14
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:47h
L’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), reunida des d'ahir a Madrid per renovar la cúpula dels bisbes, ha reelegit com a president Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid, que era el gran favorit. Blázquez ha obtingut una clara victòria en primera votaciö: 52 vots enfront els 20 del conservador Antonio Cañizares i 4 per a Carlos Osoro. També s'ha de renovar la resta de la cúpula, el comitè executiu i les comissions. Només el secretari general, José María Gil Tamayo, resta fora de l’elecció perquè té mandat fins a finals del 2018.
El resultat de l'elecció de Blázquez respon a una aliança dels bisbes situats en una línia moderada, però el sector conservador ha aconseguit la vicepresidència, que ha estat precisament per a Antonio Cañizares, arquebisbe de València, substituint el cardenal Carlos Osoro. Aquest continuarà al comitè executiu com a arquebisbe de Madrid. En aquesta votació hi ha hagut batalla: Cañizares ha obtingut 45 vots per 28 d'Osoro. Sol produir-se que el candidat derrotat a la presidència es fa amb la vicepresidència, però no deixa de ser un desplaçament d'Osoro.
Omella, a l'executiva
L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha estat elegit per al comitè executiu, com s'esperava. En aquest cas, competint amb Jesús Sanz Montes, de línia rouquiana, per 47 a 20. Tot seguit, en una altra votació, més ajustada, el conservador Sanz Montes ha entrat a l'executiva derrotant el renovador Ginés García Beltrán, per 42 a 32 vots. Per tant, s'han imposat els prelats de posicions centristes dins de l'episcopat, pe`ro amb presència conservadora a tenir en compte. L'ala més dretana, que inicialment havia pensat en Fidel Herráez com a candidat, al final ha optat per Cañizares.
El cens de votants és de 80 entre bisbes titulars, auxiliars i el castrense. Dins d’aquest microcosmos, s'han produït aquests dies moviments subtils, d’una manera ben “eclesiàstica”: cap candidat s’autopromou, no hi ha candidatures formals. Tot són comentaris, insinuacions, suggeriments…
Un conservador a qui Rouco va convertir en moderat
A punt de complir 75 anys, l’edat de jubilació pels bisbes, Ricardo Blázquez ha tingut sort perquè l’aniversari serà passada l’assemblea i, per tant, encara podia ser reelegit. Considerat un teòleg més aviat conservador, en el passat va ser proper al moviment conservador Comunitats Neocatecumenals, però el seu tarannà dialogant i el reaccionarisme d’un potent sector de l’Església espanyola el van convertir en el rostre amable i líder, al capdavall, d’un sector moderat de l’Església.
Va començar la carrera eclesiàstica com a auxiliar d’Antonio María Rouco quan aquest era arquebisbe de Santiago de Compostel·la. El destí els acabaria enfrontant. El seu pas per la diòcesi de Bilbao, el va canviar. Hi va arribar amb imatge de “paracaigudista” i va adaptar-se al catolicisme basc. Va aprendre euskera, es va fer amic de sectors socialistes bascos i va acabar sent acceptat pel món nacionalista. Ara és arquebisbe de Valladolid i el Papa l’ha fet cardenal.
El resultat de l'elecció de Blázquez respon a una aliança dels bisbes situats en una línia moderada, però el sector conservador ha aconseguit la vicepresidència, que ha estat precisament per a Antonio Cañizares, arquebisbe de València, substituint el cardenal Carlos Osoro. Aquest continuarà al comitè executiu com a arquebisbe de Madrid. En aquesta votació hi ha hagut batalla: Cañizares ha obtingut 45 vots per 28 d'Osoro. Sol produir-se que el candidat derrotat a la presidència es fa amb la vicepresidència, però no deixa de ser un desplaçament d'Osoro.
Omella, a l'executiva
L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha estat elegit per al comitè executiu, com s'esperava. En aquest cas, competint amb Jesús Sanz Montes, de línia rouquiana, per 47 a 20. Tot seguit, en una altra votació, més ajustada, el conservador Sanz Montes ha entrat a l'executiva derrotant el renovador Ginés García Beltrán, per 42 a 32 vots. Per tant, s'han imposat els prelats de posicions centristes dins de l'episcopat, pe`ro amb presència conservadora a tenir en compte. L'ala més dretana, que inicialment havia pensat en Fidel Herráez com a candidat, al final ha optat per Cañizares.
El cens de votants és de 80 entre bisbes titulars, auxiliars i el castrense. Dins d’aquest microcosmos, s'han produït aquests dies moviments subtils, d’una manera ben “eclesiàstica”: cap candidat s’autopromou, no hi ha candidatures formals. Tot són comentaris, insinuacions, suggeriments…
Un conservador a qui Rouco va convertir en moderat
A punt de complir 75 anys, l’edat de jubilació pels bisbes, Ricardo Blázquez ha tingut sort perquè l’aniversari serà passada l’assemblea i, per tant, encara podia ser reelegit. Considerat un teòleg més aviat conservador, en el passat va ser proper al moviment conservador Comunitats Neocatecumenals, però el seu tarannà dialogant i el reaccionarisme d’un potent sector de l’Església espanyola el van convertir en el rostre amable i líder, al capdavall, d’un sector moderat de l’Església.
Va començar la carrera eclesiàstica com a auxiliar d’Antonio María Rouco quan aquest era arquebisbe de Santiago de Compostel·la. El destí els acabaria enfrontant. El seu pas per la diòcesi de Bilbao, el va canviar. Hi va arribar amb imatge de “paracaigudista” i va adaptar-se al catolicisme basc. Va aprendre euskera, es va fer amic de sectors socialistes bascos i va acabar sent acceptat pel món nacionalista. Ara és arquebisbe de Valladolid i el Papa l’ha fet cardenal.