15
de març
del
2017
Actualitzat
a les
10:03h
Holanda, una monarquia de setze milions de persones, està cridada a tenir un paper important en l’evolució de la política europea. El resultat de les eleccions d’avui no decidiran tan sols la formació del nou govern, sinó que enviaran un senyal a tot el continent sobre la consistència del corrent xenòfob i de dreta populista que s’ha fet fort en alguns indrets.
Des de França, que vota en poques setmanes, se segueix amb tensió el que avui decideixin els Països Baixos. A Berlín s’ho miren també amb inquietud. Voten aviat, entrada la tardor. En el rostre de Geert Wilders, el líder ultra del Partit de la llibertat (PVV), tots hi veuen reflectits els seus homòlegs populistes.
En un moment de crisi del projecte europeu, Holanda dirà la seva i les forces europeistes esperen reforços d’un dels sis països fundadors de la UE. A Holanda governa ara un executiu de gran coalició. En aquest cas, és entre els liberals de dreta (VVD) del primer ministre Mark Rutte i els laboristes del PvdA. Les incògnites són moltes.
Funcionarà el vot útil?
El primer ministre Mark Rutte ha intentat els darrers dies aparèixer com l’únic que pot derrotar Wilders. El debat que van mantenir dilluns tots dos ha reforçat aquesta pretensió. És curiós que aquests dos dirigents van ser companys de partit. Wilders va pertànyer al Partit Liberal abans de fundar la seva pròpia organització. Rutte va insistir molt en què sota cap concepte pactaria amb el PVV.
Com incidirà la crisi diplomàtica amb Turquia?
Ha estat el factor sorpresa de la campanya electoral. L’executiu holandès ha impedit que membres del govern turc d’Erdogan fessin actes de propaganda pel referèndum convocat a Turquia per instaurar un règim presidencialista. Això a qui beneficiarà? Tornar a posar enmig de la campanya el tema de la presència musulmana a Holanda ha donat munició a Wilders, que en el debat esmentat va demanar tancar les fronteres i prohibir l’Alcorà. Però Rutte ha sabut escenificar fermesa diplomàtica. Els atacs d’Erdogan al primer ministre potser l’han reforçat.
S’equivocaran les enquestes?
Fa setmanes que els sondejos fluctuen. Fins al gener, el PVV de Wilders anava clarament al davant. Després, els liberals de Rutte han recuperat posicions. La darrera enquesta de la televisió holandesa donava ahir un empat tècnic, amb els dos principals contendents amb 24 escons. Els analistes més pessimistes sobre el panorama que arriba creuen que Wilders ha aixecat el cap els darrers dies. Però el debat sembla que ha impulsat Rutte.
Quants partits caldran per sumar una majoria?
La fragmentació és màxima al Parlament i es pot accentuar. La majoria és de 76 escons (de 150) però el primer partit amb prou feines obtindrà 25 o 26 escons. La suma de les formacions de l’espai central, com els democristians de la CDA –històricament un partit hegemònic-, els liberals de centre esquerra de Democràcia 66 o els mateixos laboristes del PvdA, podria aplegar-se però amb moltes contradiccions. I l’escenari d’un Wilders en primer lloc i a l’oposició, amb quatre o cinc partits moderats governant junts és vista com l’anunci de futures crisis.
Quin paper per a l’esquerra?
Es preveu un resultat mediocre per als socialdemòcrates. Però potser no tot està perdut per l’esquerra holandesa. La figura de Jesse Klaver, de l’Esquerra Verda, ha brillat i pot donar la sorpresa. Algun sondeig li dona un increment espectacular dels 4 diputats actuals a 18 o 20. Una bona part de votants seus serien decebuts del PvdA. Alguns ja l’anomenen el Trudeau holandès, en referencia al polític canadenc que ha esdevingut un model alternatiu al lideratge internacional de Donald Trump.
Els partits que competeixen
- Partit per la Llibertat (PVV). L’extrema dreta holandesa. Liderat per Geert Wilders, que el va fundar el 2006, ha esdevingut una de les sigles referencials de la xenofòbia europea. Marine Le Pen confia en un bon resultat seu com a impuls a la seva campanya a França.
- Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD). La dreta laica. És una de les tres formacions tradicionals holandeses. Es defineix com a liberal, però d’un liberalisme conservador. El primer ministre Mark Rutte el lidera.
- Partit Laborista (PvdA). La socialdemocràcia holandesa. Havia gaudit de l’hegemonia fins als anys vuitanta. El seu líder, Diederik Samson, està en dificultats: el govern de gran coalició amb Rutte ha erosionat els laboristes.
- Crida Democristiana (CDA). Catòlics i protestants junts. Formació històrica que ocupa un espai centrista que l’ha fet ser soci de la major part de combinacions governamentals. Ara és a l’oposició i pot pujar.
- Democràcia 66 (D66). Liberals i d’esquerres. És un partit difícil d’entendre fora d’Holanda. Molt progressista en la defensa dels drets individuals i radicalment laïcista en una societat on els conflictes religiosos entre catòlics i reformats havien estat importants.
- Partit Socialista (SP). Maoisme entre tulipans. És una formació d’esquerra radical. Els laboristes hi mantenen certa distància i solen preferir entendre’s amb liberals o democristians. Originalment era d’influència marxista i maoista.
- Groenlinks (GL). L’Esquerra Verda també té el seu espai en el panorama polític, al qual es va incorporar a partir dels noranta. Ara, pot donar la sorpresa gràcies a la frescor del seu líder, Jesse Klaver.
- 50Plus. És un partit que defensa la gent de la tercera edat. Cal seguir-ho: ha dit que si Wilders guanya, ha de tenir dret a formar govern.
Des de França, que vota en poques setmanes, se segueix amb tensió el que avui decideixin els Països Baixos. A Berlín s’ho miren també amb inquietud. Voten aviat, entrada la tardor. En el rostre de Geert Wilders, el líder ultra del Partit de la llibertat (PVV), tots hi veuen reflectits els seus homòlegs populistes.
En un moment de crisi del projecte europeu, Holanda dirà la seva i les forces europeistes esperen reforços d’un dels sis països fundadors de la UE. A Holanda governa ara un executiu de gran coalició. En aquest cas, és entre els liberals de dreta (VVD) del primer ministre Mark Rutte i els laboristes del PvdA. Les incògnites són moltes.
Funcionarà el vot útil?
El primer ministre Mark Rutte ha intentat els darrers dies aparèixer com l’únic que pot derrotar Wilders. El debat que van mantenir dilluns tots dos ha reforçat aquesta pretensió. És curiós que aquests dos dirigents van ser companys de partit. Wilders va pertànyer al Partit Liberal abans de fundar la seva pròpia organització. Rutte va insistir molt en què sota cap concepte pactaria amb el PVV.
Com incidirà la crisi diplomàtica amb Turquia?
Ha estat el factor sorpresa de la campanya electoral. L’executiu holandès ha impedit que membres del govern turc d’Erdogan fessin actes de propaganda pel referèndum convocat a Turquia per instaurar un règim presidencialista. Això a qui beneficiarà? Tornar a posar enmig de la campanya el tema de la presència musulmana a Holanda ha donat munició a Wilders, que en el debat esmentat va demanar tancar les fronteres i prohibir l’Alcorà. Però Rutte ha sabut escenificar fermesa diplomàtica. Els atacs d’Erdogan al primer ministre potser l’han reforçat.
S’equivocaran les enquestes?
Fa setmanes que els sondejos fluctuen. Fins al gener, el PVV de Wilders anava clarament al davant. Després, els liberals de Rutte han recuperat posicions. La darrera enquesta de la televisió holandesa donava ahir un empat tècnic, amb els dos principals contendents amb 24 escons. Els analistes més pessimistes sobre el panorama que arriba creuen que Wilders ha aixecat el cap els darrers dies. Però el debat sembla que ha impulsat Rutte.
Quants partits caldran per sumar una majoria?
La fragmentació és màxima al Parlament i es pot accentuar. La majoria és de 76 escons (de 150) però el primer partit amb prou feines obtindrà 25 o 26 escons. La suma de les formacions de l’espai central, com els democristians de la CDA –històricament un partit hegemònic-, els liberals de centre esquerra de Democràcia 66 o els mateixos laboristes del PvdA, podria aplegar-se però amb moltes contradiccions. I l’escenari d’un Wilders en primer lloc i a l’oposició, amb quatre o cinc partits moderats governant junts és vista com l’anunci de futures crisis.
Quin paper per a l’esquerra?
Es preveu un resultat mediocre per als socialdemòcrates. Però potser no tot està perdut per l’esquerra holandesa. La figura de Jesse Klaver, de l’Esquerra Verda, ha brillat i pot donar la sorpresa. Algun sondeig li dona un increment espectacular dels 4 diputats actuals a 18 o 20. Una bona part de votants seus serien decebuts del PvdA. Alguns ja l’anomenen el Trudeau holandès, en referencia al polític canadenc que ha esdevingut un model alternatiu al lideratge internacional de Donald Trump.
Els partits que competeixen
- Partit per la Llibertat (PVV). L’extrema dreta holandesa. Liderat per Geert Wilders, que el va fundar el 2006, ha esdevingut una de les sigles referencials de la xenofòbia europea. Marine Le Pen confia en un bon resultat seu com a impuls a la seva campanya a França.
- Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD). La dreta laica. És una de les tres formacions tradicionals holandeses. Es defineix com a liberal, però d’un liberalisme conservador. El primer ministre Mark Rutte el lidera.
- Partit Laborista (PvdA). La socialdemocràcia holandesa. Havia gaudit de l’hegemonia fins als anys vuitanta. El seu líder, Diederik Samson, està en dificultats: el govern de gran coalició amb Rutte ha erosionat els laboristes.
- Crida Democristiana (CDA). Catòlics i protestants junts. Formació històrica que ocupa un espai centrista que l’ha fet ser soci de la major part de combinacions governamentals. Ara és a l’oposició i pot pujar.
- Democràcia 66 (D66). Liberals i d’esquerres. És un partit difícil d’entendre fora d’Holanda. Molt progressista en la defensa dels drets individuals i radicalment laïcista en una societat on els conflictes religiosos entre catòlics i reformats havien estat importants.
- Partit Socialista (SP). Maoisme entre tulipans. És una formació d’esquerra radical. Els laboristes hi mantenen certa distància i solen preferir entendre’s amb liberals o democristians. Originalment era d’influència marxista i maoista.
- Groenlinks (GL). L’Esquerra Verda també té el seu espai en el panorama polític, al qual es va incorporar a partir dels noranta. Ara, pot donar la sorpresa gràcies a la frescor del seu líder, Jesse Klaver.
- 50Plus. És un partit que defensa la gent de la tercera edat. Cal seguir-ho: ha dit que si Wilders guanya, ha de tenir dret a formar govern.