes per agafar-se a terra, per tenir força i enlairar-se. També té la fragilitat i la finor de l'aranya". A la història, malgrat que no hi ha vencedors, és qui podríem dir que més se'n surt. "La Carlana es passa tota la pel·lícula lluitant. Els altres tres protagonistes són joves, viuen el moment de l'amor. Però la Carlana és una bèstia, des del dia que va néixer fins que es morirà", rebla. "Avui en dia lluitaríem d'una altra manera, posant-nos més al lloc de l'altre. Però la natura ens demana defensar els nostres fills. Al capdavall, són animalons fràgils que ens necessiten".
 

Marcel Borràs: «He viscut aquesta interpretació amb una gran responsabilitat»


Marcel Borràs interpreta en Lluís, possiblement el paper més desagraït de tota l'obra. Com a actora, el personatge demana mantenir el to de manera constant, amb matisos gairebé imperceptibles, amb un arc clar on no es mostrin gaire sentiments. Un personatge que veu com la vida passa per davant, tot rebregant cada pla que s'havia fet. "He viscut aquesta interpretació amb una gran responsabilitat, perquè és qui fa seguir l'arc emocional a l'espectador, en part", detalla Borràs.
 

Bruna Cusí i Marcel Borràs. Foto: Adrià Costa


"Ha estat una feina molt interessant de fer, i també molt complexa". En resum, Borràs ha hagut de col·locar-se a les ordres d'explicar allò que és la pel·lícula: la pertorbació de la joventut, d'aquests ideals i d'aquestes ganes de viure, la bellesa, l'amor i les coses que comencem a viure amb l'adolescència, quan som post-adolescents, encara amb vint-i-pocs anys. "I com ho perdem, això, Nosaltres, ara, ho perdem perquè el món ens fa ser responsables i assumir un rol, tenir feina, ser pare. I, si no ho fas, no pots viure a una societat que viu seguint els preceptes de la joventut. Però aquests personatges ho perden perquè arriba una guerra". Un punt sense retorn que desdibuixa les vides somiades.
 
En Lluís i en Soleràs són dos amics que tenen una gran connexió. "A la novel·la s'explica molt bé: connecten molt perquè són orfes, no tenen arrels. Al Juli, no tenir-ne el fa ser un vividor, un viatger, un gran lector, un apassionat, un artista. Al Lluís, el fa ser un lluitador de la moral, una cosa molt cerebral. És un personatge que està lluitant perquè la república torni, que té l'ambició de ser madur, però emocionalment no està preparat". I això l'aboca al fracàs, com també al Soleràs. L'un és histriònic i extrem, i l'altre té una podridura interna.
 
"El treball del meu personatge és previ a la pel·lícula, de compartir estones de teatre amb l'Eduard Fernàndez", tot un especialista en afrontar aquest tipus de personatges on tot passa per dins. "Em va dir que el repte era no estar ensenyant l'emoció tota l'estona, sinó intentar-ho tenir controlat, confiant que l'Agustí ho captaria. De vegades, em demanava més, d'altres, menys. Bàsicament és col·locar-te en l'emoció, oblidar-te de tot, estar amb el company". En Lluís va per darrere de la vida, tot i que voldria anar per davant. "Té un ideal molt clar, creu que ha d'estar amb la dona i el fill". Però se li desmunta tot, perquè la guerra el sobrepassa. "Ell és el perdedor de la pel·lícula. És un personatge molt tràgic".
 

Bruna Cusí: «Ha estat molt dur, però repetiré»


Bruna Cusí ha viscut intensament tot el procés d'un rodatge molt exigent. Ella és la Trini, un dels vèrtexs del trio d'amics que conforma amb en Lluís i en Juli, amb ella al centre de la passió. "Incerta glòria és, en realitat, una pel·lícula de quatre personatges. Tot el lligam és un triangle d'amistat que es veu corromput per una quarta persona que els manipula i els fa anar on vol, la Carlana". Amb tot, la Carlana no és una dolenta de manual. "És una supervivent. Ella vol tirar endavant perquè té un passat que la turmenta, ha patit molt. I tot ho fa pels seus fills i per sobreviure".
 

Bruna Cusí. Foto: Adrià Costa


En contraposició, el seu personatge, el de la Trini, és la "bona". És una noia de ciutat, té pares anarquistes, intel·lectuals del carrer Hospital, amb formació universitària i geòloga. "Hi ha una cosa de l'esperit de les dones de l'època. És bondadosa, és crèdula, té fe i la seva fe evoluciona", explica. "La Trini es col·loca sempre al bàndol dels més desfavorits, cosa que vaig entendre del tot llegint la novel·la". Ella necessita tenir fe, i aquest és un dels àmbits on el film decideix no entrar. "Els antecedents són al llibre, nosaltres els havíem de tenir molt clars, però a l'Agustí no li interessava aprofundir en el tema de la religiositat, perquè la seva versió anava cap a una altra banda".
 
La relació amb l'Agustí Villaronga va ser, també, un dels factors clau per endinsar-se en l'entramat de la pel·lícula. "Fa dos anys, vaig fer un curs amb l'Agustí, i ja vam treballar un guió previ d'Incerta glòria. Quan em vaig aixecar per presentar-me, jo no havia dormit, de tan nerviosa que estava, i ell em va dir que era la Trini". A partir d'aquí va néixer un enamorament professional. "Dos anys després, em va trucar i vaig fer el càsting. Però el personatge de la Trini ja el vaig treballar i trobar en aquell curs". En aquell moment, Cusí va haver de treballar el recorregut emocional, "però el cos i l'ànima de la Trini ja els tenia a dins", subratlla. "La feina ha estat més de documentar-me a nivell històric, de parlar amb la meva àvia i amb els altres actors, d'entendre-ho tot".
 
A la fi, el paper ha estat el primer de Bruna Cusí al cinema, un punt de partida envejable. "Incerta glòria era la primera pel·lícula que feia, i la gran dificultat de tot plegat va ser el rodatge, amb la pressió d'adaptar el llibre que estàvem adaptant, el fet d'estar al nivell de les expectatives". El debut, però, no podia ser millor, malgrat les condicions de rodatge, amb escenes com la de les estrelles, "fetes a altes hores de la matinada, després de muntar tot el dia a cavall. Ha estat molt dur, però repetiré". Ben aviat, la podrem veure a Estiu 1993, el fenomen de Carla Simón que va triomfar a la darrera Berlinale.
 

Núria Prims, Agustí Villaronga, Oriol Pla, Bruna Cusí, Marcel Borràs i Fernando Esteso. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació