PDECAT

Joana Ortega agita les primàries del PDECat a Barcelona

Alts dirigents de la formació veuen amb bons ulls que l'ex-vicepresidenta, inhabilitada pel 9-N, faci el pas per liderar la llista a la capital catalana | La condemna pel 9-N que afecta l'ex-dirigent d'Unió és d'un any i nou mesos, així que podria concórrer a les eleccions municipals del 2019 | Manté bona relació amb Mas pel seu pas al Govern i també amb Trias, que comandava el grup de CiU a Barcelona quan va ser regidora

per Oriol March , 15 de març de 2017 a les 20:30 |
Joana Ortega, sortint del TSJC després d'una sessió del judici del 9-N | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joana Ortega, després de ser inhabilitada per la seva participació en la consulta del 9-N, se sent "esperonada" a l'hora de seguir fent política. Una de les opcions que té damunt la taula, tot i que encara en fase "incipient" -així ho assenyala el seu entorn més immediat-, és la de presentar-se a les primàries del PDECat per triar cap de llista a Barcelona. Just després que Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), fes pública la sentència, un dirigent municipal dels nacionalistes sostenia que Ortega "acabava de guanyar punts". Les primàries encara no tenen data, però la inhabilitació d'un any i nou mesos no seria un problema en la mesura que encara queden dos anys i dos mesos per a les eleccions del 2019.

"Hi ha gent que la truca i li diu coses", assegura de forma críptica un dirigent de l'entorn de l'ex-vicepresidenta. Aquestes persones que veurien amb bons ulls que fes el pas, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, serien Artur Mas i Xavier Trias. L'ex-president de la Generalitat té bona relació amb ella especialment des del 9-N, quan Ortega decideix -en contra del criteri de la Unió dirigida per Josep A. Duran i Lleida- convertir-se en una de les cares visibles de la jornada de participació. Amb Trias va compartir grup municipal quan CiU estava a l'oposició i ella era regidora, periple que va acabar el 2007. "Es porta bé amb tots dos", destaquen totes les fonts consultades.

 

Mas i Ortega, en la roda de premsa posterior al 9-N. Foto: Arxiu ND


Ortega va fer públic per primera vegada el seu desig de ser alcaldessa de Barcelona en un programa de TV3 en què es queixava que una hipotètica inhabilitació li truncaria aquesta "il·lusió". Des que va deixar la vicepresidència del Govern, l'ex-dirigent d'Unió -els democristians es troben en concurs de creditors i en ple procés de repensament- s'ha dedicat al negoci de la moda i només ha aparegut públicament en actes relacionats amb el judici al 9-N. Fora dels tribunals no s'ha estalviat pronunciaments polítics polèmics, com ara quan va acusar ERC de "deixar sol" el Govern a l'hora de fer el procés de participació. Els republicans, sempre segons la versió d'Ortega, van arribar a demanar el seu cap en les cimeres que van fer trontollar la unitat sobiranista el 2014.


Reglament obert

En la pàgina 13 del reglament de primàries del PDECat a Barcelona, aprovat aquest cap de setmana amb el 75% dels vots de la militància, hi apareix un article clau: "Podran presentar-se a candidat o candidata a encapçalar la llista electoral del partit tant els associats al PDECat a la ciutat com aquelles persones que, sense tenir cap vinculació política amb altres partits, per afinitat ideològica amb el Partit Demòcrata vulguin comprometre's a encapçalar la llista de les eleccions municipals". La direcció barcelonina del partit, encapçalada per Mercè Homs i Genís Boadella, va decidir incloure aquest article per tal d'obrir les fronteres del PDECat en la lluita contra Colau.


El procés de primàries encara no té data, però en total s'allargarà durant tres mesos. El consell de federació de Convergència, l'any passat, va comprometre's a triar candidat durant el 2017. Això donaria un any i mig al candidat o candidata per construir una imatge pública que li permetés competir amb l'actual alcaldessa. Homs i Boadella, la setmana passada, destacaven que les votacions internes han de servir com a "plataforma de llançament" per plantar batalla a la ciutat. Les persones que vulguin fer el pas necessiten 100 avals de la militància i 500 de ciutadans barcelonins.
 

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, després de conèixer la sentència Foto: PDECat


Un dels noms que es dona per segur que concorreran en aquestes primàries és el de Joaquim Forn, home fort del grup municipal que formalment encapçala Xavier Trias. Mercè Homs, en principi, ni tan sols formarà part de la llista, mentre que Santi Vila, que era un dels noms que més sonava -ell mateix havia traslladat la voluntat de ser candidat- ha congelat els seus plans. El fet que el PDECat encara no tingui candidat a la Generalitat -la inhabilitació de Mas descarta totalment l'ex-president català- obre una oportunitat per al conseller de Cultura.

Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, també havia sonat com a hipotètica candidata a Barcelona, però totes les fonts consultades la posicionen a la graella de sortida per liderar el PDECat a la Generalitat. Munté és un dels noms que més s'associen a Mas, amb qui va fer tàndem per liderar les noves sigles nacionalistes, i en els últims temps -així ho assenyala el seu entorn- està fent "moviments" per curar les ferides entre sectors que es van obrir en el congrés fundacional del PDECat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació