14
de març
del
2017
Actualitzat
el
15
de març
a les
16:21h
Les agressions homòfobes de Berga, Sants i Sitges han reobert les ferides entre el Govern i les entitats del col·lectiu LGTBI. L'Observatori contra l'Homofòbia acusa la Generalitat de "falta de voluntat política" a l'hora de perseguir els agressors i recorda que, des de l'aprovació, l'octubre del 2014, de la llei contra l'homofòbia, només s'ha sancionat una persona per aquest tipus de comportaments tot i que la Direcció General d'Igualtat ha rebut més d'un centenar de denúncies en aquest període.
Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori, alerta que la llei no s'ha desenvolupat i acusa la Generalitat d'haver-la "pervertit" amb la seva "incapacitat a l'hora d'actuar". "No hi dediquen diners, no tenen oficines a cap comarca de Catalunya, ni personal treballant... L'únic que han aconseguit és banalitzar una llei que estava bé i era pionera", assegura Rodríguez. El màxim responsable de l'Observatori diu estar "enfadat i dolgut" i reconeix que s'estan plantejant "demanar la destitució dels màxims responsables de les polítiques LGTBI" si no es detenen els responsables de les darreres agressions homòfobes.
El Govern es defensa: "No tenim un talonari de multes"
Però la Directora General d'Igualtat del Govern, Mireia Mata, recorda que la llei només permet actuar per la via administrativa. "Podem imposar multes contra conductes discriminatòries, com insults o vexacions, però no contra les agressions físiques o les amenaces de mort", explica. Aquest tipus d'atacs que atempten directament contra la integritat personal, com el de Berga, s'instrueixen per la via penal i estan en mans dels Mossos d'Esquadra i la Fiscalia.
En aquest sentit, Mata reconeix que han rebut un centenar de denúncies per la via administrativa entre els anys 2015 i 2016 (52 i 53, respectivament, segons les dades de la Direcció General d'Igualtat), però assegura que moltes "no tenen la consistència legal necessària perquè nosaltres poguem obrir un procediment". Explica, per exemple, que molts cops les víctimes no tenen testimonis que corroborin la seva versió, un element que dificulta poder provar els fets denunciats i perseguir l'agressor.
A més, Mata apunta que "hi ha moltes denúncies que arriben directament a l'Observatori, però, quan nosaltres ens posem en contacte amb la persona que ha denunciat, es fa enrere". "Tenim molta necessitat que la gent sàpiga què és una denúncia de veritat. Un tuit no ens serveix, necessitem que es personin aquí", assenyala, i subratlla que "només podem actuar quan la víctima ve directament a la Generalitat amb testimonis".
Però, de fet, també en aquests casos el procediment administratiu és molt feixuc. "Hi ha gent que es pensa que pel fet de tenir una llei ja ens podem posar a sancionar i això no és així", assegura Mata, que recorda que "jo no tinc un talonari de multes". A més, la directora general d'Igualtat creu que "la societat no és sensible a les sancions" i per això defensa la necessitat de combatre l'homofòbia per altres vies, com ara xerrades de sensibilització als centres educatius.
Discrepàncies en el desplegament de la llei
Però el Govern i les entitats LGTBI no només discrepen en aquest punt. Uns i altres tampoc es posen d'acord en el grau de desplegament de la llei contra l'homofòbia. Rodríguez denuncia que ni tan sols s'ha desenvolupat el règim sancionador que contempla la norma i alerta que la Generalitat només ha previst mig milió d'euros per finançar les polítiques LGTBI en els pressupostos del 2017. De fet, el president de l'Observatori assegura que, des del 2014, la seva entitat no ha rebut cap subvenció pública.
Mata, en canvi, afirma que "ni una cosa ni l'altra són veritat". La responsable d'Igualtat del Govern recorda que ja s'ha sancionat una persona "i això implica que tenim un reglament que ens permet fer-ho". Reconeix que estan treballant amb les entitats del col·lectiu per elaborar un procediment sancionador que agilitzi els tràmits, però insisteix que ja n'hi ha un en marxa i assenyala que, des del 2005, el Consell Nacional LGTBI té un reglament propi que encara està vigent.
Mata també discrepa en el suposat infrafinançament de les polítiques LGTBI. "Només comptabilitzen [els responsables de l'Observatori] el mig milió d'euros de pressupost de la meva àrea, però la Generalitat treballa aquesta qüestió amb un pla interdepartamental que inclou les conselleries de Salut i Ensenyament, entre d'altres", assegura la directora general d'Igualtat. Mata reconeix que "sempre falten recursos", però puntualitza que l'any 2016, per exemple, es van destinar més d'1,3 milions d'euros a finançar el programa transversal de la Generalitat en polítiques LGTBI.